Autobusos i Metro amenacen amb un hivern calent a Barcelona per les retallades salarials
Antonio Fernández. El Confidencial. Barcelona
Els transports públics de Barcelona es preparen per a un hivern i una primavera d'allò més calenta. Autobusos i Metro, que empren a uns 8.000 treballadors i donen servei a uns 4 milions d'usuaris de l'àrea metropolitana, poden cremar pels plans de retallades que pesen sobre les plantilles i els seus salaris.
De moment, els set sindicats amb representació en el comitè d'empresa han refusat, unànimement, reunir-se amb la Direcció de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i han demanat la dimissió en bloc dels polítics al seu front per “la seva mala gestió”.
El conflicte no ha fet més que començar. Les vagues dels transports -i, especialment, les d'autobusos- han estat, des de fa dècades, les més dures que han tingut lloc en la capital catalana, no només per la incidència en els desplaçaments dels ciutadans (que no poden utilitzar-los per a acudir als seus llocs de treball), sinó per la seva pròpia condició: enfrontaments de piquets amb la Policia, crema de vehicles, barricades en els carrers... els anys 80 poden reviure's en ple segle XXI si la situació no troba una sortida negociada.
“L'empresa només sap amenaçar. Ho va deixar bé clar en les dues reunions que vam tenir: vol realitzar un ERO si no retallem personal. Per a això, es justifica dient que ja ha retallat serveis en 14 línies i d'aquestes eliminarà tres. A més, vol començar els acomiadaments el 8 de gener: hi ha 36 treballadors que haurien de passar a contracte indefinit ara, ja que duen dos anys treballant com temporals. Però, en lloc d'això, comença a acomiadar-los”, assenyala a aquest diari Jordi Ortiz, delegat de la Plataforma sindical d'autobusos (PSA).
De moment, hi ha hagut dues reunions amb la directiva, l'última d'elles el 29 de desembre. Altra reunió, prevista per al 4 de gener, va ser desconvocada, ja que tots els sindicats van enviar una carta al president de TMB, Joaquim Forn, i al vicepresident, Dídac Pestanya, en la qual els comunicaven que no acceptaran un ERO i que han de posar sobre la taula propostes alternatives. La carta recull quatre punts bàsics: “No als acomiadaments ni a la reducció de plantilla; no estem d'acord amb l'excessiu augment tarifari; no estem d'acord amb la reducció de serveis ni la supressió de línies anunciada; i respectar el conveni col·lectiu vigent”.
A més, demanen “la dimissió de tota la Direcció de Transports de Barcelona”. “Només sabem que volen reduir els costos en 56 milions d'euros, dels quals 14 milions seran en salaris. Però no parlen gens de reduir el planter de directius i una partida extra de 120 milions d'euros per treballs que s'encarreguen externament. L'empresa no vol assumir que ha de rendir comptes d'aquestes partides i amenaça amb un expedient de regulació d'ocupació que no estem disposats a admetre”, va assenyalar al Confidencial Miguel Ángel Arias, delegat de la UGT i president del comitè d'empresa dels autobusos barcelonins.
Els representants dels treballadors acusen a la companyia de tenir una plantilla d'entre 250 i 300 persones amb contractes fora de conveni, la majoria tècnics, advocats o periodistes. “D'ells, uns 150 cobren entre 40.000 i 50.000 euros, però la resta té salaris d'alts càrrecs. El vicepresident, Dídac Pestanya, per exemple, té en el seu gabinet a 18 càrrecs polítics. En total, hi ha un alt directiu per cada 65 treballadors, el que és una ràtio inadmissible. Però també ens crida l'atenció la partida de 120 milions d'euros que es paguen per treballs externs. Això representa el 65% del salari dels 4.200 treballadors”, denúncia Àries.
Polítics recol·locats
Per a Josep Garganté, portaveu de la Confederació General del Treball (CGT), aquesta cúpula directiva “no ens fa falta. Per això, hem demanat al president i al vicepresident que dimiteixin tots i que deixin que la companyia sigui autogestionada pels propis treballadors, que segur que donarem un millor servei amb menys despeses. En l'època del Tripartit, van començar a arribar alts càrrecs que sortien de la Generalitat, molts d'ells provinents de l'empresa pública Gisa. A José Vicente Muñoz, exdiputat socialista que no va aconseguir revalidar la seva acta en les últimes eleccions, el van recol·locar però ja no com conductor, que era el que tenia abans, sinó amb un despatx d'alt directiu. I al ex gerent de l'Institut del Taxi, Miguel Ángel Martín, que va qualificar de mal “cardada” a la directora de TV3, també l'han recol·locat.
Mentre, diuen que no hi ha lloc per als 8 companys que acomiaden el 8 de gener. Per això, mentre la Direcció segueixi fent aquestes coses que no ens vingui amb el discurs de les retallades necessàries”. I Miguel Ángel Arias critica especialment que “les primes de plans de pensions dels directius són d'un milió d'euros, però volen retallar els plans de pensions de la resta de treballadors”.
Fonts oficials de la companyia consultades per aquest diari no volen comentar res sobre la situació actual. No obstant això, altres fonts de TMB reconeixen que “hi havia una reunió el dimecres 3, però el comitè no es va presentar. La nostra idea és continuar negociant i buscar una solució acceptable per totes les parts. En cas de no trobar-la, s'estudiaran mesures legalment establertes que podrien implicar pitjors conseqüències”.
Des dels sindicats, no obstant això, es nega que s'estigui negociant: “Voldríem saber amb qui, perquè amb nosaltres no és”. I tant CGT com PSA qualifiquen la postura de l'empresa de xantatge: “No només passa la tisora pel servei d'autobusos mentre puja el preu de les tarifes més utilitzades, sinó que ha començat a utilitzar el xantatge plantejant als treballadors un minvament en les seves condicions salarials o un ERO”.
Perquè els sindicats es mostren també contraris a la pujada de tarifes aplicades a partir del 1 de gener: el bitllet senzill va pujar un 38%, passant de 1,4 euros a 2 euros; la targeta de 10 viatges, es va encarir de 8,25 a 9,25 euros. “Però, en canvi, el Bus Turístic només va pujar un euro, de 23 a 24. El que han fet és encarir el servei més utilitzat pels ciutadans, que són els que més paguen”, subratlla Jordi Ortiz. Arias també acusa que “el canal Mou TV va costar un altre milió per al seu llançament, com despesa de sortida. Està molt bé que anem en autobusos que tenen televisors amb pantalla de plasma, però no pugem els bitllets d'usuari o no retallem els plans de pensions dels treballadors. Si fa falta baixar un poc el ritme, fem-lo”.
Els treballadors del Metro, que des del dia 1 estan sense conveni col·lectiu, negocien aquest ara. Però com els interessos són similars als dels empleats d'autobusos, hi ha hagut ja contactes entre els comitès d'empresa per a formar un front comú. “La carta enviada a Forn i Pestanya ha estat conjunta”, explica Garganté. I Ortiz afegix que “estem treballant per a poder tenir un comitè conjunt de Metro i Autobusos i convocarem una assemblea d'ambdós col·lectius”.