CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

La ultradreta espanyola intenta reinventar-se davant la crisi

Diumenge, 18 novembre, 2012

Nous grups neonazis recullen les restes d'organitzacions il·legalitzades o inactives a través d'un canvi de simbologia importat dels ultres italians.


Joana Peris / Diagonal València

La ultradreta espanyola ha viscut aquests últims mesos un procés intern de reflexió i reorganització davant la seva desapercebuda activitat en el context actual, que en altres països europeus ha estat notablement rendible per a aquest tipus de formacions. Encara que els principals partits ultres mantenen la seva agenda, el desplaçament en l'opinió pública del tema migratori, que en les enquestes no entra en les principals preocupacions dels ciutadans, els ha obligat a virar relativament el seu discurs, avui més centrat en contra del nacionalisme català i contra els principals partits amb el rerefons de la crisi. Les estratègies empreses sobretot pels ultres italians han calat entre els sectors més radicals, autodenominats Nacional Revolucionaris.

La reacció de la ciutadania davant les mesures d'austeritat, primer amb el 15M i després amb protestes socials com la marxa minera o el 25S ha estat observada des de certa distància pels grups ultres. Alguns han mostrat certes simpaties i fins i tot han afirmat que van estar presents, com va fer Ricardo Sáez de Ynestrillas amb el 15M o el MSR i Regeneración, liderat pel periodista ultra Enrique de Diego, amb el 25S. Tanmateix, la seva presència ha passat desapercebuda, i quan han intentat participar, moltes vegades ocults darrere de sigles noves i ambigües, han estat identificats pels manifestants i expulsats.

Així va ocórrer el 1 de maig a València, quan una desena d'ultres es va presentar després d'una pancarta d'Activitat Patriota, un grupúscle desconegut. La seva presència va durar menys de 15 minuts, després de ser expulsats de la marxa. El mateix va succeir a Madrid durant la rebuda a la marxa minera al juliol, quan un grup de falangistes amb banderes de Defensa Social va ser convidat a abandonar la concentració. També l'organització neofeixista Respuesta Estudiantil va tractar de participar en una manifestació contra les retallades en educació a Gran Canària, però els seus membres van ser expulsats per alguns estudiants. Aquest mateix grup feia acte de presència en la Facultat de Dret de València durant la vaga d'estudiants del 18 d'octubre, manifestant-se contra ‘la coacció’ dels piquets. El mateix dia a Madrid, membres de Respuesta Estudiantil intentaven penetrar en la manifestació per l'educació.

Els nazis es reorganitzen

Fins a avui, els neonazis espanyols han vist caure diverses de les seves xarxes d'implantació estatal. En 2005 la Guàrdia Civil va desarticular Blood & Honour, Hammerskins i el Frente Antisistema. L'amo de la Llibreria Europa de Barcelona acaba de complir mesos de presó, i la distribuïdora Suportes Sonoros va ser desmantellada aquest mateix any, al mateix temps que s'imputava per incitació a l'odi a dues bandes de música nazi: Batallón de Castigo i Más Que Palabras.

Els partits més radicals, com Alianza Nacional, perden militància, i la resta, segueixen immersos en lluites entre els seus líders. En aquest panorama sorgeixen organitzacions com són les recents Acción Nacional Revolucionaria (ANR) o la secció espanyola de RightWing Resistance. La primera es va formar després d'una crida feta a l'agost per a aglutinar i coordinar diferents associacions, col·lectius locals i activistes autònoms en un Frente de Acción Social, Nacional y Revolucionario l'única condició del qual era la unitat d'acció, assumint com ‘bloc’ la disciplina i consignes d'aquesta coordinadora.

Així, es va plantejar la manifestació del 15 de setembre a Madrid convocada per La Falange i altres grupuscles nazis com Vieja Escuela Madrid (amb alguns membres d'Ultra Sur entre les seves files), com el punt de partida. La marxa va assolir reunir a mil ultres darrere d'una pancarta “contra la democràcia”. ANR publicava en la seva web a finals de setembre d'aquest any un text titulat "Mobilizaciones ciudadanas, estrategia de actuación", en el qual es proposen tant realitzar accions pròpies com “organitzar-nos i coordinar-nos per a acudir a aquest tipus de mobilitzacions ciutadanes, amb els nostres propis símbols, les nostres pròpies consignes i la força necessària per a defensar-los”.

El camí italià

Els grups neofeixistes italians, que han viscut sota la complaença del govern dretà, són avui un dels principals fars per als ultres espanyols. El vaixell almirall dels nazi-feixistes és el centre social okupat Casa Pound, a Roma. El seu líder, el cantant del grup nazi Zeta Zero Alfa , Gianluca Iannone, va ser detingut en relació amb el tiroteig contra un altre ultradretà. Mesos enrere, un activista de Casa Pound a Florència assassinava a trets a tres senegalesos i se suïcidava.

Casa Pound és des de fa temps un centre de pelegrinatge d'ultres europeus. En les seves parets es veu des de simbologia nazi fins a retrats del Che. El seu lema, “0% Racisme, 100% Identitat”, encunya el terme que utilitza habitualment la nova ultradreta: Identitaris. Al voltant de Casa Pound graviten organitzacions com el Blocco Studantesco, un sindicat que és el referent de Respuesta Estudiantil, i que ha protagonitzat altercats contra estudiants d'esquerres. Aquestes organitzacions es caracteritzen també per encunyar una simbologia pròpia, no associada a primera vista amb cap símbol feixista. De la mateixa manera que els neonazis alemanys copien des de fa anys l'estètica de la propaganda antifeixista, els nous nazi-feixistes europeus segueixen aquesta estratègia fent ús d'elements contraculturals.

Aquesta ha estat la inspiració dels grups ultres espanyols, que han tractat d'importar el model de CasaPound a nous centres socials, com el Projecte Impulso a Castelló, o el Casal Tramuntana a Barcelona, els membres del qual estan relacionats amb Democràcia Nacional o Plataforma per Catalunya. Igual que el partit grec Alba Daurada, l'estratègia d'oferir estris de primera necessitat a persones en situació de precarietat ha estat adoptada a València per Espanya2000, que ha aconseguit que el Banc d'Aliments els proporcioni productes per a ser repartits en la seva Llar Social Patriota.

* Article publicat a la revista Diagonal. http://www.diagonalperiodico.net/La-ultraderecha-espanola-busca.html

>>> El mateix article però amb nombrosos enllaços a partir dels quals podeu ampliar informació sobre el seu contingut, el podeu trobar a http://www.antifeixistes.org/5746_analisi-lextrema-dreta-espanyola-tracta-de-reinventar-se-davant-la-crisi.htm