Més de 200.000 joves de l’Estat espanyol, convertits en exiliats econòmics
“Si acabes una carrera aquí tens tres sortides: per terra, mar i aire”. Aquest missatge, escrit sobre un cartró i exhibit en una de les primeres manifestacions del 15M, resumeix perfectament el sentir de molts dels titulats universitaris que s'han cansat de no trobar treball, i molt menys un d'acord a la seva qualificació, dintre de les fronteres de l'Estat espanyol.
Les estadístiques d'atur juvenil d'aquest segment són contundents. Actualment, 374.600 joves (de fins a 29 anys) amb formació superior es troben en l'atur. En 2008, els joves en aquesta mateixa situació eren 178.200. I no ha crescut la població en la mateixa proporció.
Estudiem per sobre de les nostres possibilitats? Per a Ignacio Álvarez, economista de Econonuestra, no és així. “El problema no és que la gent estudiï massa i que els joves accedeixin a titulacions universitàries, el problema és l'estructura productiva que ha tingut en les últimes dues dècades la nostra economia, que demandava ocupacions de molt baixa qualificació i baixos salaris durant aquest període”. Fins i tot per a ocupacions per a les quals no era necessària qualificació, accedia abans qui major qualificació tingués, resumeix Álvarez, “com l'accés es privilegiava, a major educació, major accés”.
El 91% de l'ocupació destruïda en els últims quatre anys ha estat de llocs de treball que ocupaven menors de 35 anys, tal com publica l'Enquesta de Població Activa (EPA). El 57,6% dels menors de 25 anys que busca treball no en troba, el que segueix suposant la dada d'atur juvenil més alta de la UE, segons Eurostat. A més, dels que tenen treball en aquesta franja d'edat, un 61,7% té un contracte temporal.
Tradicionalment l'atur juvenil ha estat superior a l'atur total. Per a Ignacio Álvarez, “és una qüestió estructural, que té a veure amb el tipus de model productiu i amb la realitat demogràfica”, encara que matisa que “hi ha un component normatiu legal que ha fet que això s'accentuï amb els anys”. No obstant això, el que sí és una novetat respecte a la sèrie històrica és que la població jove s'està veient afectada per l'atur de llarga durada, ja que un 40% dels joves parats en 2012 es troben en aquesta situació. La incapacitat d'aquest grup per a assolir la independència econòmica a causa de la inestabilitat contractual i els baixos salaris ha aprofundit la desigualtat i la pobresa. El 38% dels 11,6 milions de persones en situació de pobresa o en risc de caure en ella té entre 18 i 35 anys, segons dades de la Xarxa contra la Pobresa i l'Exclusió Social.
Plans d'ocupació
Amb aquest panorama, el 28 de febrer, els 27 ministres europeus de Treball van establir l'acord “polític” de fixar per al pròxim any la garantia que qualsevol menor de 25 anys rebi una oferta d'ocupació “de bona qualitat”, un aprenentatge o pràctiques que li permetin incorporar-se al mercat laboral als quatre mesos d'haver abandonat el sistema educatiu o haver deixat el seu anterior lloc. Es tracta d'una recomanació i no un acord vinculant, el que no ha impedit a la Ministra d'Ocupació, Fátima Báñez, afirmar que tenim “els deures fets” per a aplicar la “garantia juvenil”, gràcies a la recentment aprovada Estrategia de Emprendimiento y Empleo.
Aquesta mesura, aprovada via Reial decret el 22 de febrer, se centra a bonificar les quotes de la Seguretat Social a les empreses que contractin menors de 30 anys sense experiència laboral prèvia sota la fórmula del contracte a temps parcial amb vinculació a la formació. El Govern es va comprometre a destinar 3.500 milions d'euros en els pròxims quatre anys (un 30% d'aquesta quantitat procedirà del Fons Social Europeu), dels quals fins a la data només estan pressupostats 1.750 milions.
Per a Adoración Guamán, professora de Dret en la Universitat de València, aquesta bateria de reformes “ens duu a una situació en la qual una persona quan compleix els 16 anys pot entrar en una dinàmica d'encadenament contractual que li dugui fins als 30 anys enganxant contracte formatiu darrere de contracte formatiu i després fins i tot contracte en pràctiques”, la qual cosa suposa una precarietat contínua, ja que, com explica Guamán, “els contractes de formació i aprenentatge tenen un salari menor que el fixat per conveni perquè la seva jornada té una part que es dedica a la formació i altra al treball efectiu en l'empresa, i aquesta formació pot impartir-se allí, pel que és difícilment controlable que siguin hores de formació i no de treball”.
En els contractes en pràctiques, per als quals es requereix haver arribat a alguna titulació, universitària o no, es permet que aquest títol s'hagi obtingut pel contracte anterior de formació i aprenentatge, és a dir, “s'elimina l'àmbit de temps entre la teva finalització dels estudis que donava dret al contracte en pràctiques, el que vol dir que mentre siguis menor de 30 anys podran dir que estàs posant en pràctica estudis adquirits”, explica Guamán. Fins als 30 és possible ser contractat com becari encara que s'acabi la carrera als 21 o el mòdul als 18.
Per a Ignacio Álvarez, el problema de l'atur no resideix en el marc legal, sinó en el model productiu. “Hi ha una absència total de propostes en aquest terreny, i per mitjà de les polítiques d'ajustament es reforça un model productiu basat en la baixa qualificació, els baixos salaris. És el que el Govern actual pretén, que l'economia se segueixi especialitzant fonamentalment en turisme i hostaleria”.
El pla d'ocupació, segons Guamán, va “en la línia de tornar a la màxima que qualsevol ocupació, en qualsevol condició, és millor que una no ocupació. Repetim errors del passat, que ens han dut que l'atur juvenil sigui estructural, i la temporalitat també”. El president de la Comissió d'Economia i Política Financera de la CEOE, José Luis Feito, va deixar clar aquest concepte a l'afirmar, ara fa un any, que “un desocupat ha d'acceptar qualsevol treball, encara que sigui a Lapònia”. El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, també es va pronunciar en aquest sentit a l'afirmar el passat estiu que “la fugida de cervells no és una cosa negativa”.
"Que se'n vagin ells"
Marina del Corral, secretària general d'Immigració i Emigració, va dir que l'emigració de joves espanyols no es deu només a la crisi que acorrala al país, sinó, “per què no dir-lo, a l'impuls aventurer de la joventut”.
Ignacio Álvarez no creu que “l'esperit aventurer dels joves s'hagi desenvolupat de la nit al dia amb l'arribada de la crisi, sinó que assistim fonamentalment a una migració de caràcter econòmic”. Amparo González, investigadora del CSIC en l'Institut d'Economia, Geografia i Demografia, creu que és una pèrdua “si es tracta de la població jove en les edats més productives, com tot apunta, per la seva edat i per l'expansió que l'accés a l'educació ha tingut en les últimes dècades. No és molt arriscat dir que es tracta de gent més formada que la que es queda, que hem invertit més en ella i en principi haurien de ser més productius si hagués correspondència entre els estudis i la productivitat”.
González no s'atreveix a donar una xifra exacta dels que han sortit, ja que, explica, molts migrants no es donen d'alta fins que no necessiten fer algun tràmit. “La falta de fonts fiables provoca que cadascun digui les xifres que vol, però el més important no és la xifra, que mai es podrà mesurar exactament. Sabem segur que 220.000 persones s'han marxat, és un mínim, però no sabem exactament quants”.
Els joves d'entre 18 i 25 són els que en nombres absoluts se'n van més, però, segons Amparo González, també era així abans de la crisi: “Durant aquest període, els quals més han incrementat la seva sortida respecte al seu pes poblacional són els majors de 30 i 35 anys, adults joves, gent que ja havia acabat el seu període de formació, que ja havia treballat un temps però que veu que se li passa la vida i que les opcions que té aquí no li permeten estabilitzar-se, formar una família, tenir un sou digne. Aquesta és la gent, fixant-nos en el perfil de l'edat, que està sortint més durant la crisi”.
L'imaginari televisiu també ha contribuït a forjar una imatge de l'emigració una miqueta idealitzada. Programes com Madrileños por el mundo mostren a persones que han tingut sort en la seva emigració i que viuen amb comoditats. No obstant això, Ignacio Martín, de Juventud Sin Futuro, creu que “el major problema és que la realitat a l'emigrar ens angoixa, doncs descobrim que el model precarietat-atur no és exclusiu d'aquí i que l'ocupació fora del nostre país no és aquesta ocupació somiada i exòtica, sinó que en molts casos és el treball trist al que podem optar en el millor dels casos a casa, però desarrelats. Fer la maleta amb presses per a treballar com mà d'obra no qualificada i barata no és el que ningú ha somiat mai”, postil·la.
#NoNosVamos NosEchan
El 26 de febrer, Juventud Sin Futuro llançava a les xarxes la web http://www.nonosvamosnosechan.net, un portal pensat per a visibilitzar les històries de joves que han hagut de migrar per raons econòmiques o pensen fer-lo. El primer dia, després d'aconseguir situar el hashtag #NosEstánEchando com trending topic mundial, és a dir, com el tema més comentat de Twitter, la pàgina, amb un mapa del món interactiu en el qual cada història personal d'emigració es marca amb una xinxeta, va rebre més de 4.000 casos personals d'emigrants.
La finalitat de la campanya és humanitzar i visibilitzar aquests casos, a més de posar en contacte i “teixir vincles entre les persones que es troben vivint la precarietat en l'exili i que busquen la manera de lluitar conjuntament per canviar la seva situació, construint juntes iniciatives contra la precarietat”, segons apunten en la web. Des del col·lectiu insisteixen a seguir denunciant que “aquest no és país per a joves: la seva austeritat, les seves polítiques i la seva crisi ens obliguen a anar-nos, cada dia d'una forma més evident”.
Per a visibilitzar aquesta problemàtica, des de Juventud Sin Futuro s'ha proposat el 7 d'abril, en el segon aniversari de la primera manifestació que va convocar aquest col·lectiu, per a sortir al carrer sota el lema “que se'n vagin ells”. El col·lectiu convoca manifestació a Madrid i altres ciutats de l'Estat i estan posant en contacte als emigrats perquè realitzin concentracions simbòliques davant de les ambaixades i consulats per a denunciar que “estem cansades que ens robin el futur”.
* Un article de Tomás Muñoz publicat al web de la revista Diagonal http://www.diagonalperiodico.net/panorama/mas-de-200000-jovenes-convertidos-en-exiliados-economicos.html