La reforma laboral, el PP i Bárcenas
A mitjans de febrer de l’any passat, el govern de Mariano Rajoy va posar en marxa la reforma laboral més agressiva de les darreres dècades. Una reforma que entre d’altres bestieses obria encara més les portes a la flexibilitat interna i externa de les empreses mitjançant: acomiadaments improcedents, acomiadaments objectius, expedients de regulació d’ocupació... amb indemnitzacions més barates i tràmits més tous.
L’esmentada reforma ha contribuït de manera fonamental a l’augment de persones en atur i dels acomiadaments individuals i col·lectius, a la rebaixa substancial de les indemnitzacions per acomiadament i a facilitar a les empreses de manera quasi absoluta l’adequació de les plantilles als seus interessos econòmics, laborals i socials (facilitant la persecució sindical)
No obstant, no sembla aquesta la impressió de la realitat laboral que té el PP pel que fa als seus treballadors de la seu nacional (d’Espanya). Així, el senyor Floriano considerava al senyor Sepúlveda (exalcalde imputat en el cas Gurtel) un “funcionari del partit”, protegit per l’Estatut dels Treballadors, al qual no era senzill fer fora. Pocs dies després el tema sembla que es va solucionar. Però, encara no sabem per quina fórmula i si es van acollir a la seva pròpia reforma laboral (tant l’empresari com el treballador, tots dos del PP).
El cas que suscita encara més indignació popular i col·lectiva és el del senyor Bàrcenas. La direcció de la seva empresa (senyora Cospedal, secretaria general) ve a dir que fa dos anys se li fer un acomiadament pactat i diferit pel qual ha estat cobrant més de 21.000 € mensuals (amb prorrateig de pagues extres) i cotitzant a la Seguridad Social per allò de la legalitat (no com els sobres).
Però, l’esmentat exgerent i extresorer ha presentat demanda d’acomiadament improcedent perquè considera que aquest pagaments se li feien en condició d’assessor, amb despatx, secretaria... i que aquesta relació contractual s’ha trencat unilateralment i sense el seu coneixement i consentiment. A més, argumenta que no ha ostentat càrrec de representació sindical, suposo que amb aquest darrer argument intenta facilitar la conciliació!
Tot i l’espectacle deplorable que està donant el partit que detenta el govern central i una majoria dels governs autonòmics i municipals, no se m’acudiria fer d’esquirol i recomanar a la seva direcció que treguin ja el document de la rescissió de contracte pactada de fa dos anys o que revisin les mesures d’acomiadament objectiu que hi ha a la seva reforma laboral i se les apliquin a un "treballador" que reconeix comptes a Suïssa per valor de 38 milions d’euros... Potser, fora millor que facin un ERO d’extinció d’activitat de l’empresa PP.
* Emili Cortavitarte és secretari general de la Federació d'Ensenyament de CGT Catalunya. Article publicat al núm. 148 de la revista Catalunya