El mètode Mercadona

Amb unes xifres de negoci que polvoritzen el mercat, la companyia de distribució alimentària “Mercadona” s'erigeix en una icona de l'èxit capitalista valencià i espanyol.

La història de la cadena de “supermercats de confiança” es remunta a la fi dels anys 70 en la localitat valenciana de la Pobla de Farnals, però és en els inicis del segle XXI, després d'una agressiva política d'adquisició de supermercats en diferents comunitats autònomes, quan passa a dominar de manera gairebé indiscutible el sector de la distribució alimentària en l'Estat espanyol.

A dia d'avui, la seva quota de mercat és d'un 13,5%, compta amb presència en 47 províncies de l'Estat i l'única comunitat autònoma en la qual no opera encara és el País Basc. A més, oficialment factura 17.831 milions d'euros amb un benefici net de 474 milions, empra a 70.000 treballadors i el seu model de gestió és considerat exemplar: “bons salaris i alta productivitat” destaquen els mitjans de comunicació de masses.

El seu èxit sense pal·liatius ha creat escola, el que es tradueix en infinitat de premis atorgats al seu president, Juan Roig, un personatge del que el digital “El Economista” destaca el següent: “L'empresari ha construït el seu model de negoci gairebé com una religió, dels manaments de la qual és únic autor, però també el principal predicador per a garantir-se que no s'obre cap fisura en la fe exigida a la seva comunitat de fidels amb els treballadors i els proveïdors com protagonistes”. Una precisa definició de la qual després extreurem el que ells mateixos denominen “El mètode”.

El poder de Juan Roig, l'entramat empresarial del qual no es limita a Mercadona, es deixa sentir en tots els àmbits polítics al seu abast. A part de ser un dels empresaris als quals ha assegut el Rei en diverses ocasions “per a buscar sortides a la crisi”. Sembla ser que també va optar per aportar al PP: en els papers secrets de Bárcenas publicats per “El País” s'atribueix a Mercadona dos ingressos en la tresoreria del PP de 90.000 i 150.000 euros en els anys 2004 i 2008. Òbviament això no és més que la punta de l'iceberg d'un personatge tan centrat en la consecució del màxim benefici com absolutista en els mètodes per a assolir les seves finalitats, al que, així mateix, s'ha relacionat sempre amb el PSOE.

Amb tot, és només en els últims anys quan alguns mitjans de comunicació comencen a posar en dubte els mètodes de Mercadona, però únicament en el referit al control ferri dels proveïdors, al fet que esprem “per a tota la vida” als seus fabricants i a la, en conseqüència, expulsió de marques del mercat espanyol a favor de la seva marca blanca Hacendado.

Un esdeveniment va marcar l'estiu passat un punt d'inflexió en la consideració pública de Mercadona: sindicalistes del SAT, en un acte de protesta contra les retallades i la precarietat, van entrar en un supermercat de Écija i van omplir diversos carros amb aliments de primera necessitat per a donarlos a un menjador social. La Direcció de Mercadona va denunciar “l'assalt”… El que va quedar en la retina de milions de ciutadans i ciutadanes van ser, a més del debat entorn de la legitimitat o no de l'acte i la criminalització descarnada per part de la caverna, els plors i atacs d'ansietat dels empleats del supermercat. A ningú se li va escapar que van actuar com si l'empresa fos seva…

Drets zero i passar per la pedra

A pesar de la seva considerable plantilla, és extremadament difícil trobar empleats amatents a donar un testimoniatge crític del que passa a Mercadona. El terror és total entre els empleats, no només temen pel seu lloc de treball, sinó que ens hem topat amb antics empleats que rebutgen opinar de por de que l'empresa prengui represàlies contra algun familiar que “està dintre”. D'aquesta forma, el que ocorre en l'interior de cadascun dels centres de treball sol quedar dintre de l'àmbit “privat”, els sindicats de classe no tenen cap incidència en la cadena.

Afortunadament, controlar la dissidència, sobretot quan l'experiència personal és traumàtica, és un impossible. I així, Antonia Marín, que va treballar durant més de quinze anys en una petita localitat valenciana i que ha estat, segons les seves pròpies paraules, una “banderera” de Mercadona, va decidir difondre públicament les seves vivències a través de la CGT.

I com assoleixen imposar aquest ordre?

Toñi afirma sense embuts que el que es viu a Mercadona és “pur feixisme”, que es funciona en clau de secta a través d'una jerarquia perfectament estudiada que impedeix qualsevol besllum de solidaritat entre companyes i companyes. Tot es dóna per i per a l'empresa, això sí, disfressat d'un presumible lliurament cap al client, encara que després els actes de mesquinesa desdiguin aquesta dedicació cap al consumidor, com quan se li intenta col·locar a qualsevol preu producte que ha depassat la data per a romandre en els lineals.

La metodologia consisteix bàsicament en els següents punts:

Les avaluacions:

Per a accedir a la paga anual de beneficis, és necessari sotmetre's a una avaluació que demostri que s'han complert tots els requisits, i, per descomptat, no tenir actes per haver fet alguna cosa malament. El negar-se a passar aquest examen constitueix un incompliment de les normes de la botiga i és concebut com una intenció “de fastiguejar als caps”. No superar aquest examen durant dos anys consecutius és motiu d'acomiadament, i el tenir tres actes, també.

Baixes:

En cas de malaltia, s'està obligat a acudir al metge d'empresa, qui tracta de convèncer que, en comptes d'agafar la baixa, s'agafin dies de descans. A qui, tanmateix, agafa una baixa se'l titlla de “terrorista”. A això cap afegir que existeix una gran pressió per part dels companys perquè no s'agafin baixes, ja que “repercutiria negativament en el col·lectiu”. Toñi es va fer conscient de la flagrant violació dels drets sociolaborals dels treballadors i treballadores per part de la Direcció de Mercadona al caure malalta amb terribles dolors d'esquena. A l'hora de sol·licitar la invalidesa després d'anys de patiment, aquesta li va ser denegada pel Tribunal Mèdic al no existir baixes prèvies. Quan va tractar de pledejar, es va trobar amb grans dificultats, encara que finalment la va aconseguir. Una dada fonamental: Mercadona és accionaria de la Mútua. Estarà Juan Roig darrere de la reforma que passarà la gestió de les baixes laborals a les mútues?

Organització del treball:

Existeix una gran competència entre les diferents botigues “per ser la més modèlica, la quemés productes ven”. Davant el descens de vendes, s'ha accentuat la pressió: els coordinadors són amenaçats i, al seu torn, aquests amenacen als treballadors i treballadores al seu càrrec, que es veuen obligats a atosigar als clients per a donar sortida als productes que poden caducar. Davant les queixes dels consumidors per aquest aclaparament que pateixen, la resposta des de les altes instàncies és felicitar al cap de planta per estar fent bé el treball.

Política de la por:

“Si tu no respons, això repercuteix en la botiga, el que et culpabiliza”, explica Toñi. En un mecanisme pervers i molt estès en l'actualitat, els autèntics responsables fan recaure la responsabilitat de les crisis, de les seves decisions polítiques i econòmiques en les pròpies víctimes. A Mercadona juguen amb la culpa i així aconsegueixen que l'empleat treballi més tractant de reparar el seu “error” sense exigir responsabilitats als veritables culpables. Toñi afirma que es van aprofitar del “seu amor al treball”, del seu desig de fer les coses correctament, del seu perfeccionisme.

D'altra banda, gran part del treball de descàrrega, trasllat de gènere, etc, és controlat per cronòmetre, el que repercuteix en l'atenció al client, ja que no dóna temps a entretenir-se en explicar-li on està un producte, per exemple. La sensació de control és absolut: hi ha multitud de càmeres instal·lades “no sols per a evitar robatoris, sinó també per als trabajadorxs, en el magatzem, en la sala de descans…”

Les conseqüències entre la plantilla són devastadores: sotmesa a una pressió insostenible, són freqüents l'estrès, les depressions, ruptures de parella, malalties psicosomàtiques. D'això dona compte el fet que Mercadona ha contractat a través de la mútua una extensió del servei amb especialistes en salut mental. I segons informa un psiquiatra psicoanalista que va col·laborar durant uns anys oferint els seus serveis a la distribuïdora d'alimentació, “el volum de treball era molt considerable, es guanyava molts diners…Els pacients arribaven a la consulta molt necessitats de teràpia”.

En conclusió, el mètode Mercadona és tan antic com conegut, no és més que l'última versió del vell paternalisme patronal característic del feixisme. El contrast d'aquest mètode enfront de les més noves tàctiques neoliberals de major agressivitat i flexibilitat en les relacions laborals no amaguen la realitat, aquesta que en tots els països i sota la forma més adequada a cada moment persegueix el màxim benefici en el menor temps possible, a costa, com no, d'una classe treballadora alienada, dòcil, que assumeix el discurs de l'explotador i a la qual, en el cas de dissentir, no dubten a sotmetre mitjançant la coacció i la por a perdre l'ocupació, aguditzat especialment en temps de crisi.

Nota: Antonia Marín va participar a “Acció Directa”, el programa de la CGT del País Valencià a Ràdio Klara. Es pot escoltar l'entrevista a l'enllaç http://www.cgtpv.org/Audio-Accio-Directa-27-febrer-2013.html

Llibertat Montesinos-Equip de Comunicació CGT-PV
Paqui Arnau- Redacció Rojo y Negro

>>> Extret de http://www.cgtpv.org/El-metodo-Mercadona.html