El Codi Penal més dur de la “democràcia”

A mitjans del passat mes de setembre es van anunciar, per part del Ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardon, grans novetats en la legislació penal i també en la Llei Orgànica del Poder Judicial. L’avantprojecte de reforma del Codi Penal, és a dir, l’esborrany, va ser aprovat el passat 14 d’octubre al Consell de Ministres. Així, cal tenir clar, que tot allò que hem sentit encara no s’aplica i no està vigent, però que és el que serà, amb alguns canvis, que difícilment seran menys durs. Per aquest motiu, hem cregut interessant, començar a parlar-ne en aquest article, per anar sabent el que ens trobarem.

Alguns dels canvis que més ressò han tingut, perquè suposen una restricció absoluta de la llibertat de la persona i una regressió a èpoques més dures i a sistemes penals “no democràtics”, són els canvis en les penes de presó. Així, es crearà la pena de presó permanent revisable o, el que seria el mateix, la cadena perpètua que es podrà revisar depenent de la situació. Així, hi haurà delictes que portaran associats, en realitat i sense embuts, una presó “de per vida”. Una cadena perpètua que suposa una regressió en el sistema penal.

O, en el mateix sentit, la possibilitat, que un cop complerta la pena, és a dir, un cop finalitzada la condemna, la persona pugui seguir sota custòdia. El que ve a dir que no sempre complerta la pena imposada per sentència es donarà per finalitzada la condemna cap a la persona.

Tots aquests canvis, que modifiquen i molt la legislació penal, i que la fan molt restrictiva, deixen de banda la reinserció, objectiu que tenien les penes privatives de llibertat i en el que ja poques persones creien, per reafirmar-se en la línia del “càstig exemplar” com a mesura dissuasòria sense intenció de fer cap treball, a les presons, (que ja no es feia) per “modificar els comportaments”.

A la vegada, l’avantprojecte de reforma, també planteja altres modificacions, que van directament encaminades a encarar la situació de més conflictivitat que s’està plantejant, i es plantejarà, en el moment de restricció i d’agreujament de les diferències socials en que es troba el sistema capitalista actualment.

La situació de moltes persones i famílies fa temps que es va agreujant. No se li escapen a ningú les grans xifres d’atur general, la manca de futur pels més joves degut a les altes taxes de desocupació i a les dificultats per continuar estudiant, les més de 250.000 famílies a Catalunya que no reben cap tipus d’ingrés, la quantitat creixent persones que es queden a la misèria i sense sostre degut a les elevades xifres de desnonaments diaris, ... Tot això fa que la fissura social sigui cada cop més gran. Fa que la gent que tot ho perd i no té res, pensi, que tampoc té res a perdre augmentant així les xifres de suïcidis, de malalties associades a l’ansietat, la depressió i, per sort, augmentant també els nivells de mobilització i conscienciació social.
Així ens trobem que davant les mobilitzacions dels treballadors i treballadores públics, l’ocupació d’oficines bancàries, la reocupació d’habitatges, l’evitació pacífica de desnonaments, les grans i massives mobilitzacions al carrer, les vagues generals, ...

Davant les mobilitzacions i l’ampliació de les diferencies socials, la resposta de l’estat són més restriccions i posar en marxa una gran maquinària repressiva amb l’objectiu de desmobilitzar i generar por.

Així, hem vist per exemple, un canvi en els últims temps, on persones, després de mobilitzacions com les de la última vaga general, a la ciutat de Barcelona, ha acabat a la presó de forma preventiva.

Així, en aquesta línia, la nova legislació, preveu suprimir la consideració de falta en el codi penal. Aquesta fina ara es preveia per fets considerats “delictius” però de menor intensitat com podrien ser els deslluïments de béns immobles, els danys i furts per un valor superior a 400 euros, la desobediència lleu als agents de l’autoritat, ... Les faltes seran considerades o delictes lleus o multes administratives, però s’ha de tenir clar, com ja ha manifestat el Ministre, que cap d’elles deixarà de ser sancionada, ja sigui per una via o per una altra. És a dir, que la finalitat no es desregular determinades conductes sinó seguir-les penalitzant però per altres vies econòmiques o amb penes més greus.

Així, algunes passaran a ser considerades delictes lleus, però delictes. Fet que implica que les penes per aquestes podran ser més elevades. Encara que hi ha veus que diuen que seran les mateixes però permeteu-me posar-ho en dubte. Les penes previstes per aquestes, s’apunta que seran les penes de multa. Una pena de multa en principi és una sanció econòmica. És a dir, és una multa que pot ser, per exemple, de 2 mesos a 6 euros per dia, però que sinó es pot pagar es converteix en presó. En l’exemple expressat, en 1 mes de presó. La meitat dels dies previstos per la multa s’haurien de complir en pena privativa de llibertat. És a dir, la pena multa condemna a moltes persones, que no tenen recursos econòmics per pagar, a veure’s exposats a ingressos a presó. Més informació sobre les penes multa la podeu trobar a la web: http://alespenespunyalades.blogspot.com.es/ que és la web de la campanya de denúncia A les Penes Punyalades que es va iniciar a l’any 2008.

Les altres penes, les que no es puguin arribar a considerar delictes lleus, es sancionaran per la via administrativa. De fet moltes de les faltes del codi penal ja estaven previstes en lleis administratives però, tot i que hauria de ser a la inversa, es prioritzava la via penal. Per exemple, el deslluïment de béns immobles (“les pintades”) es sancionen en la majoria d’ordenances de neteja o en ordenances de policia i bon govern, que actualment s’han ampliat i transformat en les Ordenances de Civisme.

També s’han proposat, entre d’altres, modificacions en la configuració dels delictes d’atemptat, resistència i desobediència als agents de l’autoritat. El que proposa la reforma és canviar la definició del delicte d’atemptat. Aquesta es modifica per incloure tots els supòsits d’escomesa, agressió, ús de la violència i/o amenaces greus de violència sobre els agents de policia o els membres dels serveis d’assistència i rescat. A l’acció de desobediència hi anirà l’acció de resistència passiva amb una pena, que ja tenia, de 6 mesos a 1 anys de presó.

El qüestionament generalitzat que s’està fent a les actuacions policials es reflecteix en canvis normatius que protegeixen encara més la seva figura i les seves accions.

En aquesta mateixa línia, la falta de desobediència, que fins ara es preveia al codi penal i que era la mínima utilitzada, desapareixerà. Així, per una banda passarà a ser sancionada com una infracció administrativa de la Llei de Seguretat Ciutadana, cosa que no és cap novetat, però que s’utilitzava en les mínimes ocasions. I els marges de la desobediència, resistència i atemptat com a delicte s’ampliaran. Tot això, i no crec que ens equivoquem al dir-ho, portarà a més impunitat i més restricció al dret fonamental de manifestació.

També es proposen canvis, dels que no tenim més informació, en la configuració del delicte d’alteració de l’ordre públic. S’està dient que es proposa castigar la difusió de missatges que incitin a la comissió d’algun delicte d’alteració d’ordre públic o actes de violència. Suposem que el sentit d’aquesta afirmació va en la línia de la convocatòria d’actes a través d’Internet i de les xarxes socials.

El que si està clar que el que s’extreu de les informacions que van apareixent és que les desigualtats, cada cop més en augment, s’aturaran a cop de porra i repressió.

* Un article de Blanca Rivas Roigé, Secretaria de Jurídica de la CGT de Catalunya, publicat al núm. 144 de la revista Catalunya