La pensió de jubilació contributiva dels treballadors/es a temps parcial discrimina les dones

El sistema exigeix ​​un període de cotització en proporció més elevat per als treballadors a temps parcial.
Implica una discriminació indirecta per les dones perquè són els que subscriuen el 80% dels contractes a temps parcial.

El TJUE respon a una petició de decisió prejudicial plantejada per un jutjat social de Barcelona assenyalant que la legislació espanyola en matèria de pensió de jubilació contributiva dels treballadors a temps parcial-dones en la seva immensa majoria-és discriminatòria, perquè en comparació amb els treballadors a temps complet, els exigeix ​​un període de cotització proporcionalment major per accedir a la pensió de de jubilació contributiva en quantia reduïda en proporció a la parcialitat de la seva jornada

La legislació espanyola exigeix ​​per obtenir una pensió de jubilació contributiva-almenys de moment-haver complert seixanta-cinc anys d'edat i tenir cobert un període mínim de cotització de quinze anys, per al còmput, la normativa nacional es basa en el principi del còmput exclusiu de les hores efectivament treballades, calculant la seva equivalència en dies teòrics de cotització.

Aquest mètode s'atenua amb dues regles correctores que, en principi, busquen facilitar l'accés a la protecció de la seguretat social als treballadors a temps parcial.

Es fixa un concepte de «dia teòric de cotització», equivalent a cinc hores diàries de treball efectiu, o 1.826 hores anuals. Es computen les cotitzacions efectuades en funció de les hores treballades, però calculant la seva equivalència en dies teòrics de cotització.
En segon lloc, per tenir dret a les prestacions de jubilació s'introdueix una regla específica correctora, consistent en un coeficient multiplicador del 1,5 que, aplicat sobre els dies teòrics de cotització, els augmenta facilitant així l'accés a la protecció.

En el cas que motiva la petició de decisió prejudicial, la treballadora exclusivament prestar serveis durant 18 anys a jornada parcial de 4 hores a la setmana (és a dir, el 10% de la jornada legal a Espanya, que és de 40 hores setmanals) com netejadora d'una comunitat de propietaris. Als 66 anys, va presentar una sol · licitud davant l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) per obtenir una pensió de jubilació que li va ser denegada per no reunir el període mínim de cotització de quinze anys exigit per poder tenir dret a la pensió de jubilació .

En aquest context, el Jutjat del Social de Barcelona que coneix de l'assumpte planteja al Tribunal de Justícia si la Directiva sobre la igualtat de tracte entre homes i dones en matèria de seguretat social s'oposa a la legislació espanyola reguladora de les pensions de jubilació contributives .

El Jutjat explica que com la legislació espanyola computa exclusivament les hores treballades i no el període de cotització, és a dir, els dies treballats, comporta, fet i fet, la doble aplicació-encara corregida-del principi pro rata temporis. Així, s'exigeix ​​una major manca de cotització al treballador a temps parcial, en inversa proporció a la reducció de la seva jornada, per accedir una pensió que en el seu import ja es veu directament i proporcionalment reduïda per raó de la parcialitat de jornada. En el cas de la Sra Elbal Moreno, l'aplicació de la legislació espanyola implica que les cotitzacions pagades durant 18 anys al 10% de la jornada equivalen a un pagament de cotitzacions durant un període de menys de 3 anys, per la qual cosa hauria de treballar 100 anys per acreditar la carència mínima necessària de 15 anys que li permetés l'accés a una pensió de jubilació de 112,93 euros al mes.

En la seva sentència de 22 de novembre de 2012, el Tribunal de Justícia declara que la Directiva sobre la igualtat de tracte entre homes i dones en matèria de seguretat social s'oposa a la normativa espanyola, que exigeix ​​als treballadors a temps parcial-en el seu immensa majoria dones-, en comparació amb els treballadors a temps complet, un període de cotització proporcionalment major per accedir a una pensió de jubilació contributiva la quantia ja ha estat reduïda proporcionalment a la parcialitat de la seva jornada.

El TJUE recorda que hi ha discriminació indirecta quan l'aplicació d'una mesura nacional, encara que formulada de manera neutra, perjudiqui de fet a un nombre molt més gran de dones que d'homes.

En aquest cas, d'una banda, la legislació espanyola perjudica els treballadors que hagin efectuat durant molt de temps un treball a temps parcial reduït, ja que, a causa del mètode utilitzat per calcular el període de cotització necessari per accedir a la pensió de jubilació, nostra normativa priva a la pràctica a aquests treballadors de la possibilitat d'obtenir aquesta pensió. Al que se suma que aquest fet afecta una proporció molt més gran de dones que d'homes, perquè a Espanya almenys el 80% dels treballadors a temps parcial són dones.

Caldria, com recorda el TJUE, la justificació d'aquesta normativa per factors objectius aliens a qualsevol discriminació per raó de sexe-com succeeix quan la mesura respongui a una finalitat legítima de la política social de l'Estat membre i sigui adequada i necessària per assolir l'objectiu perseguit per aquesta-. Però en aquest cas per al TJUE no existeix cap element que permeti concloure que l'exclusió dels treballadors a temps parcial de la possibilitat d'obtenir una pensió de jubilació constitueixi una mesura efectivament necessària per assolir l'objectiu de salvaguardar el sistema de seguretat social de tipus contributiu. Ni tampoc que no hi hagi cap altra mesura que sigui menys costosa per aquests mateixos treballadors que permeti assolir l'objectiu.

I aquesta conclusió no queda desvirtuada segons el Tribunal per l'existència de les mesures correctores assenyalades, perquè encara que tinguin per objecte facilitar l'accés a la pensió de jubilació dels treballadors a temps parcial, no consta que aquestes dues mesures tinguin el menor efecte positiu en la situació dels treballadors a temps parcial, en situacions com la del cas enjudiciat, per la qual cosa s'ha de concloure que aquesta legislació interna espanyola és contrària a la Directiva esmentada i constitueix una discriminació indirecta.

FONT: Legal Today