El 40% de la població espanyola serà pobre en una dècada si continuen les mesures d’austeritat
Un informe de l'ONG Intermón Oxfam compara les receptes aplicades amb les que es van prendre a l'Amèrica Llatina la dècada dels 80 i que van generar desigualtats enormes i grans bosses de pobresa.
Les mesures d’austeritat i les retallades socials aboquen un nombre cada cop més gran de ciutadans a la pobresa i l’exclusió social. Aquesta és la principal exclusió d’un informe que ha presentat aquest dijous l’ONG Intermón Oxfam i que pronostica que al voltant de 18 milions de persones, aproximadament el 40% de la població de l’Estat espanyol, es trobarà en risc de pobresa i exclusió social d’aquí a una dècada, és a dir, el 2022, si es mantenen les actuals polítiques econòmiques. L’estudi Crisi, desigualtat i pobresa ha analitzat la resposta a les crisis de l’Amèrica Llatina i de l’est asiàtic les dècades dels 80 i 90 del segle passat i la desigualtat i pobresa que van generar, comparant-les amb les polítiques d’austeritat i retallades socials que es porten a terme avui en dia a diversos punts d’Europa.
Segons José Maria Vera, director general de l’ONG, “el model d’austeritat centrat en la reducció del dèficit i el sanejament de la banca mitjançant la injecció de fons públics finançats a costa d’un deute desorbitat, no genera creixement ni feina, sinó tot el contrari”. L’estudi, que ha estat fet per Teresa Cavero, considera que les mesura que s’apliquen a dia d’avui a l’Estat espanyol són les mateixes que van crear grans bosses de pobresa i desigualtats enormes a l’Amèrica Llatina. De fet, amb l’actual espiral de menor creixement econòmic, sortida massiva de capitals, deute cada cop més car i una reducció brutal de les polítiques públiques essencials, l’Estat espanyol ja lidera el nivell de desigualtat a l’Estat espanyol.
El document d’Intermón planteja alternatives per revertir la situació, com ara “recaptar amb justícia, blindar els drets socials i enfortir la democràcia”. Per fer-ho, es planteja lluitar contra l’evasió i els paradisos fiscals i establir una fiscalitat progressiva que incorpori una taxa a les transaccions financeres internacionals que serveixi per lluitar contra la pobresa tant domèstica com internacional.
Font: El Triangle