UAB: Crònica sobre els fets al capítol VI sobre contractes d’obra i serveis per a tasques que són estructurals.

Adjuntem missatge d'una companya de Capítol VI que va ser acomiadada i que ara, després d'un judici contra la UAB, el jutge ha reconegut que l'acomiadament era improcedent.

D'altra banda, ja hi ha la resolució d'un altre judici, en la que també ha guanyat la treballadora acomiadada i en breu us enviarem més informació.

La UAB utilitza contractes d'obra i servei per places que són, haurien de ser, estructurals. Com a Plataforma de Capítol VI portem temps treballant perquè es visibilitzi aquesta situació, que fins ara la UAB no ha volgut reconèixer, ni accepta que aquests contractes estan fets en frau de llei. Aquesta situació ens converteix en un col·lectiu precari i molt vulnerable: i la UAB ho està utilitzant per acomiadar a les seves treballadores, amb el pretext que es finalitza el projecte en el que la treballadora estava vinculada. Però com pot finalitzar un projecte, si després hi ha una altra persona que el porta o quan s'està treballant per diferents projectes al mateix temps?

Ja ha sortit la sentència del primer judici d'una denúncia per acomiadament, i la jutgessa ha donat la raó a la treballadora: l'acomiadament és improcedent i la UAB ha de readmetre a la treballadora (pagant-li aquests darrers mesos) o bé pagar-li una indemnització per acomiadament improcedent.

Us convidem a llegir la carta oberta que ha escrit aquesta treballadora a la resta de treballadors de la UAB.

Plataforma Capítol VI
http://capitol6.precarietat.net/

>>> Crònica de la companya de Capítol VI

Suposo que el meu cas us sonarà, ja que com aquest la UAB en va ben servida. Jo era una
treballadora de la UAB amb un contracte per obra i servei determinat. L’únic inconvenient és que
ni hi havia obra i servei (no era un projecte delimitat i acotat en el temps) ni tenia durada
determinada.

Jo he treballat des de febrer del 2007 a l’Equip de Participació de l’Edifici d’Estudiants-ETC, on una
de les meves funcions era, com a tècnica de projectes i associacions, fomentar l’associacionisme i
assessorar en la creació i gestió, per part de l’alumnat, d’activitats per donar vida i materialitzar
aquest associacionisme (quan s’acaba un “projecte” així?... suposo que quan ja no hi hagi
alumnes nous en aquesta universitat). Apart d’això, dins de l’Equip de Participació hi havia altres
tasques a realitzar, com la gestió del conjunt de recursos i serveis que la UAB posava a disposició
del col·lectius i associacions de la universitat (material per fer activitats, sales, fotocòpies i
impressions de publicitat, etc). També dins de l’Equip, hi ha altres programes, com el programa
d’acollida a l’alumnat internacional o bé el programa Mentor, amb els que hi he col·laborat al
llarg del meus anys de treball al despatx. Al juny del 2010 ( tres anys després del meu primer
contracte) passo de jornada parcial a jornada completa. Per aquesta modificació purament
horària, haig de signar un nou contracte (descobrint més tard que m’han donat de baixa un dia
de la Seguretat Social i que al dia següent hi torno a constar com donada d’alta - això és, un
acomiadament d’uns hores-).

Un dia de finals de gener del 2012 ( quasi bé cinc anys després de la meva incorporació com a
treballadora de la UAB), em van trucar des de Recursos Humans per comunicar-me que el meu
projecte s’havia acabat… Em truquen al despatx, i jo envoltada de feina i amb activitats previstes
per tot el que restava de curs.

Ja durant els mesos precedents (des de setembre del 2011) vaig notar com l’ambient havia
canviat. Hi havia silencis, mirades i contestacions estranyes…. El dia 22 de desembre del 2011, un
dia abans d’agafar les vacances de Nadal, el meu cap em va cridar i em va dir en una reunió, en la
que també hi era la meva coordinadora, que no estava rendint prou, que venia desmotivada a la
feina i que, a més a més, hi havia hagut algunes errades importantíssimes i això no podia ser… i
que tot i així, confiaven en mi i em donaven dos mesos per redreçar la situació, o si no, “no em
tremolarà la mà en acomiadar-te…. “. No sabia que després de quasi bé cinc anys a un lloc de
treball, tornés a tenir un període de prova (¿?)

Jo vaig intentar parlar amb el meu cap a soles, sense la meva coordinadora, per fer-li veure que
potser la meva “desmotivació” venia per actituds al despatx per part d’ella que no es
corresponen a la quotidianitat normal en un equip de persones que treballen juntes i es
respecten en la seva feina. Ell va negar aquest ambient de treball i donava per bona la versió de
la meva coordinadora; el problema era meu i només meu.
Immediatament vaig contactar amb un sindicat i veient que potser estava sent víctima d’alguna
cosa més que de la meva pròpia “desmotivació” laboral, vaig contactar amb l’Àrea de Prevenció i
Seguretat de la UAB per tal d’iniciar un procés d'“avaluació de riscos psicosocials”. Li vaig
comunicar al meu cap que com a treballadora tenia tot el dret a iniciar aquest procés per tal que
es visibilitzés què estava passant al despatx. Evidentment, ell ho negava tot, vaig rebre amenaces
per tal que no continués per aquesta via: “no volem més convidats a aquesta festa,… pararé
qualsevol procés que vingui de fora de l’ETC”.

Encara no tenia l’informe fet per avaluar els possibles riscos. Primer, vaig passar per la metgessa
de salut laboral del dispensari i després vaig fer reunions amb ells. Eren ells els que s'havien de
posar en contacte amb els altres agents implicats. Tot i que els havia informat que el meu cap ja
m’havia donat una moratòria de dos mesos i que el temps corria en contra meva. És en mig
d'aquest procés, a finals del mes de gener (només un mes després d’haver assistit a la primera
reunió “d’avís”) em truquen de Recursos humans per dir-me que “el teu projecte s’ha acabat”.

Desprès de gaudir dels dies de vacances que haig de fer abans que arribi el final de la meva
relació contractual amb la UAB, arriba l’informe. Aquest informe diu que sóc o estic massa
susceptible i que donen consells correctors per a possibles problemes que hi ha hagut al despatx
a causa d'una “mala comunicació”.

El judici per improcedència de l'acomiadament i pel frau de llei que suposa tenir un contracte per
obra i servei però estar cobrint una plaça estructural, es va celebrar el passat 20 de setembre. La
UAB i els meus caps van argumentar que la concatenació dels dos contractes idèntics que jo
havia tingut, era necessari, perquè en un hi havia una modificació horària i l'altre perquè una de
les feines que feia jo s’havia “automatitzat”, ja no era necessari aquest contracte. Arrel de la
insistència del Comité d’Empresa en tenir una reunió amb Gerència per intentar revocar el meu
acomiadament, apareix un informe , datat de 5 dies abans del meu acomiadament però sense
data de registre oficial, justificant el perquè la meva plaça “no estructural” ( insisteixen) ja no és
necessària en el futur.

La sentencia va arribar ahir, i la jutgessa ens ha donat la raó. És un improcedent flagrant, a més
de reconèixer que el meu era un contracte indefinit des del seu inici, no un contracte per obra i
servei de durada determinada o indeterminada (ja que en el meu cas, no hi havia ni tan sols una
data de finalització). Segurament, la UAB recorrerà la sentencia, però la llei és la que és i no hi
tenen tant de marge d'interpretació.

Som molts els que patim situacions d’aquestes a diari, i si no els hi plantem cara i reclamem el
que és nostre, ells no ens ho donaran per les bones.

Us animo a anar a les reunions de capítol VI, per assabentar-vos si el vostre cas s’assembla a
algun dels nostres (ja que la situació de cadascun de nosaltres és diferent). És important
informar-se, no esteu soles i al campus hi ha més gent patint situacions de precarietat,
situacions de pressions per tal que marxin o bé relegant-la de funcions que abans feia. Però
sobretot, us animo a participar de l’assemblea, per tal de veure que juntes podem fer front a
aquestes situacions injustes, i que quan guanya una, les altres respiren una mica millor.