Espanya: la major taxa d’atur del món industrialitzat

La major taxa d'atur del món industrialitzat, el doble de la mitjana de la UE, la meitat dels joves en atur. Així ha obria el seu informatiu de migdia la BBC. 577.000 desocupats més el 2011. 5.273.600 de persones que busquen ocupació i no en troben. Que en realitat són 5.319.000 amb una forma més real de comptar-los.

Com explicava la cadena britànica, les retallades han incidit greument en aquesta xifra. En particular en les administracions públiques. El PP, neoliberal fins a la medul·la, vol reduir l'Estat, i així disminueix l'ocupació que aquest genera. Menys persones treballant, menys impostos per a pagar des de serveis a pensions, menys diners per a consumir i més necessari per a “copagaments”, el camí a la recessió (de fet ja estem en recessió), a la catàstrofe, està assegurat. Això sí, amb moltes banderes, Gibraltar espanyol o cadena perpetua.

Tot el que ha fet el PP per a augmentar ingressos ha estat pujar els impostos de les rendes del treball, deixant fora les grans fortunes, segons la norma que també va aplicar el PSOE. Ara ens dirigim a cap a la “reforma” laboral, abaratint l'acomiadament, aquest que pel que sembla era tan car que “només” ha ocasionat 5,3 milions de desocupats. Reduint el poder adquisitiu dels treballadors. Amb la cadena de conseqüències que comporta.

Entretant els intocables bancs reben quantitats bimilionàries de diners públics a interessos irrisoris (del 0,alguna cosa al 1,5%), ho presten als Estats al 5% i prefereixen no donar crèdits als particulars perquè comprar deute, sobretot de països en seriosos problemes, és molt més rendible. Ja espremeran els governs als ciutadans per a pagar.

Algú veu solució així perquè no es compleixi el pronòstic del Banc d'Espanya que preveu 6.000.000 d'aturats en 2012 i una reducció de l'economia espanyola del 1,7? El Govern sí: austeritat, reducció del sector públic… fantàstic, directes a l'abisme. Ah, i privatitzacions, l'expropiació i venda del nostre patrimoni, el que paguem amb els nostres impostos, a particulars perquè siguin ells qui obtinguin benefici. I sense indemnitzar-nos. I quan ja ho hagi venut tot què farem?

Les meves condolences als 5.300.000 desocupats, als meus amics i familiars directes afectats pel problema les hi dono en persona. I els recordo que quan l'edifici cau és perquè té els fonaments podrits, i és aquí, el fons, el que cal regenerar.

* Rosa Maria Artal és membre del Comitè de Suport d'ATTAC Espanya

www.attac.es/2012/01/29/espana-la-mayor-tasa-de-paro-del-mundo-industrializado/