Per una educació pública i de qualitat, vaga general!
El curs passat va començar amb menys plantilla, més alumnes per classe, menys dotacions econòmiques als centres, més hores lectives, pitjors condicions pel professorat interí i substitut, congelació salarial...
Els Pressupostos de la Generalitat pel 2012 suposaven: acomiadaments d’interins/es i substituts (3.000 al curs 2012-13), reduccions salarials en les pagues addicionals de juny (la meitat) i desembre (tota, segons la decisió del Govern Rajoy), supressió de millores socials ..., suspensió de les ofertes públiques per construccions de nous centres escolars públics...
La partida pressupostària corresponent al Departament d’Ensenyament fou un 4,9% inferior a l’any anterior. La mateixa quantitat global que en 2007, però amb un increment de més de 120.000 alumnes en centres públics fins a 2011. La consellera Rigau va anunciar que retallaria 197 milions dels sous de docents, personal d’administració i serveis i laborals per a «polítiques educatives».
A l’abril de 2012, el Gobierno del PP van publicar el Real Decreto Ley 14/2012. Tot i el marcat intervencionisme i la invasió de competències que suposava, el Govern de la Generalitat va aplicar les principals mesures amb una nova reducció de 600 milions d’euros a l’ensenyament públic: increment de fins al 20% de la ràtio d’alumnes per aula i la seva massificació, augment d’una altra hora lectiva per al curs 2012-13 i consegüent reducció de plantilles, eliminació de les substitucions en les baixes inferiors a 10 dies lectius.
El juny, el Departament d’Ensenyament va donar una altra volta de clau a la continuada i profunda agressió a l’ensenyament públic i a les condicions laborals del seus treballadors i treballadores: nova reducció de plantilles orgàniques (1, 1,5 o 2 mestres segons les dimensions des centres de primària i d’1,5 a 5 o més segons la tipologia dels centres de secundària), supressió del pagament del mes de juliol als substituts/es amb 9 o més mesos de servei durant el curs, ajustament unilateral de la jornada laboral i reducció dels sous (entre el 15 i el 77%) del personal substitut.
Les pitjors condicions laborals del professorat, la seva reducció i la seva precarització afecten directament a l’atenció a la diversitat (desdoblaments, reforços...) dels alumnes de les classes populars i a la qualitat d’un sistema educatiu que és dels més igualitaris del món; és a dir on menys diferències es troben entre els resultats acadèmics de l’alumnat de famílies benestants i els de la classe obrera.
Per això, les retallades s’han ampliat a altres aspectes que abunden en la desigualtat social: tancament d’escoles bressol, dràstica disminució de les beques de llibres de text i menjador, matrícula per a fer la formació professional de grau superior, augment de les taxes a la universitat...
A les samarretes grogues, a les concentracions locals i comarcals, a les manifestacions, a les vagues en defensa de l’ensenyament públic i de qualitat ... ara cal afegir la vaga general!
Article d´opinió Emili Cortavitarte, Portaveu de CGT Ensenyament
