Manifest ecologista en suport a la vaga general

Nombroses persones, procedents del moviment ecologista i de la defensa del medi ambient, secundarem la vaga general del 29 de març de 2012 al trobar en aquesta jornada un moment clau per a denunciar l'injust model econòmic que ens ha dut a una crisi ambiental sense precedents.

A més de les actuals retallades socials, des de l'ecologisme denunciem els constants atropellaments al medi ambient i exigim polítiques cap a la sostenibilitat, on l'ambiental i el social no estiguin supeditats al creixement econòmic. En aquest sentit, el sector de la defensa del medi ambient ha elaborat el seu propi manifest on exposa les principals raons per les quals ha decidit donar suport la vaga.

Manifest

L'ecologisme secunda la vaga general del 29 de març

Davant la convocatòria d'una Vaga General a nivell estatal el dia 29 de març, així com les convocatòries prèvies per a aquest mateix dia a Galícia i Euskal Herria, les persones sotasignades, procedents del moviment ecologista i de la defensa del medi ambient, considerem que aquestes mobilitzacions converteixen aquest dia en una jornada clau en la qual estaran en joc elements bàsics del nostre model social.

Des de l'inici de la crisi, la Unió Europea, el Fons Monetari Internacional, Alemanya, França, els principals fons d'inversió i les agències de qualificació, fonamentalment, estan imposant, amb la complicitat i l'aquiescència dels diferents Governs espanyols, una reculada social i ambiental brutal sobre la base de retallades de drets socials i de pressupostos per a la protecció ambiental i social.

Si bé les retallades socials, la supressió de drets laborals i, en definitiva, la reculada cap a graus majors de desigualtat són motius més que suficients per a convocar una vaga general, els temes ambientals no són en absolut aliens a aquesta jornada decisiva. La Humanitat està travessant una crisi ambiental que resulta ser molt més greu que l'econòmica i financera. Estem superant els límits del planeta en el qual vivim, saturant aire, aigua i sòl de contaminants, i balafiant els recursos bàsics energètics i materials. El canvi climàtic i la pèrdua accelerada de biodiversitat són signes evidents de l'esgotament de la Terra.

La crisi ambiental té molt a veure amb la nostra vida, perquè la naturalesa ens garanteix l'aliment, l'aigua neta, l'aire, els llocs d'esplai, els materials per als nostres habitatges, gran part dels medicaments, etc. A aquesta crisi ambiental sense precedents ens ha dut el sistema econòmic vigent. Aquest sistema, que cada vegada exigeix una major liberalització dels mercats i noves retallades socials, està tenint conseqüències nefastes per al nostre medi ambient: el “tsunami” urbanitzador, ser el territori europeu amb més superfície de cultius transgènics i quilòmetres d'autovies, un parc automobilístic en expansió contínua o un consum energètic intensiu que només deté el seu creixement en moments de crisis. Tot això implica l'incompliment del Protocol de Kioto, la deterioració irremissible de béns escassos, com el sòl fèrtil, i problemes com que tres quartes parts de la població respiri aire contaminat, la sobreexplotació de recursos hídriccs, o que l'anxova, la tonyina vermella, el gall fer o l'ós bru estiguin en situació crítica.

Exigim polítiques cap a la sostenibilitat, on l'ambiental i el social no estiguin supeditats enfront del creixement econòmic. No ens basten ja els discursos buits. Necessitem reduir el nostre consum de matèria i energia per a acoblar-los, amb criteris de justícia social, als recursos existents. Hem d'avançar ràpidament cap a un canvi del mix energètic basat en energies renovables.

Fa falta fomentar un model agroalimentari centrat en circuits curts de distribució i cultiu ecològic. També disminuir la mobilitat motoritzada i el nombre de vehicles. I moltes altres mesures per a satisfer les nostres necessitats amb baixes o nul·les emissions de carboni, sense posar en perill a la resta d'éssers vius amb els quals convivim i que són bàsics per a la nostra subsistència.

Aquests canvis han de fer-se amb polítiques públiques que protegeixin als treballadors i a les treballadores dels sectors a reestructurar i que impulsin nous jaciments d'ocupació sostenible, d'acord amb el principi de “transició justa” compartit pel sindicalisme i l'ecologisme internacional.

Per totes aquestes raons manifestem la nostra convicció que no val qualsevol forma de sortir de la crisi. No valen polítiques laborals que ens retornin al segle XIX. No valen polítiques econòmiques que menyspreïn la nostra crítica situació ambiental per a donar prioritat a un model econòmic que atén als interessos d'una minoria i aboca a la Humanitat a un atzucac mediambiental.

El moviment ecologista no pot romandre al marge d'aquesta problemàtica i de la necessitat de mobilitzar-se en defensa d'un altre model econòmic i altres polítiques, reclamant com fem sempre més justícia social i ambiental.

Per això manifestem el nostre suport a la convocatòria de vaga general del 29 de març.

http://www.ecologistasenaccion.org/article22730.html