Bankia: A CGT no li agraden les pistoles

A LA CGT NO LI AGRADEN LES PISTOLES

Val a dir que aquest preacord d'ERO signat a Bankia, no pot ser
un mal acord.
És més, estem convençuts que no ho és, ja que si ho ha
signat més del 97% de la representació sindical no pot ser-ho, perquè és impossible que tants i tan qualificats alliberats sindicals, amb tants i
tan qualificats assessors (advocats, economistes, actuaris, etc) es
s'equivoquin i signin un acord lesiu per als interessos dels seus
representats.

És molt més fàcil que sigui la CGT la qual estigui equivocada en no signar aquest Preacord, ja que no tenim una tal quantitat d'alliberats i assessors i per desgràcia, només hem pogut comptar per decidir si signàvem o no signàvem (que és la decisió que al final hem adoptat) amb el assessorament d'un únic advocat, amb els nostres coneixements d'economia i, bàsica i fonamentalment, amb sentit comú i amb l'opinió lliure i directa dels nostres afiliats i afiliades. Als que no hem dubtat a tenir informats de tot el procés. Perquè per a la CGT, és un principi bàsic de funcionament: no signem res (i menys un acord d'acomiadament col · lectiu de 4.500 treballadors) sense l'autorització lliure i directa de nostres afiliats després d'haver estat deguda i puntualment informats.

No obstant això, altres sindicats, alguns fins i tot es diuen encara "de classe", prefereixen la via contrària: "jo tinc la representació que m'han donat en les urnes els treballadors i per tant estic plenament legitimat per signar els acords que vulgui sense necessitat de consultar a ningú ". La qual cosa ens sembla perfectament respectable: al cap ia la fi és el que fan els partits polítics amb els nostres vots i són perfectament respectables ¿o no?

I ja entrant en raons, la CGT no ha signat aquest Preacord, ni
evidentment signarà demà l'acord d'Acomiadament Col · lectiu de Bankia, per diversos motius, que us detallarem en profunditat la setmana que ve després tenir la redacció definitiva de l'Acord. Però la raó de pes fonamental
que han valorat els nostres afiliats i afiliades per no fer-ho ha estat
aquesta:

L'EMPRESA, AMB la inestimable ajuda de CCOO, UGT, ACCAM, SATE I CSICA, HA ACONSEGUIT TOTALMENT EL SEU OBJECTIU D'OBTENIR LA TOTAL LLIBERTAT PER ACOMIADAR A QUI VULGUI.

ELS SINDICATS FIRMANTS, NO HAN VOLGUT VALORAR LA PROPOSTA DE CGT, MALGRAT COMPTAR AMB UNA ARMA TAN PODEROSA COM LA VAGA, DE OBLIGAR A L´EMPRESA A NEGOCIAR UN ACORD ON TOTES I CADASCUNA DE LES BAIXES FOSSIN REALMENT VOLUNTÀRIES, SENZILLAMENT AMPLIANT ELS ANYS DE PREJUBILACIÓ BÉ DIRECTAMENT, O BÉ MITJANÇANT SUSPENSIONS DE CONTRACTE.

Han preferit el fàcil, o sigui, no qüestionar a l'empresa ni la necessitat d´efectuar els 4.500 acomiadaments ni, si més no, obligar-la a la voluntarietat real d'aquests acomiadaments i dedicar-se a encarir el preu de la "transacció".

Perquè, al cap ia la fi, aquest Acord, l'únic que garanteix als
treballadors i treballadores que puguin ser acomiadats (tots estem en la
llista) és que si són ells qui l'escullen "voluntàriament" es van a
costar molt més diners que si no ho fan i al final els "tria" l'
empresa.

En definitiva: és com si et apuntessin amb dues pistoles, una a la cap i una altra al genoll i et donessin a triar amb quina et
disparaven. Òbviament, l'elecció és clara, ia més la responsabilitat de
quedar coix no és del que et dispara, sinó teva perquè al cap ia la fi,
has estat tu el que "voluntàriament" has triat que et disparessin al
genoll.

Doncs bé, CGT, des del primer moment ha lluitat i seguirà lluitant per
que no et apuntin amb cap pistola. Aquesta és la diferència, i per això ens
diuen radicals.

TRIA EL TIPUS DE SINDICALISME QUE VOLS.

CGT-Bankia

Més informació:

Correu electrònic: cgtbankia@gmail.com
C/ Mallorquins, 2
Valencia, VC 46003
Telèfon: 96 394 33 07