5500 ERO a Catalunya durant el 2012 a conseqüència de la reforma laboral del PP
5.436 ERO portàvem a Catalunya quan faltaven tres setmanes per acabar l'any 2012, a falta dels que es produeixin les últimes tres setmanes de desembre. La reforma laboral que des del febrer facilita la tramitació d'un expedient n'ha disparat l'ús i s'han trencat tots els rècords –el pitjor any, el 2009, se'n van presentar 3.978–, de manera que durant 2012 no només s'ha superat a Catalunya el màxim històric dels gairebé 4.000 expedients de regulació, sinó que també s'ha superat el nivell psicològic dels 5.000. Els sindicats ja van alertar al febrer, quan va entrar en vigor la reforma laboral de Rajoy, que la normativa que facilitava la tramitació dels ERO i ampliava els motius necessaris per justificar-los tindria un efecte devastador.
Malgrat això, el nombre de treballadors afectats –67.361– és més baix que el del 2009, gairebé la meitat, ja que en un principi, van ser les grans companyies les que van fer els seus ajustos de personal, i ara s'han desplaçat cap a la mitjana i petita empresa.
Segons els promotors de la reforma laboral (el govern del PP), un dels objectius de la nova normativa laboral era que els empresaris fessin servir les mesures de flexibilitat interna –reducció de jornada o sou, per exemple– per evitar la mesura més dràstica, els acomiadaments. Des del gener i fins a mitjan desembre, 11.854 treballadors han format part de les temudes llistes d'un ERO d'extinció, respecte dels 55.507 als quals s'ha reduït la jornada o s'ha enviat a casa temporalment.
El nombre d'ERO s'ha disparat aquest any per la crisi, per les noves facilitats per tramitar-los i justificar-los i, sobretot, perquè fer un ERO ha deixat de ser tabú per la situació de crisi generalitzada. Ara també caldrà veure que passarà el 2013 negre a causa de la normativa que permet fer ERO a l'administració pública.
Malgrat que l'autoritat laboral ja no ha d'aprovar els ERO, continuen sent una àmplia majoria els que es tanquen amb acord. Entre el gener i l'octubre, més de 3.400 contra uns 240. Excepte en els casos d'empreses amb forta presència sindical i plantilles disposades a fortes mobilitzacions, al treballador pràcticament només li queda la via judicial per protestar, així que sap que té poca força i accepta qualsevol millora que proposa l'empresa. I la companyia millora més o menys les condicions en molts casos perquè dubta de què passarà si s'acaba als tribunals.
De tota manera, i encara que han augmentat gairebé dos punts, fins al 12%, els acomiadaments col·lectius continuen tenint poc pes respecte al total d'acomiadaments. Això passa perquè encara és més fàcil fer fora gent individualment. La reforma també ha ampliat el ventall de causes que ho justifiquen.
Font: Agències
