#23Financiero: contra el cop d’estat dels mercats

El 23 de febrer de 1981 uns sinistres personatges oposats al règim constitucional democràtic van protagonitzar, pistola en mà, un atac a la naixent democràcia espanyola assaltant el Congrés dels Diputats.

Trenta anys més tard, el passat setembre i en el mateix escenari, els “representants” del poble que fa anys es van amagar sota els escons ara ens traïen aprovant una reforma de la Constitució espanyola que ningú havia sol·licitat, sense acceptar el més mínim debat social i sense aprovació en referèndum. L'objectiu? Incloure en la nostra llei suprema el pagament del deute i els seus interessos com primer compromís de l'estat per davant de qualsevol necessitat social.

No és un símil forçat. És l'episodi que de manera més evident escenifica el cop d'estat que estem vivint. Solament que aquesta vegada, no ho protagonitzen esperpèntics generals i guàrdies civils, sinó alts executius impolútament ben vestits i adulats per polítics. Estem vivint un cop d'estat financer.

Vivim un cop d'estat quan els nostres representants dirigeixen discursos als suposadament invisibles mercats sol·licitant-los compassió en canvi de degradar les condicions de vida de la població a la qual haurien de servir. El poble “sobirà” està sent sacrificat en l'altar del neoliberalisme. Assistim a un cop d'estat quan els nostres dirigents acaten les directrius d'institucions no triades democràticament, com la Comissió Europea, el Banc Central Europeu o el Fons Monetari Internacional, que atenen solament als interessos de grans fortunes i corporacions, i forcen la seva implantació en el país sense debat previ ni consulta popular; quan segueixen els interessos de Merkel i Sarkozy, en defensa de la banca alemanya i francesa, abans que els del propi país.

Podem identificar als autors del cop quan, en nom d'una falsa austeritat, pugen els impostos als treballadors mentre permeten el frau fiscal i els mecanismes que ho emparen; quan es baixen els salaris, se suprimeixen els convenis, es retarda l'edat de jubilació i es degraden les condicions de treball; quan es destrueixen l'educació i sanitat pública que hem construït durant generacions; quan per fi tots els diners obtinguts s'usa per a avalar i rescatar a una banca que ha destruït l'economia real pujada a lloms de bombolles especulatives. Qui és l'únic beneficiat amb totes aquestes mesures?

No és un cop a punta de pistola. Però totes les persones hem percebut el fred contacte de les primes de risc durant el recent procés electoral, sota l'amenaça de “això o el caos”, amb la immolació exemplaritzant de Grècia com avís a navegants. I quan les amenaces no són suficients, no dubten a actuar obertament: Si cal fer dimitir a un president de govern electe i substituir-lo per “un tecnòcrata” al que ningú ha votat, doncs es fa.

Prou de mentides! Això no és austeritat, no estan treballant perquè sortim tots d'aquesta, no ens estem sacrificant per a estar millor demà, no són tecnòcrates, són executius al servei del mateix poder financer que ens ha dut a aquesta situació. Això no és més que una despietada transferència de riquesa del 99% que estem baix al 1% que ens trepitja, una renúncia a drets adquirits durant dècades, una destrucció de les més elementals formes democràtiques.

Contra el cop d'estat dels mercats!

Document consensuat per Grup de Treball d'Economia de Sol, Moviment15M

http://madrilonia.org/2012/02/23financiero-contra-el-golpe-de-estado-de-los-mercados/