“La cadena de muntatge comença a la cuina, al lavabo, als nostres cossos”

MANEL ROS | 06/08/2012

Silvia Federici és professora a la Hofstra University de Nova York i una activista feminista veterana, des dels anys 60. La seva obra tracta la filosofia, la teoria feminista, la història de les dones o, més recentment, l’impacte de les polítiques de l’FMI i el Banc Mundial a l’Àfrica, un tema que va poder estudiar de prop després d’una estada llarga a Nigèria. Però, sobretot, Federici és coneguda pel seu estudi detallat sobre els processos d’expropiació adreçats als cossos i els sabers, la caça de bruixes i la reproducció de les dones. Tot això, ho explica a ‘Calibán y la bruja. Mujeres, cuerpo y acumulación originaria’ (Traficantes de Sueños 2010), un llibre que ja ha publicat una segona edició i que ha tingut més de 5.600 descàrregues a la xarxa. Hi ha qui diu que és la part no escrita d’‘El Capital’ de Marx; ella ho nega dient que, si fos així, només hi estaria afegint coses i, en canvi, es tracta més aviat de repensar-ho de forma conjunta.

- Perquè creus que era necessari un llibre sobre les bruixes i la caça de bruixes?

El llibre sobre les bruixes neix com a part de la recerca que vaig començar a fer durant els anys 70, una recerca que estava connectada amb els debats que s’estaven produint dins el moviment de les dones. Hi havia debats sobre l’origen de la discriminació de les dones, les raons que feien que ocupessin una posició diferent respecte als homes en la societat capitalista. Primer de tot, volia entendre per què les dones encara estan discriminades. Tenia una teoria, però estava interessada a demostrar que aquesta discriminació no estava basada en la tradició, sinó que, de fet, és quelcom que havia estat construït en les societats capitalistes. Dit d’una altra manera, el patriarcat no és un llegat del passat, sinó que, més aviat, ha estat refundat pel capitalisme.

Vam desenvolupar la idea que, dins el capitalisme, hi ha una organització del treball que té dos components: la producció de mercaderies i la producció de força de treball per al mercat. Les dones duen a terme la producció de la força de treball i la discriminació prové del fet que aquesta feina s’ha fet invisible. Així doncs, el poder social –per molt limitat que sigui– que té el treballador masculí pel fet de cobrar un sou i que es reconegui la seva feina no el tenen les dones. Però la realitat és que, si observem el capitalisme a través del treball assalariat que inclou el treball assalariat i el no assalariat, veurem que la relació salarial és molt més complexa que no pas si només tenim en compte el treball assalariat, ja que aquest també inclou mecanismes d’exclusió. De fet, tal com diu Marx, inclou mecanismes per l’extracció de treball no assalariat.

En el cas de les dones, d’alguna manera, aquest treball és el més important perquè crea les persones que treballen. De la mateixa manera que no pots fer cotxes si no tens qui els faci, nosaltres diem que la cadena de muntatge comença a la cuina, al lavabo, als nostres cossos. El capitalisme ha entès això, ja que és el sistema d’explotació que, més que qualsevol altre, ha emfatitzat la importància del treball. Per tant, té molt clar que les dones són el subjecte productiu més important, però, per mantenir aquesta producció de la manera més barata possible, aquest treball s’ha fet invisible. Vaig voler estudiar la història per tractar de comprendre-ho, començant pel segle XIX i, després, anant més enrere, on em vaig trobar amb la caça de bruixes.

- Què vas descobrir quan et vas endinsar en l’estudi de la caça de bruixes?

Va ser un xoc perquè coneixia les bruixes, però sempre havia estat una història que no sabies si havia estat real o una fantasia. Però quan vaig començar a estudiar-ho i investigar-ho, em vaig adonar que m’estava enfrontant a un fenomen que era extremadament important i, a més, es va donar de forma simultània a l’enclousure (tancament dels terrenys comunals a favor dels terratinents anglesos), el procés de colonització o el començament del tràfic d’esclaus. Tot això va fer que m’adonés que aquest procés era fonamental per al desenvolupament de la societat capitalista; és un dels seus fonaments més importants.

També és interessant perquè molts d’aquests processos estan basats en l’exterminació: del subjecte colonial, de la gent africana que va patir el tràfic d’esclaus i també de les bruixes. Vaig entendre que tots aquestes fenòmens estaven connectats i eren part de l’acumulació capitalista, de l’acumulació de la classe treballadora, de l’acumulació de força de treball. Aquesta va ser la perspectiva des de la qual vaig començar a analitzar la caça de bruixes, que em va portar cap a camins molt diferents. Vaig començar a entendre que el desenvolupament del capitalisme, tal com va ser descrit per Marx, no és que hagués de ser reescrit –perquè crec que el treball de Marx és molt encertat i molt potent, a més de molt útil actualment–, de fet, es podrien canviar poques coses, però sí que hi havia una altra història que Marx no va veure.

- Has estudiat Marx a fons i en parles molt al teu llibre, però, a la vegada, dius que no va veure la història des del punt de vista de les dones. Què podem aprendre de Marx i què hem de reformular?

El més important de Marx és la seva teoria sobre l’explotació, la importància que dóna al salari, no només pel que suposa en relació al fet de tenir diners, sinó també pel que significa a l’hora d’organitzar la societat, d’organitzar la fàbrica habitual i també la fàbrica social. Alhora, la seva explicació de l’acumulació primitiva o originària continua sent fonamental. Avui dia, Marx encara ens serveix per explicar què passa al món pel que fa al desenvolupament capitalista, però el treball de Marx es basava en el fet que el capitalisme està modelat per la idea que el treballador assalariat serà el subjecte revolucionari i que la lluita per la transformació del món i per la transició al comunisme tindrà lloc en el terreny del treball assalariat.

Però Marx no tenia un coneixement profund del procés que es dóna en el capitalisme que produeix la força de treball. Si llegim el primer volum d’El Capital de Marx sobre la teoria de la plusvàlua, on descriu la producció de força de treball, trobarem que la manera com descriu la producció és extremadament limitada i reduïda. Per Marx, la producció de la força de treball està totalment encabida dins la producció de mercaderies. El treballador té un salari; amb el salari, compra la mercaderia, la utilitza i es reprodueix a si mateix, en cap cas surt del cercle de la mercaderia. Per tant, tota l’àrea del treball reproductiu, que és tan important i vital per les societats capitalistes, i la qüestió de la divisió sexual del treball són totalment absents. És important destacar que el fet de veure totes aquestes altres àrees no significa incloure un cinquè capítol al primer volum d’El Capital.

- De fet, es diu que el teu llibre és la part no escrita d’El Capital de Marx...

Crec que, si fos així, només hi afegiríem coses, però, de fet, es tracta de repensar-lo de manera conjunta. Sempre dic que el que he intentat fer no és escriure la història de les dones en el capitalisme, sinó la història del capitalisme des del punt de vista de les dones i la reproducció, cosa que és molt diferent. Si escrius la història de les dones en el capitalisme, dius, d’acord, tenim la història dels homes i ara farem la història de les dones. Però escriure la història del capitalisme i del seu origen des del punt de vista de les dones o de la reproducció –que per mi són qüestions molt connectades entre si– fa repensar el conjunt des d’una altra perspectiva.

El treball contractual dins el capitalisme està acompanyat d’una quantitat immensa de treball no lliure, no assalariat i no contractual. És llavors quan comences a entendre perquè, durant la història del capitalisme, trobem colonització d’una forma continuada o diferents formes d’esclavitud. Acceptar que el treball no lliure i no assalariat és fonamental i que no només té com a objectiu extreure riquesa de la gent treballadora, sinó també una forma d’organitzar la societat. La supervivència de les relacions no lliures és fonamental i forma part del maquillatge genètic de les societats capitalistes. Mirant el capitalisme des del punt de vista de la reproducció, el que jo anomeno la reproducció de la força de treball ha estat molt important per arribar a entendre el capitalisme i això no ho trobes en Marx.

- Tornant al llibre, argumentes que, durant l’Edat Mitjana, la divisió del treball no comportava necessàriament l’opressió de les dones...

En moltes societats, abans dels processos de colonització, els homes i les dones tenien tasques diferents i existia una divisió de les tasques. De fet, en moltes societats, per exemple a Nigèria, els homes i les dones treballaven en l’agricultura i cadascú plantava coses diferents i s’organitzava de formes diferents. Fins i tot hi ha casos en què els homes i les dones utilitzaven paraules pròpies. D’aquesta manera, les dones no depenien dels homes, tenien accés a les seves pròpies collites i les utilitzaven per autosubsistir si era necessari. Per tant, el fet de fer tasques diferents no significava automàticament uns graus de poder diferents, la qüestió és quins valors estaven associats a aquestes diferències.

Dins el moviment feminista, vam debatre molt sobre el tipus de societat que volíem. Volíem una societat on no s’utilitzés la categoria home o dona? O una societat que tingués alguna mena, no d’especialització, però sí de diferenciació perquè, després de tot, les dones tenim la capacitat de tenir filles? Per mi, les diferències no són el problema, el problema és la jerarquia. La jerarquia fa que les diferències esdevinguin una font de discriminació, de devaluació i de subordinació. No cal construir una societat on no hi hagi diferències, potser podem decidir que algunes diferències són bones.

- També exposes que l’acumulació primitiva de capital també va ser l’acumulació i la divisió de les diferències, no només en la classe treballadora, sinó també pel que fa al gènere, l’ètnia i l’edat.

Marx va dir diverses vegades que, quan parlem d’acumulació primitiva, realment, estem parlant de l’acumulació de treball. El que fa el capital en la primera fase de desenvolupament és l’acumulació de la classe treballadora. Un altre aspecte de l’acumulació és la divisió, l’acumulació de la divisió, que és el moment fundacional del racisme i del sexisme. Jo sempre insisteixo un cop i un altre en la importància d’això, fins i tot avui dia.

El fet que el capitalisme pugui organitzar diferents règims de treball ha estat una de les armes més poderoses que ha utilitzat per aturar els processos revolucionaris. Primer, perquè divideix la gent; en segon lloc, perquè pot utilitzar alguns grups als quals delega poder, per exemple, els homes per controlar el treball de les dones. A través de l’ús del salari, el capitalisme ha pogut amagar moltes àrees d’explotació, com el treball domèstic, i fer-les aparèixer com a naturals. La construcció ideològica de les diferències està estretament relacionada amb la construcció material. Així es creen diferents formes d’invisibilitats, dividint les persones i utilitzant-les les unes contra les altres.

L’habilitat del capitalisme ’externalitzar i dividir el treball ha estat molt gran. Si agafem un ordinador, per exemple, no sabem quina quantitat de treball ni de quina mena s’ha emprat per construir- lo. En un ordinador, hi ha molt treball manual que s’ha fet al Congo per excavar les mines, treure el liti, etc. Aquesta és la divisió del treball, aquesta és la construcció de les diferències.

* Entrevista publicada al setmanari Directa http://www.directa.cat/noticia/%E2%80%9C-cadena-muntatge-comenca-cuina-al-lavabo-als-nostres-cossos%E2%80%9D