Pistoles a les escoles
Imagineu a una classe de vint-i-cinc infants de cinc o sis anys, afegiu-li una mestra tutora i un mosso d’esquadra amb un projector, porra i pistola. El policia els hi està explicant les seves funcions a la societat, la confiança que els infant s els hi ha de tenir en cas de problemes. Ara no cal que imagineu com el policia pregunta en veu alta qui és el nen dolentot de la classe i com els infants, responen que fulanito. I ara patiu pensant en com l’armat li posa les manilles al nen, per portar-se malament. Tot un avís per navegants. L’astorament de la tutora o tutor queda esmortit per la xerinola que els infants fan del fet i el to de burleta que el policia dóna a l’escena. Escenes que passen molt més del que us podríeu imaginar a les escoles del nostre país. Sí.
La campanya “Desmilitaritzem l’educació” té un dels seus objectius en impedir la presència de cossos militars i armats als centres escolars, conscienciant a la comunitat educativa del que representa que hi hagi un arma a un centre escolar o espai educatiu, o la difusió de la cultura de la guerra per sobre de la cultura del diàleg i la resolució noviolenta dels conflictes que les lleis educatives del país marquen, de moment.
Fa uns dies “Desmilitaritzem l’educació”, que la formen més de quaranta entitats, sindicats i moviments social del país, va crear la xarxa d’escoles lliures d’armes, una xarxa que pretén evitar perills, impedir el foment de la cultura violenta que genera la presència armada, produïda a més de forma gratuïta i fora de context i afavorir una cultura d ela pau i de la resolució noviolenta de conflictes.
Podria semblar lògic que es demani la no presència d’armes a un centre escolar, els mestres ens passem moltes hores localitzant possibles perills pels infants, converses per explicar el que suposa veritablement una arma, de quina manera podem arreglar els conflictes sense que ningú pari mal i que tothom pugui arribar a entendre’s... Però el cert és que és un tema que, generalment, genera polèmica als claustres. Passa sovint que hi ha algun familiar policia o amic entre els mestres i es confon la persona amb el que significa i és el fet de les armes i determinades actituds. I acostuma a derivar la discussió sobre si la pistola forma part de l’uniforme o no...
Afortunadament a l’escola on hi treballo, a la Joncosa del Montmell, el debat va durar ben poc i va caure pel seu propi pes, de pura obvietat. Així que des de fa uns dies participen de la Xarxa d’escoles lliures d’armes, una bona forma de celebrar el dia escolar de la Noviolència i la pau.
Des de “Desmilitaritzem l’educació” es convida a tots els centres educatius a adherir-se, només cal entrar a la pàgina http://desmilitaritzem.blog.pangea.org/ per reunir més informació i plantejar-lo al claustre i la comunitat educativa del centre. Perquè no volem pistoles a les escoles, malgrat rimi...
* Toni Àlvarez és membre de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau, l'Ateneu Llibertari Alomà i Deixa de ser una illa-CGT Ensenyament Tarragona. Article publicat al núm. 147 de la revista Catalunya.