“Feminismos negros”, una antologia per a ennegrir el feminisme

Les aportacions del feminisme negre proporcionen un cos teòric i polític per conèixer i entendre la realitat de les dones afro.

Feminismos negros.
Una antologia.
Mercedes Jabardo (ed.)
Traficantes de Sueños, 2012. 314 pàg.

Una de les principals crítiques que ha hagut d’encaixar el feminisme blanc ha estat pel fet de presentar la categoria dona com una realitat única, universal. Una realitat construïda sense tenir en compte variables tant determinants com el context històric, la classe social, la raça o la sexualitat. Feminismos negros obre un espai a les aportacions teòriques i polítiques de les dones afroamericanes i britàniques, una de les corrents de pensament crític amb més recorregut. Un recull de textos que vol contribuir a una lectura de la història des de la negritud, mitjançant una narrativa que incorpora a les dones negres com a agents socials, i subjectes d’un discurs que els ofereix una imatge amb què poder identificar-se.

Una antologia

Aquest volum aplega a nou pensadores i activistes negres, des del segle XIX fins a l’actualitat, en una diversitat de formats que van des del text oral de la Sajourner Truth, fins al treball d’acadèmiques i investigadores com Angela Davis o Patricia Hills. Hi ha un missatge que travessa el recull i dona títol a un dels textos: “Dones blanques: escolteu-nos!”. La Mercedes Jabardo, professora Antropologia Social, és la responsable de l’edició i es va apropar al feminisme negre a partir del seu treball de tesis sobre la migració africana a la comarca del Maresme als noranta.

Com afirma a la introducció del llibre, per al treball de camp es va fer imprescindible conèixer, entendre i integrar la lògica, les pràctiques i les propostes de les dones africanes, per emprar uns plantejaments teòrics que no fossin aliens a la seva realitat. Apropar-se als principis del feminisme negre no es tracta tant de desaprendre el racisme, sinó d’identificar els sistemes de pensament-poder des d’on es construeixen les altres dones.

Una genealogia pròpia

El primer del quatre apartats en què està organitzat el llibre dona veu a les dones que posaren les bases del feminisme negre. Sorgides del context de lluita contra l’esclavatge als Estats Units, les pioneres denunciaren la segregació racial al moviment sufragista, la naturalització i la impunitat de la violència sexual vers les dones, i la pràctica del linxaments als homes, com a mecanisme per perseguir els enllaços interracials. Les precursores del moviment denunciaven ja aleshores el racisme i interclassisme del feminisme blanc, assenyalant les primeres limitacions de la germanor femenina.

Coneixement i apoderament

Els blocs següents ens conduiran per les bases conceptuals del moviment, per les principals discrepàncies amb alguns temes clau per al feminisme hegemònic —com per exemple, la família o la reproducció—, i pels debats al voltant del concepte d’identitat diaspòrica, una concepció mestissa, que defugeix els essencialismes hereus de la modernitat. El feminisme negre afirma la voluntat de parcialitat, reconeix que no té cap pretensió d’universalitzar la seva perspectiva i punt de vista. La seva proposta busca conformar una realitat a partir dels fragments que estudia —des de l’antropologia, la sociologia o la crítica literària— i alhora generar un coneixement molt més complex, coral i divers. Per propiciar, com a moviment, la presa de consciència i l’apoderament col·lectiu.

Feminismos negros recull aportacions de les més rellevants pensadores i activistes feministes negres, nord-americanes i britàniques, des del segle XIX fins als nostres dies. La seva selecció compon una història singular dels plecs del debat teòric i polític que van contribuir a construir i que tant va pertorbar al moviment feminista blanc. Sojourner Truth, Ida Wells, Patrícia Hills Collins, Angela Davis, Carol Stack, Hazel Carby, Pratibha Parmar, Jayne Ifekwunigwe, Magdalene Ang-Lygate.

Feminismos Negros se suma al fons que l’editorial Traficantes de sueños ha publicat en matèria de crítica feminista postcolonial (vegeu també Otras inapropiables (2004) i Cartografías de la diáspora (2011)), i es presentarà al mes de maig a Barcelona a La Ciutat Invisible.

La família com a espai de resistència

L’antropòloga Carol Stack aborda en el seu text “Roles sexuales y estrategias de supervivencia en una comunidad negra urbana” la importància dels vincles de parentiu, i el poder i l’autoritat que les dones exerceixen al barri neoyorquès de Brooklyn. A la comunitat afroamericana, en què històricament els homes estan condemnats a l’atur i la precarietat, les dones controlen els recursos i les estructures comunitàries que es fan imprescindibles per sostenir les necessitats quotidianes de menjar i de sostre del col·lectiu. Stack confronta les xarxes de solidaritat i supervivència al gueto —articulades per mares, àvies, germanes i cosines— amb la miopia amb què els serveis socials classifiquen com a “desestructurat” tot allò que no encaixa amb el model de família ètnica blanca: la família nuclear heterosexual. Denuncia del racisme encobert i reivindica el vincle del parentiu, entès com a xarxa de persones i recursos col·lectius, veritable espai de resistència i construcció de la comunitat sobre la base del sisterhood.

* Elba Mansilla és membre de la cooperativa La Ciutat Invisible (Sants, Barcelona), article publicat en el setmanari Directa núm 306.