«Les acusacions contra la CGT, les han de sustentar amb proves, que no tenen»
- Arran de la vaga general de 29-M, des d’alguns sectors s’està intentant criminalitzar la CGT per la seva possible responsabilitat en alguns dels fets en el marc de la mobilització contra la reforma laboral. Com veu el sindicat aquesta dinàmica?
Amb un punt de preocupació i, alhora, amb una certa esperança. De preocupació, perquè és sorprenent que des de la Conselleria de l’Interior s’inclogui la CGT, una organització anarcosindicalista, en aquest calaix de sastre que, tan ambiguament, consideren grups «neoanarquistes»; sembla que la paraula antisistema ja no genera el rebuig social que busquen. Les acusacions que han fet en contra de la CGT, les haurien de sustentar amb proves després d’una investigació, cosa que no han fet. A més, el senyor Puig s’hauria de fer una autocrítica, ja que amb la seva actuació sobre les manifestacions de la tarda a Barcelona tampoc no va aturar els aldarulls. Intenta emmarcar-nos dins d’una trama per desprestigiar l’alternativa real que som. Estic completament convençut que els milers de treballadors que van anar a la manifestació de la CGT i d’altres organitzacions anarcosindicalistes no volien que la manifestació acabés en disturbis. D’altra banda, l’esperança que tenim és que cada vegada són més les dones i els homes receptius davant el nostre missatge i les idees que plantegem per sortir de la crisi.
- Com preveu la CGT abordar la progressiva criminalització d’aquesta primavera catalana? Quina estratègia cal per mantenir la mobilització al carrer contra la crisi i ampliar-la a nous sectors?
Som conscients que la dreta política sap que les desigualtats socials i econòmiques continuaran eixamplant-se els pròxims anys i que les seves propostes de retallades socials seran rebutjades cada vegada per més persones. Davant d’això, sembla que el PP i CiU estan més preocupats per com reprimir aquest malestar ciutadà que no pas per promoure polítiques que eliminin l’atur i que permetin avançar cap a una societat més justa. La CGT és una organització de treballadors i treballadores que, valgui la reiteració, treballem per una societat on la justícia social s’imposi a les desigualtats, i ho fem amb amb una tasca sindical democràtica i transparent. Prosseguirem la nostra feina en els llocs de treball a les empreses, i amb els moviments socials i les organitzacions anticapitalistes també al carrer, com hem fet en els darrers anys.
- El paper de la CGT en els transports públics i en particular a TMB, on ha aconseguit situar-se com un referent, l’ha posat en el punt de mira del sindicalisme alternatiu?
Les experiències dels companys d’autobusos de Barcelona, en especial la lluita pels dos dies de descans setmanal, han esdevingut un referent. La virtut d’aquests companys és que han sabut desenvolupar les eines bàsiques del sindicalisme transformador, posant en marxa un sindicalisme participatiu, amb l’assemblea com a lloc on debatre i prendre els acords.
- La unitat d’acció amb la CNT a la vaga general, és el símptoma del creixement d’un sindicalisme llibertari més combatiu? Fins a quin punt s’emmiralla en les mobilitzacions a Grècia i a Itàlia?
La unitat d’acció amb la CNT és el resultat d’un treball de fa anys. Som conscients que, si l’anarcosindicalisme està dividit, és més feble. Per això, els acords dels nostres congressos plantegen un apropament envers la CNT, però també amb els moviments socials i organitzacions anticapitalistes, així com amb altres sindicats, com ara la IAC, la COS, etc. No sé si és un símptoma de creixement, però és indubtable que ara tenim més suport de la població que abans de les darreres reformes laborals. La gent s’està adonant que cal una oposició ferma a les reformes i pactes socials que fan els sindicats majoritaris. Moltes persones es qüestionen si és positiu ser tan permissiu com han estat aquests dos grans sindicats envers aquells que representen el poder econòmic i polític. Pel que fa a les mobilitzacions i lluites a Grècia i a Itàlia, et puc dir que ens solidaritzem amb les reivindicacions populars en aquests països, però alhora som conscients que a cada lloc sabem com fer les nostres mobilitzacions fruit de les realitats particulars que vivim.
- Amb vista al Primer de Maig i a la jornada internacional del 15-M, es vol potenciar aquest espai i reforçar-lo amb altres moviments de protesta (indignats, col·lectius contra les hipoteques…)?
Com ja he dit abans, des de la CGT de Catalunya portem anys participant i construint, junt amb altres sindicats i moviments socials, espais de lluita i punts de trobada per rebutjar les retallades i les agressions del capitalisme. Així ho hem fet amb la campanya en contra de les 67 hores, en la lluita contra les retallades en sanitat i en educació, etc. Al gener de 2011 vam convocar una vaga general a Catalunya junt amb la CNT de Catalunya i la COS, que va ser important en la mesura en què va permetre visualitzar el rebuig de molts treballadors/es al pacte de reforma de les pensions signat per Zapatero, la CEOE i les direccions de CCOO i de la UGT. El Primer de Maig és una fita molt significativa i estic segur que la CGT, als diferents llocs, confluirà amb altres espais de lluita anticapitalista. Pel que fa a la jornada internacional del 15 de maig, des de la CGT de Catalunya serem respectuosos amb l’autonomia d’aquest espai que hem anomenat 15-M. Si des d’aquest moviment es fa una crida a la mobilització contra les retallades i contra els pactes socials,recolzarem els actes que es convoquin i cridarem a la participació.
* Entrevista publicada al web del setmanari El Triangle:
http://www.eltriangle.eu/cat/notices/2012/04/_....