Diccionari de butxaca: Nosaltres
Un dels meus termes preferits en política és el "nosaltres". Alhora, és un dels que em resulta més difícil d'assimilar, ja que massa sovint costa arribar a entendre qui som els nosaltres als que ens referim, o fins i tot què és allò que ens fa "nosaltres" i no altres. Nosaltres els anarquistes. Nosaltres els valencians. Nosaltres els treballadors. Nosaltres.
La força del nosaltres rau en l'afirmació d'una unitat "de facto"; una unitat que, d'entrada, no seria discutible ni fraccionada. Altrament, com podríem parlar de nosaltres? No es tracta d'una uniformitat entre els que som nosaltres, sinó de la unitat exclusivament en allò en què el nosaltres s'afirma. Per exemple: "nosaltres els valencians" no implica una uniformitat entre els valencians (seria ridícul!), sinó el reconeixement d'un lligam comú entre aquells a qui es projecta l'ésser valencià. La nacionalitat, més enllà d'un estatus jurídic, és un clar exemple d'aquesta projecció, que no necessita l'acceptació ni autoritza la discrepància d'aquells als qui s'assigna ("sou nosaltres", us agradi o no).
És un clàssic l'argument que afirma que la distinció de classe és objectiva, és a dir, que podem parlar d'un nosaltres classe treballadora i un nosaltres burgesia en termes purament descriptius, sense que la interpretació subjectiva hi tingui un pes fonamental. El meu dubte és si el nosaltres és realment res, més enllà d'un mot autoconsumible. I la intuïció em diu que no: que el nosaltres tan sols és l'autoafirmació d'aquells que l'accepten quan es pronuncia (o pensa o escriu), però que mai descriu res d'aquells als quals es projecta, tant si es tracta d'una qualitat abstracta com l'identitat com d'una presumiblement objectiva com la classe. Així, "nosaltres la classe treballadora" no descriuria res d'aquells que no s'hi reconeixen, i "nosaltres els valencians" tampoc.
La gràcia del nosaltres és eixamplar-ne o consolidar-ne l'abast per assolir els objectius als quals serveix. En política serà generalment aglutinar forces per a una fita determinada. I arribats aquí, em sento temptat a afirmar que no hi ha política que no es fonamenti en el discurs identitari del nosaltres.
* Article de Carlus Jové i Buxeda, activista llibertari, publicat al núm. 147 de la revista Catalunya.