CGT constitueix el Sector Ferroviari per a conjuminar les lluites en totes les empreses en defensa del ferrocarril públic
En les jornades del 16 i 17 de novembre realitzades al Puig (València) es va portar a terme el Congrés Constituent del Sector Ferroviari de CGT. José Manuel Muñoz Póliz, que ocuparà el càrrec de Secretari General, va exposar en roda de premsa tant els objectius d'aquesta nova forma d'organització dels treballadors pertanyents a les empreses relacionades amb el transport públic ferroviari com la situació real del tren després de l'ofensiva liberalitzadora llançada des dels diferents governs espanyols.
“El Sector Ferroviari de CGT neix de la necessitat de coordinar estratègies i polítiques sindicals en defensa dels col·lectius del ferrocarril”, així introduïa José Manuel Muñoz Póliz la presentació davant els mitjans de comunicació del Congrés Constituent d'un sector que engloba a més de 100.000 treballadors en l'Estat espanyol empleats en les empreses públiques i privades entorn del ferrocarril. Es tracta no només de ADIF, Renfe Operadora o FEVE, sinó també de contrates i subcontrates (Cremonini, Comfersa, contrates de la construcció de les línies, Ferroser) que constituïxen el món del tren.
“Des de la segregació de Renfe, els treballadors han passat de 80.000 a 28.000 (14.000 a Adif i altres 14.000 a Renfe-Operadora) però la realitat és que hi ha prop de 100.000 empleats en el sector als quals interessa lluitar junts en defensa del caràcter públic del ferrocarril”, afirmava Muñoz Póliz.
“Defensem que tot hauria de ser una gran empresa pública, el contrari significa precarització i desmantellament d'un servei públic essencial”. D'aquesta forma, la creació d'una Sector Ferroviari per part de CGT “és un pas meditat i suposa un salt qualitatiu en la forma d'organització sindical”.
D'antuvi, en defensa del ferrocarril públic hi ha convocades quatre jornades de vaga, els pròxims 10, 11, 13 i 14 de desembre. Quant a les conseqüències que la política governamental està tenint sobre el sector, Póliz va assenyalar que “en breu el ministeri informarà de quins trens ha decidit el govern deixar de subvencionar, és a dir, quins desapareixen”, fet que, de no revertir-se, significaria tancaments d'estacions, desaparició de línies i l'acomiadament unes 2.500 persones al marge de les afectades en empreses i contrates.
El panorama exigeix per tant “actuar en bloc”, un bloc que queda configurat amb la presència en el Congrés Constituent de representants dels treballadors i treballadores de totes les províncies i de totes les empreses. En aquesta trobada en el qual també participaven sindicats ferroviaris alternatius europeus, es va abordar el futur del ferrocarril que, en l'imminent passa per la possible desaparició de Feve i la seva integració en Adif. Referent a això, Andrés Álvarez, Secretari d'Acció Sindical de CGT a Adif va assenyalar que aquesta mesura “suposaria un ERO segur, l'única forma de resoldre el deute que proposen des del govern: només quantifiquen productivitat i beneficis empresarials i descarten oferir un servei públic al mateix temps que prioritzen el model de l'Alta Velocitat que, com ha quedat més que demostrat, és un autèntic malversament”.
En definitiva, CGT s'oposa al model anglès de ferrocarril que vol imposar el Govern espanyol enfront de l'alemany o el francès. Un model fracassat sobre el qual han hagut de fer marxa enrere a Anglaterra i que segons Enric Tarrida, secretari general de CGT-València és el paradigma de la màxima “privatitzar els guanys i socialitzar les pèrdues”.
Finalment, els representants de CGT van denunciar que “les exigències de Brussel·les” són un mer pretext del Govern espanyol per a escometre unes reformes que en absolut vénen imposades ni són les úniques possibles dintre del sistema econòmic. Com exemple, la liberalització del transport de viatgers, prevista a Europa per a 2019 i que a Espanya es vol escometre en l'any 2013 “. Una mesura que suposaria que entrin a operar operadors alemanys o francesos a Espanya sense que Renfe pugui fer-lo en aquests països”.