El consell de la vergonya
El consell de la vergonya
Amb l'aprovat avui s'està programant l'atur de molts companys i companyes, que s'estan revisant les nostres condicions laborals saltant-se tots els procediments de negociació laboral establerts (i alguns encara demanen més flexibilitat en les relacions laborals!) que s'està empobrint el serveis públic universitari.
Davant la por, la pressa, així com els interessos d’alguns per aprovar un pla econòmic com aquest, el canvi d'ubicació en la convocatòria del Consell de Govern, ha escenificat a la perfecció la submissió del Consell de Govern de la nostra Universitat no-Autònoma de Barcelona al Govern de la “nostra” Generalitat, sempre ben defensada per la “nostra” ben equipada policia. Tot just amb un equip de govern reprovat pel claustre, amb membres dimissionaris, i a les portes d'unes eleccions, el resultat de les votacions ha exemplificat també a la perfecció la submissió d’alguns degans i directors de departament al pensament únic de les retallades, l'austeritat el campi qui pugui i, sobre tot i per sobre de tot, la creació d’una estructura paral·lela dins de la Universitat encaminada al lucre privat d’uns quants, alguns dels quals són els mateixos que han votat a favor de les retallades.
El que s’està esdevenint aquest any marcarà un abans i un després de la història de la nostra universitat. Ara més que mai és necessari un reflexió profunda realitzada des de tots els àmbits i sectors per tal de redreçar la situació, un veritable cul de sac, on ens ha situat l’Equip de Govern de la UAB i la Generalitat. Els pròxims mesos poden ser, en molts sentits i per molta gent, definitius i caldrà que els membres de la universitat es posicionin en la defensa dels principis bàsics d’una universitat pública i de qualitat. Al llarg d’aquest últim any s’ha aconseguit rebaixar la retallada prevista pel 2012, tombar l’informe de l’Equip de Govern, situar el problema de la universitat a l’agenda pública i fer inviable la voluntat inicial de l’Equip de Govern actual de continuar regint la UAB. Caldrà, en aquest sentit, continuar treballant i lluitant.
Avui hem recordat un Ple municipal de fa molts anys, en què s’havia de discutir la que es va anomenar la “moció del català”. Era a l’Ajuntament de Barcelona, el 4 de març de 1975. Aquell dia Enric Masó, darrer batlle franquista de Barcelona, presidia el ple quan el regidor Jacint Soler Padró va demanar que es votés una partida de diners per a l’ensenyament del català dins del pressupost municipal. L’alcalde es va abstenir. Una majoria de 18 regidors va votar-hi en contra. Aquell episodi es va conèixer popularment com el ple dels 18 o de la vergonya.
Aquest matí érem a la Via Laietana, un grup de professors, alumnes i personal d’administració i serveis de la universitat, manifestant-nos i protestant contra una decisió vergonyosa.
Avui el Consell de Govern de la Universitat Autònoma de Barcelona ha aprovat per 33 vots a favor, 4 en contra i 3 abstencions, d’acomiadar centenars de persones, professors, investigadors i personal d’administració i serveis per al final d’aquets curs acadèmic.
Fa vergonya perquè no es vol reconèixer que se’ls acomiada i s’afirma públicament que “els seus contractes s’extingeixen i que no són renovats”. Però aquestes persones no seran substituïdes per unes altres que ocuparan el seu lloc. La seva feina senzillament deixa de fer-se. Qui ho patirà? A banda dels afectats, ho patiran els estudiants, que allà on tenien dos professors ara només en tindran un o hauran d’encabir-se en grups més grans per rebre el mateix ensenyament. Simultàniament, la Generalitat dota amb milions d’euros a consorcis i fundacions privades que han fet de les universitats públiques el seu espai de negoci.
Fa vergonya perquè, juntament amb els acomiadaments, el pla d’ajust preveu canvis substancial de les condicions laborals del PDI (personal docent investigador), modificació que s’ha fet a esquenes dels representants legals dels treballadors.
Fa vergonya perquè uns professors, que han assistit al consell, la immensa majoria blindats en els seus contractes –ja sigui perquè tenen contractes permanents, ja sigui perquè són funcionaris-, han votat a favor d’un pla d’ajust que significa acomiadar un nombre de professors i de personal d’administració i serveis que oscil·la, segons càlculs sindicals, prop de 300 persones, companyes i companys seus, amb els quals es creuen cada dia en els passadissos de les facultats i amb els quals se saluden, és de suposar, en sortir cada dia de fer la classe. Això no és demagògia, sinó fets.
Fa vergonya perquè la reunió s’ha fet fora del centre de treball, que és on correspon, al campus de la UAB. El Consell de la vergonya s’ha reunit a Barcelona, a la Via Laietana (seu de Secretaria General d’Universitats), en convocatòria secreta i amb la protecció de la policia.
Fa vergonya perquè la Rectora i una part de l’Equip de Govern, a punt de deixar els seus càrrecs, amb el seu informe de gestió rebutjat democràticament pel claustre general de la UAB el mes de desembre passat, i que ja ha anunciat que no es presentarà a la reelecció, es treu la merda de la sabata i la passa al nou equip que governarà la universitat.
Secció Sindical de la CGT
Universitat Autònoma de Barcelona