29M: vaga general contra l’economia de casino
Bombolles, casinos, taurons i gàngsters de Lehman Brothers amb corbates de ministre d'Economia. Feta la llei, feta la trampa. Des de la recentíssima aprovació d'una contrareforma laboral "extremadament agressiva" segons els seus autors, ja s'han disparat els ERO. Només durant el mes de febrer, s'han registrat 468 expedients de regulació d'ocupació, 327 dels quals es van presentar després del 13 de febrer, un cop aprovada la reforma. Els 468 expedients, un augment del 49% respecte al febrer de l'any passat, afecten 8954 persones. I diuen que la reforma es fa per "crear ocupació". Doble llenguatge, doble moral i la doble economia de sempre.
Qui no juga al pòquer mai no perd pòquer. I qui aposta amb les cartes marcades sempre guanya. Croupier Artur Mas. Ara que la clau de la salvació nacional és que el macrocasino d'Eurovegas aterri al Prat, el casino ja es convoca com a metàfora del futur que vindrà: sense drets laborals, exemptes de fiscalitat, amb sòl regalat, barra lliure total i el retoc mafiós del "no et fiquis amb la família".
Jocs de cartes, escurabutxaques i casinos per arribar a les portes de la vuitena vaga general i amb un sindicalisme de concertació al qual se li acaba el seu món. Memòria antídot, casinos també és el nom d'una trama corrupta. El cas Casinos de l'any 1989, un presumpte frau de finançament il·legal de CiU que el TSJC va arxivar l'any 2000 i que referia tripijocs en les primeres llicències de joc atorgades per la Generalitat de Catalunya. Cultura casino, ja se sap, cultura impunitat.
Cal triar entre qualsevol alternativa i la màfia del joc, germana bessona de la ruleta de la impunitat de l'indult, que sempre cau al mateix lloc. El novembre passat, el darrer consell de ministres del PSOE va indultar al banquer Alfredo Saenz, totpoderós vicepresident del Santander. El dimarts 13 de març, el PP va indultar els condemnats d'Unió (UDC) del cas Treball. Frau bancari i corrupció política, eixos de la crisi que ens tenalla, indemnes. Impunes.
Cal triar, millor avui que no pas demà, entre la republic banana que anem sent i alternatives plausibles que cal cercar. Islàndia, posem per cas. Allà on es neguen a pagar deutes aliens, on empresonen càrrecs banquers, on jutgen ministres còmplices i on estan a punt d'aprovar una nova constitució per referèndum popular.
Cal destriar, doncs, però, a les portes de la vaga general, també cal fitar: l'ofensiva neoliberal de CiU i el PP té un abast tan llarg i un espectre tan ampli, orientada a soscavar drets socials fonamentals per mercantilitzar-los, que encara caldran milers de gestos, compromisos i reconstruccions per revertir-la. Si no, correm el risc real de viure a Casinos de Catalunya SA.
* David Fernàndez és periodista i activista social. Article publicat al núm. 265 del setmanari Directa.