Dones lliures en països lliures: manifest, comunicat de premsa, vídeo i cartell manifestació 25N a Barcelona
- MANIFEST :
Dones lliures en països lliures
Sóc Rosa, i no surto sola a la nit.
Sóc Dèlia, i no tinc accés a una sanitat pública i de qualitat.
Sóc l’Amineh i visc a un camp de refugiats des de què vaig nàixer.
Sóc Margarita i faig front jo sola a la feina de la llar i la cura dels infants.
Som la Clara i l’Eva i no tenim perquè amagar-nos per gaudir de la nostra sexualitat.
Sóc Wanjiru i vaig ser tancada a un CIES, per buscar una vida millor.
Sóc l’Esther, i em van detenir per anar a una manifestació un dia de vaga general.
Sóc Carme i la meua organització ha vist minvat els recursos econòmics per ajudar a les dones que pateixen violència masclista.
Sóc la Mercè i amb la reforma laboral m’han condemnat a la precarietat.
Sóc Cristina i vaig canviar els meus temps i conviccions perquè em sentia segura amb la meva parella.
Sóc Anna vaig utilitzar un mètode anticonceptiu que no volia perquè ell el preferia.
Sóc Paula i vaig aguantar els seus insults i vexacions, pels meus fills.
Sóc Maria del Mar i em vaig sentir inferior durant molt de temps.
Sóc Montserrat i em van fer sentir víctima, avaluada i analitzada en cada moment del procés judicial.
Sóc. Savita Halappanavar ciutadana india i he mort a Irlanda perquè l’avortament és il·legal.
Sóc Jennifer, amb 17 anys em prostituïren als carrers de Barcelona, em vaig escapar i van assassinar el meu pare a Nigèria.
Sóc la Bineta, una dona congolesa de la campanya internacional contra els crims contra les dones als conflictes armats i necessitem aplegar totes les veus de les dones del món.
Sóc Blanca i vaig ser una dona maltractada. Vaig patir violència psicològica i sexual dins la meua pròpia llar. Durant anys em vaig sentir anul·lada com a individua. Lligada per la por vaig esforçar-me perquè la relació millorés, perquè ell reconegués tots els esforços que jo feia per canviar, i estiguéssim bé, però mai era prou, així vaig entrar en un cicle destructiu. Però vaig sortir gràcies a un col·lectiu de dones. Poc a poc, vaig aprendre que no calia aguantar, que moltes de les inseguretats que sentia no eren veritat, ell me les havia fet creure a base de repetir-me com de malament feia les coses i què poc valuosa que jo era. Vaig aprendre que podia ser feliç i fer-me respectar. Així, vaig recuperar la persona que jo era abans, enfortida, coneixedora de mi, per fi podent sentir que sóc l’ama de la meua pròpia vida.
Dia rere dia les dones del món patim violències que limiten la nostra llibertat i felicitat. Aquestes violències poden vindre de persones properes a nosaltres, de persones desconegudes o d’institucions. Amb l’excusa de la crisi econòmica, les retallades en els drets socials, la inseguretat laboral i l’augment de la pobresa, aquestes violències estan creixent. L’atac contra el dret al propi cos, l’atac contra els nostres drets socials i laborals, l’augment de la càrrega de cures, els atacs constants de la caverna ideològica, la reducció dels recursos per projectes socials, fan evident l’atac patriarcal contra les nostres vides.
Nosaltres, les dones, diem prou!
Ni som víctimes ni estem disposades a acceptar les vostres violències.
Per això ens seguim organitzant i seguim lluitant, amb esperança i valentia, per defensar allò que som, dones lliures.
Xarxa de Dones Feministes contra la violència
prouagressionsalesdones@gmail.com
- Comunicat de premsa:
Dones lliures en països lliures
Un any més, el 25 de novembre tornem a commemorar el Dia Internacional de la No
Violència contra les Dones i les Nenes. Aquesta data va quedar fixada l’any 1981, quan
la Primera Trobada de les Feministes Llatinoamericanes i del Carib la van proposar en
memòria de les germanes Mirabal, lluitadores per la llibertat i assassinades per la
dictadura de Trujillo a la República Dominicana. S’ha anat consolidant com a una data
central dels diferents feminismes i moviments de dones del nostre país, al voltant de la
qual s’organitzen nombrosos actes i iniciatives feministes.
És per això que no entenem que es convoquin eleccions en un dia tan assenyalat. I
ho entenem encara menys si pensem en l’abast de la violència masclista, fenomen que
travessa tota la nostra societat i que, per tant, és un assumpte de caràcter estructural que
ha d’implicar tota la ciutadania i els poders públics. És una manca de responsabilitat
enviar missatges que minimitzen o redueixen la violència masclista a l’àmbit domèstic,
relegant de nou aquesta problemàtica a l'àmbit privat.
El 25 de novembre és un dia per a recordar totes les dones que han estat assassinades en
aquests degoteig constant any rere any, i totes les dones que actualment estan patint
violència. És un dia de denúncia i de sensibilització, és un dia de lluita per la nostra
llibertat i el nostre dret a viure sense violències. També és un dia d’esperança i de
solidaritats entre totes les dones del món que dia rere dia patim violències que limiten la
nostra llibertat i el nostre dret a la felicitat, violències que poden venir del nostre entorn
familiar, de persones desconegudes o de les pròpies institucions.
I és per tot això que considerem que tenim raons suficients per a mantenir la crida
a la manifestació el 25 de novembre, a la qual convidem totes les dones i tota la
societat, a les 18h a Canaletes per anar plegades a la Plaça Sant Jaume.
Volem denunciar que, des de la nostra experiència, cada cop es fa més palès que les
dones en situació de violència masclista són pitjor ateses, que hi ha una disminució
alarmant de recursos públics i els que aconsegueixen mantenir-se estan saturats, que la
Llei dels drets de les dones contra la violència masclista corre el perill de quedar
reduïda a una mera carcassa de propaganda, ja sigui per buidar-la dels recursos
necessaris o per buidar-la dels continguts feministes aportats per molts grups de dones.
Actualment ens trobem amb la reacció de la dreta conservadora i amb la crisi: reacció
de la dreta política i social, dels grups vinculats a la jerarquia catòlica contra els avenços
de les dones i contra els postulats feministes en el dret a decidir i d’altres. En el tema de
les violències masclistes, la reacció elabora un discurs que presenta les dones com a
excessivament protegides i no sempre creïbles i els homes com a indefensos i aquest
discurs es va filtrant en el teixit social i entre els professionals: qüestions com la
demanda de custòdia compartida, les contradenúncies dels agressors quan veuen que
seran denunciats, o algunes de les sentències clarament desfavorables a les dones són
exemples d’aquesta influència.
Les dones denuncien menys perquè quan entren en la
roda judicial són elles les monitoritzades i les avaluades, sembla que per una bona part
del nostre sistema judicial sigui més important que una dona pugui haver fet una
denúncia falsa que el que un home sigui un maltractador. Així mateix, els abusos als
fills i filles d'aquestes dones sovint no són tinguts en compte, com si fos més important
el manteniment de l'estructura de la família patriarcal que la protecció de les persones
més vulnerables a patir violència.
La crisi és feta servir com a excusa per a desmantellar allò públic, els drets socials, els
drets econòmics i la democràcia, per a desmuntar les nostres vides. Sabem que els
efectes que provoca aquest ferotge atac a la sostenibilitat d’una vida digna per a la gran
majoria de les persones es resolen a les llars, és a dir, recauen sobre les dones que
suporten una enorme càrrega de treball de cura.
No estem en condicions de quantificar
els efectes que causen el fet de no arribar a final de mes, la por a perdre la casa, un
desnonament o haver de viure en una habitació tota una família, en termes d’augment
de la violència contra les dones i les nenes i nens. El que sí sabem és que fa molt més
difícil la vida de moltíssimes dones i que amb la justificació de la crisi s’estan retallant
recursos previstos per la llei, recursos en atenció, recursos jurídics, recursos socials,
desfent el que amb les nostres mobilitzacions havíem aconseguit.
Ni l’onada de conservadorisme, amb el seu discurs familista que ens vol tancades a
casa, que desacredita les dones i reforça els maltractadors, ni les polítiques d’austeritat
que redueixen a cendra els drets i la possibilitat de viure amb dignitat ens poden fer
callar. Ens seguim organitzant i seguim lluitant per a defensar allò que som:
dones lliures en països lliures.
Xarxa de Dones Feministes contra les violència
Ca la Dona. Novembre de 2012
http://www.caladona.org/2012/11/25n-catalunya/
- En documents adjunts teniu el cartell i el manifest de la Xarxa de Dones Feministes contra la violència amb motiu de la celebració del dia 25 de novembre, Dia Internacional per la no violència contra les dones i les nenes.
També, el comunicat de premsa i link al vídeo de la declaració davant la coincidència del 25 de novembre amb les eleccions a Catalunya
Attached documents