Acte en memòria i desgreuge de les víctimes llançades a Fosses comunes del cementiri General de València fet el 21 d’abril
En el matí del 21 d'abril, el Fòrum per la Memòria del País Valencià va organitzar un emotiu i reivindicatiu acte malgrat els obstacles municipals per a recordar als milers de víctimes del règim franquista llençades a les fosses comunes del cementeri. La CGT va estar-hi present
DIA: DIUMENGE 21 D´ABRIL 2013
LLOC: PORTA PRINCIPAL DEL CEMENTIRI GENERAL DE VALÈNCIA
HORA: 12 HORES
Manifest
Veritat. Justícia. Reparació
Un any més som ací per a reivindicar la Veritat, la Justícia i la Reparació que, a 37 anys de mort el genocida Franco, segueix negant-se a les víctimes del extermini per aquesta “democràcia” producte del Pactes de la Transició. Pactes fets per la mateixa Falange Espanyola, l’Església Catòlica i la resta d’organitzacions franquistes, que comptà amb la complicitat del PSOE, PCE i els seus sindicats, CCOO i UGT. Aquesta transició fou extremadament beneficiosa i convenient per als franquistes, ja que blindà la seua impunitat, exhimint-los de pagar pels crims comesos, i consolidà els seus interessos econòmics i que a la resta només ens han portat corrupció, desgràcies i repressió.
Any rere any, veiem amb impotència i desesperació com es destrueixen i s’oculten les proves del genocidi. D’una banda, la destrucció de la documentació la qual implicava en l’extermini a l’Esglèsia catòlica, Falange espanyola i empreses que explotaren fins la mort a presoners revolucionaris i republicans amb els treballs forçats.
D’una altra banda, la destrucció i el saqueig de les altres proves, les fosses comunes, amb les denominades “exhumacions administratives” , una excepcionalitat només vigent a l’estat espanyol, realitzades per a eludir la investigació dels crims i l’assenyalament de responsabilitats dels culpables, ja que comporten la manipulació de les restes dels assasinats sense les garanties d’un protocol judicial, policial i forense. Les exhumacions són imprescindibles per a investigar el genocidi i fer justícia a les víctimes, però s’han de fer d’acord amb la legislació vigent, com fan a la resta del món: personat-se el jutjat i amb la intervenció de l’Instituto de Medicina Legal.
A més a més, al voltant d’aquestes "exhumacions administratives" han sorgit empreses i professionals privats destinataris finals de les subvencions, les quals les realitzen sense ni tan sols l’aplicació d’un protocol oficialment aprovat, i sense respectar moltes vegades la intimitat de les víctimes, exhibint i publicant imatges de les seues restes sense cap mirament.
Però sembla que la destrucció de la documentació i les proves, i la negació dels drets de les víctimes a una investigació que destvelle la veritat i repare mínimament l’exclusió històrica no són prou per a ells. A més, hem d’ assisitir a l’espectacle de veure com a través de tots el mitjans intenten tancar en fals els crims franquistes com ara ara la creació de les Comisions de la Veritat, dissenyades des de el poder, i que allà on les han possat en marxa, Argentina, Sudàfrica, Guatemala o a d’altres llocs, mai han servit per a fer justícia a les víctimes però sí per a que els botxins no hagen de respondre dels seus crims.
Igualment, hem de veure els intents per a què els crims del franquisme es jutgen en països que no tenen jurisdicció a l’estat espanyol per la qual cosa, les seues resolucions i sentències mai serien d’aplicació. És el cas de la nomenada “querella argentina”, la qual no contempla jutjar tots els crims del genocidi, ja que queden exclosos aquells que van morir com a conseqüència de les brutals mesures econòmiques, socials i polítiques que el franquisme imposà a la població que va perdre la guerra; és a dir morts per la fam i per la set, per les malaties no assisitides i epidèmies, per manca de vivenda i per falta de salubritat entre altres.
Aquesta querella està en mans de la jutgessa Servini de Cubria, amb fortes vinculacions en el període més fosc de la dictadura argentina, durant la qual ja era jutgessa, casada amb un militar d’alta graduació identificat com a repressor. El seu nomenament com a titular de l’estratègic jutjat federal nº 1 de Buenos Aires, pel l’expresident Carlos Menem, fou molt contestat a l’Argentina a causa de l’actuació com a jutgessa col.laboradora amb la dictadura.
Crida l’atenció que aquesta querella està recolzada a l’estat espanyol per entitats i associacions vinculades als partits polítics com el PSOE , PCE i EU els quals han votat al parlament espanyol les dos lleis de punt i final, la Llei d’Amnistía del 77 i la de la Memòria Històrica del 2007 que impedeixen investigar i jutjar els crims del franquisme a l’estat espanyol.
És clar que les autoritats i institucions espanyoles fan l’impossible perquè la veritat es mantinga oculta per sempre i no es conega el vertader abast del genocidi, tant a València com arreu de tot l’estat. És el pes dels cognoms dels descendents dels franquistes i dels seus interessos econòmics present, hui com sempre, des de la mort de Franco en les més altes instàncies del poder. És la realitat d’un sistema continuador del franquisme i que mai l’ha condemnat, amb un cap d’estat com el rei d’Espanya, elegit directament pel genocida. Sistema en el qual fer apologia del franquisme i menysprear la memòria de les víctimes són part de les seues llibertats.
Per tot això, els i les sotasignants d’aquest manifest EXIGIM:
No als intents de tancar en fals els crims del franquisme, amb l’anul.lació de les lleis d’amnistía de 1977 i de la memòria històrica de 2007, vertaderes lleis de punt i final que impedeixen investigar i jutjar els crims del franquisme.
No a les "exhumacions administratives" que destrueixen les proves del genocidi.
Exhumacions judicials d’acord amb la legislació vigent amb la aplicació dels protocols judicials, policials i forenses.
Que s’investigue el vertader abast del robatori, segrest i venda de criatures des de 1940 fins a 1960, és a dir, a les afectades per la Llei Vallejo Nájera i que s’exigesquen a les entitats implicades les responsabilitats previstes per les lleis per a aquests casos.
La retirada del monòlit, instalat sobre la fosa comuna de la Secció 7a Dreta, homenatge als feixistes que equipara els botxins amb les víctimes i han erigit per recordar-nos que els guanyadors de fa més de setanta anys ens segueixen ordenant en tos els sentits.
Entitats i persones signants:
Fòrum per la Memòria del País Valencià; Societat Coral El Micalet; Arran; Radio Malva; Confederació General del Treball CGT; Alerta Solidària; Coordinadora Obrera Sindical COS; Assemblea del Terra; CSO La Fusteria; Moviment de Defensa de la Terra MDT; Esquerra Anticapitalista; Comissió de la Dignitat; Esquerra Republicana del País Valencià; Partit Socialiste d’Alliberament dels Països Catalans PSAN; Solidaritat per la Independència; Grup de dolçaines i tabals “Estrela Roja de Benimaclet"
Més informació: