Robots i capitalistes sense escrúpols

Robots i capitalistes sense escrúpols
Els inconvenients de la tecnologia no es limiten als treballadors no qualificats

Segons gairebé tots els indicadors, l'economia nord-americana continua profundament deprimida. Però els beneficis empresarials arriben a màxims històrics. Com és això possible? És senzill: els beneficis expressats com a percentatge de la renda nacional han augmentat vertiginosament, mentre que els salaris i altres compensacions laborals estan baixant. El pa de pessic no creix com hauria, però al capital li va molt bé i s'està portant un tros més gran que mai, a costa dels treballadors.

Un moment, de veritat tornarem a parlar de l'enfrontament entre el capital i els treballadors? No és aquest un debat passat de moda, gairebé marxista, obsolet en la nostra moderna economia de la informació? Bé, això és el que molts pensaven, perquè els debats de la generació anterior sobre la desigualtat s'han centrat principalment no en l'enfrontament entre el capital i la mà d'obra, sinó en problemes de distribució dels treballadors, ja sigui per les diferències entre els treballadors més i menys formats o per l'augment vertiginós dels ingressos d'un grapat de superestrelles de les finances i altres camps. Però potser això sigui aigua passada.

Més concretament, encara que és veritat que els tipus de les finances segueixen tenint un èxit tremend (en part perquè, com ara sabem, alguns d'ells són en realitat lladres), la diferència salarial entre els treballadors amb formació universitària i els que no en tenen , que va augmentar molt en els anys vuitanta i principis dels noranta, no ha variat gaire des de llavors. De fet, els ingressos dels universitaris acabats de llicenciar s'havien estancat fins i tot abans que ens copegés la crisi financera. Cada vegada més, els beneficis han anat augmentant a costa dels treballadors en general, inclosos els que tenen unes qualificacions que se suposa que haurien conduir a l'èxit en l'economia actual.

Per què està passant això? Pel què sé, hi ha dues explicacions plausibles i ambdues podrien ser encertades fins a cert punt. Una és que la tecnologia ha pres un rumb que fa que la mà d'obra estigui en desavantatge, l'altra és que estem contemplant els efectes d'un enorme augment del poder dels monopolis. Pensin en aquestes dues històries imaginant que d'una banda hi ha robots, i de l'altra, capitalistes sense escrúpols.

La bretxa salarial entre els treballadors amb formació i els que no prou feines ha variat

Respecte als robots: no hi ha dubte que, en alguns sectors destacats, la tecnologia està desplaçant treballadors de totes o gairebé totes les categories. Per exemple, una de les raons per les que últimament les fàbriques d'alta tecnologia estan tornant als EUA és que, avui dia, la peça més valuosa d'un ordinador, la placa mare, la fabriquen robots, de manera que la mà d'obra barata asiàtica ja no és un motiu per produir a l'estranger.

En un llibre publicat fa poc, Race against the machine (Carrera contra la màquina), Erik Brynjolfsson i Andrew McAfee, del MIT, sostenen que s'estan donant fenòmens similars en molts camps, entre ells, en serveis com els de traducció i investigació legal . El que sorprèn dels seus exemples és que molts dels llocs de treball que s'estan eliminant són altament qualificats i de salaris elevats, els inconvenients de la tecnologia no es limiten als treballadors no qualificats.

Tanmateix, poden la innovació i el progrés perjudicar realment a una gran quantitat de treballadors, potser fins i tot als treballadors en general? Sovint em topo amb asseveracions que això no pot succeir. Però la veritat és que és possible, i els economistes seriosos són conscients d'aquesta possibilitat des de fa gairebé dos segles. L'economista de principis del segle XIX David Ricardo és famós per la teoria de l'avantatge comparatiu, que constitueix un argument a favor del lliure comerç, però el mateix llibre de 1817 en el qual exposava aquesta teoria també contenia un capítol sobre la manera com les noves tecnologies de la revolució industrial, que exigeixen molt capital, podrien fer que els treballadors sortissin perdent, si més no durant un temps (alguna cosa que de fet, segons els acadèmics moderns, és possible que estigui passant des de fa diverses dècades).

I què hi ha dels capitalistes sense escrúpols? No es parla molt de monopoli últimament, les lleis antimonopoli desaparèixer en gran mesura durant l'època de Reagan i mai s'han recuperat realment. Però Barry Lynn i Phillip Longman, de New American Foundation, sostenen, al meu entendre d'una manera persuasiva, que l'augment de la concentració empresarial podria ser un factor important en l'estancament de la demanda de mà d'obra, ja que les empreses fan servir el seu creixent monopoli per pujar els preus sense que els beneficis repercuteixin en els seus empleats.

La tecnologia i els monopolis estan frenant les possibilitats de millora econòmica dels treballadors

No sé fins a quin punt la tecnologia o els monopolis expliquen la devaluació de la mà d'obra, en part perquè s'ha debatut molt poc sobre el que està passant. Crec que és just dir que l'assumpte del desplaçament dels beneficis dels treballadors cap al capital encara no s'ha introduït en les nostres converses nacionals.

Però aquest desplaçament s'està produint, i té conseqüències molt importants. Per exemple, hi ha una gran pressió, generosament finançada, perquè es redueixin els tipus d'impostos que paguen les empreses, és això realment el que volem fer en un moment en què els beneficis s'estan disparant a costa dels treballadors? O què passa amb la pressió perquè es redueixin o eliminin els impostos sobre successions? Si estem tornant a un món on el capital financer, no les qualificacions o l'educació, és el que determina els ingressos, realment volem que heretar riquesa resulti encara més fàcil?

Com he dit, aquest és un debat que tot just s'ha iniciat, però és hora d'anar començant, abans que els robots i els capitalistes sense escrúpols converteixin la nostra societat en alguna cosa irreconeixible.

Paul Krugman és professor d'Economia de Princeton i premi Nobel de 2008

FONT: ELPAIS.ES