(Vídeo) 29 de març. Vaga general del 99%
El dia 29 de març moltes persones anirem a la vaga. Persones amb les que tractes cada dia. La conductora del bus que agafes. El qui frega els passadissos del metro quan tanca. L'oficinista que es deixa la vida al monitor de l'ordinador per un sou de misèria. La persona que et ven el pa, i les que han fabricat el teu cotxe o han alçat, totxo a totxo, l'obra de la cantonada. La que ha hagut de deixar la família al seu país per venir a cuidar de la teva.
Però també les jubilades preocupades no tant per com sobreviure amb una pensió ridícula, que també, com pel futur que espera als seus fills i nétes. Els avis i àvies que hem ocupat un ambulatori perquè no el tanquin, o que hem pujat a un autobús per protestar per l'increment de preu del bitllet. També els emprenedors que sabem que les retallades salvatges que s'estan fent ens aboquen a una recessió més profunda i ens impedeixen fer negoci. També les persones aturades (i som moltes!), que no podem parar aquell dia, però que l'aprofitarem per moure'ns i que se'ns vegi i se'ns escolti. També les persones que hem vist segrestats els nostres petits estalvis per l'estafa de les participacions preferents de bancs i caixes. També les famílies desnonades. També les que hem acabat amb molt d'esforç uns estudis i no hem vist mai un contracte indefinit ni un salari de quatre xifres. Persones com tu.
Totes aquestes persones hem vist com es degraden les nostres escoles i instituts, hem vist com es congelen les pensions o es neguen les ajudes a les persones més necessitades. Hem vist com tanquen quiròfans i ambulatoris, com obliden i abandonen les universitats i les escoles bressol. Hem vist com se'ns van retallant i negant les conquestes socials, desfigurant la democràcia.
Totes aquestes persones veiem ara, entre la incredulitat, la ràbia i la por, com la reforma laboral aprovada pel PP ens condemna a triar entre l'atur o el treball sense drets ni garanties. I hem decidit que el dia 29 de març perdrem la por, que el dia 29 de març estarem juntes i caminarem juntes, i ens veuran juntes i ens sentiran juntes. Perquè no volem viure amb por. Perquè volem els nostres drets. Perquè volem les nostres vides.
No anirem a la vaga per gust o per fer la punyeta. Hi anirem perquè no volem condemnar-nos a una existència en precari. No ens han deixat altra sortida, i sabem que, per molt que hi arrisquem anant a la vaga, molt més arriscat i imprudent és perdre els nostres drets per sempre.
Ningú millor que tu sap com n'és de dura aquesta crisi.
Si tens una botiga o comerç, gairebé segur que durant aquests anys has patit perquè fas menys caixa. Hauràs vist com tanca més d'una botiga veïna, i saps que necessites que la teva clientela treballi, i que treballi amb sous dignes i amb drets, perquè tornin a tenir confiança i a venir a la teva botiga.
Si ets una treballadora o un treballador, també hauràs conegut de prop, potser en carn pròpia o dels teus fills i nétes, o bé per parents o amistats, el que és l'angoixa de la precarietat i l'atur. Deus saber el que és patir per pagar factures i rebuts, i saps que si la reforma laboral prospera, el teu cap et podrà abaixar fàcilment el sou, que es podrà despenjar del conveni col·lectiu, que hauràs de conformar-te o et senyalaran la porta amb el dit.
A nosaltres ens afecta. Ens impedeix els nostres projectes de vida. Ens nega el futur.
A tu també t'afecta. Així que, t'ho demanem si us plau, el dia 29 de març ajuda'ns, ajuda't.
Si parem tots i totes, recuperarem els nostres drets. Som el 99%.
29 DE MARÇ. VAGA GENERAL. VAGA DEL 99%.