Catalunya encapçala el rànquing de desnonaments a l’Estat espanyol
Catalunya torna a encapçalar el rànquing de territoris de l'Estat espanyol amb més desnonaments. Segons les dades oficials publicades el 27 de desembre pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ), entre gener i setembre de 2012 a Catalunya hi va haver 19.405 tramitacions de desnonaments, després que entre juliol i setembre se n'haguessin comptabilitzat 4.732.
En el conjunt de l'Estat, la suma dels nou mesos va generar 76.724 processos d'aquest tipus, dins dels quals els 19.314 del tercer trimestre. El cas de Catalunya és especialment preocupant, perquè les xifres absolutes de llars afectades queden molt per sobre de la resta de territoris. Com a exemple, Andalusia, amb 2.887, Madrid, amb 2.622 i el País Valencià, amb 2.548, en el tercer trimestre, generen pràcticament la meitat de casos.
Per a oferir aquestes xifres, el CGPJ comptabilitza les ordres de desnonament tramitats en els jutjats de primera instància, un càlcul que s'aplica des de principi d'any, per la qual cosa no es poden comparar els resultats amb els del 2011. Davant d'aquest fet Ada Colau, portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), va declarar que en escollir aquesta font, es deixa de banda la que es feia servir anteriorment, que eren les dades notificades des dels serveis comuns: “Tot i que alguns procediments són duplicats en els dos canals, n'hi ha molts que no ho estan; així, si no es creuen les bases de dades l'estadística no resulta fiable.”
Ada Colau també assenyala que l'aparent descens intertrimestral que sorgeix de comparar el tercer trimestre amb el segon (en el qual a Catalunya es van produir 7.501 desnonaments), és un simple efecte de la inactivitat de l'agost, un fenomen que s'ha repetit any rere any, sigui quina sigui la font utilitzada.
La portaveu de la PAH va insistir que, tot i la dispersió de dades, està clar que “és el pitjor exercici en matèria de desnonaments”, i va lamentar que “en quatre anys de crisi, les dades oficials siguin tan pobres i tan inexactes”, i que no recullin dades rellevants com, per exemple, els menors afectats pels procediments.
Font: El Punt Avui
S’accentua el drama dels desnonaments: En els tres primers trimestres del 2012 al conjunt de l'Estat espanyol se'n porten a terme gairebé 50.000
La persistència de la crisi econòmica i la manca de voluntat política per aturar-los està provocant que el drama dels desnonaments segueixi accentuant-se. Durant els primers nous mesos del 2012, al conjunt de l’Estat espanyol s’han tramitat 49.702 desnonaments, el que suposa un nou rècord històric i un 16% més que l’any anterior.
En tot cas, segons les dades de l’informe del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) el nombre de desnonaments s’ha reduït amb relació al primer i segon trimestres d’enguany. Pel que fa a les execucions hipotecàries, el procediment pel qual s'exigeix el pagament del deute per l'impagament de la hipoteca i que pot desembocar en desallotjament i subhasta, entre el gener i el setembre passats, els jutjats han rebut 67.537 expedients, el 18,3 % més que un any abans.
Des que es registren aquestes dades (any 2008), el País Valencià (57.488) i Catalunya (46.813) són els territoris on s’han registrat més desnonaments. Des de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), l’entitat que lidera l’oposició ciutadana a aquests processos, s’exigeix que es decreti immediatament una “moratòria” dels desnonaments de tots els habitatges habituals i denuncia que l’Estat espanyol és dels que manté un parc de pisos buits més grans, entre 3 i 5 milions segons la font.
Font: El Triangle
Rècord de desnonaments el 2012: un 15,9% més que l'any 2011
El mesurament, de gener a setembre de 2012, mostra 49.702 procediments més que en el mateix període de 2011. Aquesta estadísitca inclou els desallotjaments de locals o finques, a més dels desnonaments de primer habitatge.
Els procediments de desallotjament d'habitatges, locals o finques, anomenats popularment desnonaments, presentats en els jutjats fins a setembre de 2012 van ascendir a 49.702, el rècord des que es difonen aquestes dades i un 15,9 % més que els registrats en el mateix període de 2011, superant la xifra de desallotjaments de tot l'exercici 2010, quan es van comptabilitzar 47.809, segons l'estadística sobre l'efecte de la crisi en els òrgans judicials que elabora el Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
El nombre de desallotjaments presentats en el tercer trimestre va augmentar també un 15,9 % enfront del mateix període de 2011, encara que va caure respecte als tres mesos precedents, al passar de 18.668 a 12.610.
La crisi econòmica i l'elevat atur estan duent a moltes famílies i empreses a afrontar processos d'execució hipotecària, que en molts casos acaben amb la pèrdua d'habitatges al no poder plantar cara al pagament dels seus deutes.
Per a pal·liar l'impacte dels desallotjaments, el Govern ha aprovat un decret que paralitza dos anys els casos que afecten a col·lectius socials vulnerables que s'està tramitant com projecte de llei en el Congrés per a incloure iniciatives dels grups parlamentaris. L'oposició política, els consumidors i afectats i el sector judicial han criticat la norma aprovada per l'Executiu i han posat en dubte la seva eficàcia a causa de la gran quantitat de requisits econòmics i socials que han de reunir els beneficiaris.
Quant a les execucions hipotecàries (procediment en el qual s'exigeix el pagament d'un deute garantit mitjançant hipoteca que pot acabar en un desallotjament o llançament), entre gener i setembre de 2012 els jutjats van rebre 67.537 expedients, el 18,3 % més que un any abans. En el tercer trimestre es van registrar 19.324 execucions, un 30 % més que l'any 2011, i, igual que en el cas dels llançaments, es van reduir sobre el període juliol-setembre (19.324 enfront de 23.421).
L'autonomia en la qual més desallotjaments es van produir en els nou primers mesos de l'any va ser la Comunitat Valenciana, amb 12.464, el que suposa un increment del 23,2 % sobre 2011, seguida d'Andalusia, amb 9.920 casos, el que representa el 36,7 % més. A continuació es va situar la Comunitat de Madrid, que va registrar un 8,6 % més de desallotjaments, fins a 7.761, i Catalunya, que amb 4.727 desallotjaments va registrar un descens del 4,3 %. En termes percentuals, les comunitats on més van créixer van ser Múrcia, que va passar de 584 a 865 desallotjaments, un 48,1 % més; la ja esmentada Andalusia; Astúries, que va augmentar el 36,6 % al passar de 1.100 a 1.500, i Extremadura, que va registrar un increment del 31,4 %, 402 enfront de 306 casos.
Les dades recopilades pel CGPJ sobre llançaments o desallotjaments comptabilitzen processos de canvis de propietat en immobles, voluntaris o forçosos, però no tenen en compte si es tracta de finques rústiques o urbanes ni si són o no habitatges. El Govern ha introduït en el Pla Estadístic 2013-2016 una nova estadística de caràcter trimestral per a reflectir la veritable realitat dels desnonaments d'habitatges a Espanya, que hauria de servir a més per a implementar les mesures necessàries per a frenar aquests processos. Segons s'ha explicat des de l'Executiu, aquestes dades provenien fins ara del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) o de les entitats financeres. D'aquesta forma, no es comptava amb dades desagregades de desnonaments, per exemple, per habitatges, garatges o naus industrials. Ara es crea una nova font d'informació, que s'encomanarà a l'INE, amb la col·laboració dels agents del Registre de la Propietat i Mercantil. Aquestes instàncies aportaran dades per a poder conèixer l'evolució trimestral de les execucions segons la naturalesa de les finques.
Font: eldiario.es
2012 annus horribilis: Nou rècord de desnonaments a Espanya
Segons les dades oficials publicades el 27 de desembre pel consell General del Poder Judicial, entre gener i setembre de 2012 s'han produït 49.702 llançaments notificats per serveis comuns i 76.724 llançaments acordats per jutjats de 1ª instància. Són les dades fins al tercer trimestre de 2012, pel que encara falta per conèixer el 4t trimestre per a conèixer les dades del que no obstant això ja sabem que ha estat el pitjor any en matèria de desnonaments a Espanya.
Lamentem profundament que a 4 anys ja d'iniciada la crisi, les dades oficials sobre desnonaments segueixin sent pèssimes, insuficients i inexactes. Tenint en compte la gravetat de la problemàtica i l'alarma social generada, el mínim que hauria de garantir un estat de dret són unes dades fiables. No obstant això a dia d'avui l'única cosa que l'estadística del poder judicial pot informar és que:
1) a nivell quantitatiu, els 76.724 llançaments acordats pels jutjats de primera instància entre gener i setembre de 2012 és la xifra més aproximada encara que inexacta que poden oferir,
2) la xifra dels serveis comuns és l'única que té un històric que permet fer comparatives, perquè no disposen de les dades de jutjats de primera instància d'anys anteriors.
Amb aquestes dades, i extrapolant el biaix de les dades quantitatives de 2012, la PAH calcula que per cada llançament comptabilitzat per serveis comuns s'ha produït 1,54 llançaments reals (jutjats de primera instància). Així, des de 2008 fins al 3er trimestre de 2012, la PAH estima que a Espanya s'han produït almenys 334.080 llançaments. Seguint amb la tendència d'estadístiques anteriors, i sempre segons les dades de primera instància, Catalunya, amb 19.405 llançaments, i Madrid (11.006) són les comunitats autònomes més afectades durant 2012, seguides per Andalusia (10.438) i la Comunitat Valenciana, amb 10.013.
En matèria d'execucions hipotecàries, i tal com ja va predir la PAH, el 2012 s'aprecia un repunt dels procediments: 67.537 entre gener i setembre. En el mateix període de l'any anterior s'havien produït 57.103. Això és a causa de l'aprofundiment de la crisi i l'augment de l'atur, però també és fruit de les refinanciacions suïcides realitzades pels bancs en anys anteriors per a maquillar la seva morositat.
Ho hem repetit una vegada i una altra: refinançar, com recomanen molts bancs i el mateix govern, no només no resol el problema perquè ho posposa, sinó que ho agreuja a l'augmentar el deute final. Quan finalment arriba l'execució el deute restant per a la família afectada és igual o superior a la hipoteca inicial en la majoria dels casos, a pesar d'haver pagat desenes de milers d'euros durant anys. Les refinanciacions són una altra cara més de la usura i el robatori generalitzat que les entitats financeres, ajudades pel govern, estan perpetrant contra la població.
En qualsevol cas, reiterem la nostra denúncia sobre els pèssims i escasses dades oferts per l'estat espanyol en el que constitueix una de les principals problemàtiques del país. Recordem que des de 2012 les dades sobre llançaments del poder judicial han incorporat una doble font de dades (serveis comuns i primera instància) que no ha estat facilitada en els anys anteriors, pel que desconeixem les xifres totals reals de desnonaments durant la crisi. Només sabem que la xifra real és molt superior a la proporcionada fins a 2012 pel poder judicial (serveis comuns). I això sense contar els milers de desallotjaments que es produeixen sense ordre judicial, fruit d'una dació en pagament o de la por i la vergonya que duen a moltes famílies a abandonar l'immoble abans que els obliguin judicialment a això.
D'altra banda, a pesar que als jutjats arriba tota la informació detallada de cada procediment, a l'estat no li ha interessat oferir una informació més precisa que ens informi sobre els detalls de les execucions i els desnonaments: quants llançaments són per lloguer i quants per hipoteca; quants de 1ª o 2ª residència; quines són les entitats que més executen i desnonen; en quants llançaments havia menors afectats… i així una llarga llista dels silencis intencionats que el Govern manté sobre el que ja ningú dubte a considerar un autèntic genocidi financer.
El que encara és més lamentable és que el Govern utilitzi la mala qualitat de les dades per a intentar minimitzar el problema, com va fer en declaracions recents, insinuant que el problema és molt menor del que diuen les estadístiques. Les execucions i els desnonaments afecten a centenars de milers de persones a Espanya i l'anòmala i perversa legislació espanyola està provocant un dolor irreparable, fins i tot suïcidis, dels quals fem directament responsables al Govern.
Finalment, exigim que es decreti una moratòria immediata de desnonaments de tots els habitatges habituals, i no només d'uns pocs casos com recentment ha aprovat el reial decret del Govern a instàncies de les entitats financeres. Perdre el propi habitatge sense que existeixi una possibilitat de reallotjament és de per si mateix una situació d'extrema vulnerabilitat, no és necessari inventar criteris restrictius i arbitraris com els establerts pel govern.
En efecte, el conjunt de la comunitat internacional considera els desallotjaments forçosos com la pitjor vulneració del dret a l'habitatge, un exercici de violència institucional que hauria de ser l'últim dels recursos, i especialment a Espanya, sent com és un dels països del món que més habitatge buit acumula (entre 3 i 5 milions, segons les diferents fonts).
A més de la moratòria dels desnonaments, és imprescindible regular la dació en pagament retroactiva i el lloguer social dels habitatges buits en mans de les entitats financeres, tal com recull la ILP que ja ha reunit més de 750.000 signatures.
Font: Plataforma d'Afectades per la Hipoteca (PAH)
