Entrevista a Josep Juárez Alvárez, Secretari General CGT Illes Balears: “Hi han motius sobrats per a la Vaga General indefinida”

“La Vaga General és l'eina més potent de la classe treballadora, per això s'ha dut a terme una sistemàtica campanya de desprestigi contra ella”

“És imprescindible trencar el monopoli financer en mans de la banca privada, per la via de la creació d'uns serveis financers públics, ètics, i gestionats i controlats democràticament”

“La CGT és un sindicat de base, horitzontal i assembleari. La democràcia directa funciona si se és fidel a aquests principis”

- Quants mesos portes de Secretari General de la CGT de Balears?

En aquesta segona etapa, gairebé 11 mesos.

- Fes una valoració de tot aquest temps com a Secretari General. Com t'has trobat l'organització en aquesta segona etapa?

La veritat és que ens ha tocat viure una etapa convulsa, en el terreny intern, que l'hem hagut de superar per fer front al què realment és important, el plantar cara a una realitat que era i és cada vegada més complicada per a la gent treballadora. Principalment, degut a l'entrada en vigor de la devastadora reforma laboral, que va tenir lloc poques setmanes abans de la renovació del SP de CGT-Balears.

- Per a quan una vaga nova vaga general i vagues conjuntes amb altres sindicats europeus?

En línia amb la darrera convocatòria del 14N, crec que hem de posar fil a l'agulla per preparar la propera Vaga General, el més aviat possible, en la que no només hem d'aconseguir l'aturada laboral, sinó que també ha de ser inclusiva d'una vaga ciutadana i de consum.

- La vaga indefinida és una utopia?

La utopia sempre té un vessant relatiu. El que sembla utòpic en un moment donat, pot ser possible en un altre, si es donen les condicions. Hi han motius sobrats per a la Vaga General indefinida, i des de CGT hem de apostar decididament per crear les condicions que la facin possible, a més d'estar preparades per a tal possibilitat.

- Com valores la passivitat i manca de reacció dels sindicats institucionals desprès de la vaga general del 14N?

La Vaga General és l'eina més potent de la classe treballadora però, just per això s'ha dut a terme una sistemàtica campanya de desprestigi, que ha comptat amb la col·laboració dels directius sindicals del règim, que quan s'han vist obligats a convocar-la ho han fet tard, malament i sense creure en el seu potencial. A més, no hem d'oblidar que els directius de CCOO i UGT, han tingut una conducta traïdora als interessos de classe durant aquest temps. M'estic referint als pactes per a la reforma de les pensions, firmat per ells al gener de 2011 i que Rajoy acaba d'implementar-lo, que retalla o elimina les prestacions públiques, i ajorna l'edat de jubilació als 67 anys, i també l'anomenat “II Acuerdo por el empleo y la negociación colectiva”, una altre pacte d'empobriment salarial que regala als empresaris la referència de l'IPC i la ruïna de la negociació col·lectiva. L'actuació contradictòria que suposen aquests acords ve a dinamitar la credibilitat de la lluita sindical i a erosionar la utilitat de Vaga General, sens dubte un altre objectiu del govern i l patronal.

- La mobilització permanent que promou la CGT, en què consisteix?

No es tracta de cap obsessió. Es tracta de no baixar la guàrdia davant les agressions permanents del sistema capitalista. Es tracta de dur a terme el lema de “cap agressió sense resposta”, alhora d'anar reforçant la moral dels que lluiten per a construir la societat que volem.

- Quines mobilitzacions i accions en perspectiva destacaries?

A banda del què hem comentat de la propera Vaga General, la mobilització ciutadana no s'ha d'aturar, paral·lela i connectada amb l'acció sindical pròpiament dita. En aquests moments hem preparat, amb un nombrós grup d'entitats socials i ciutadanes, la “marea ciutadana” del 23F, contra el cop d'estat dels mercats, amb la col·laboració del govern titella de Rajoy. Dins aquest context, cobra importància la lluita contra l'especulació bancària, pel dret a l'habitatge i contra els desnonaments.

- Des de la CGT es promou que els manifestants promoguin pancartes pròpies, expressions pròpies, creatives, reivindicatives, festives, punts de trobada i discussió, etc?

Els espais de mobilització són i han de ser espais de llibertat, on la gent combini protesta, creativitat i posada en comú de les idees. L'humor i les accions lúdiques no solen minvar la mobilització sinó, pel contrari, poden servir per potenciar-la.

- Hi ha alternativa a la banca privada i als rescats dels governs a la Banca?

I tant que sí. El robatori immens de recursos que s'està perpetrant ja és un problema d'estricta supervivència. És imprescindible trencar el monopoli financer en mans de la banca privada, per la via de la creació d'uns serveis financers públics, ètics, i gestionats i controlats democràticament. La dictadura dels especuladors ja està fent un mal potser irreversible, i un dels exemples és el rescat a la banca, que paguem tots els ciutadans. Perquè computa com a deute públic amb prioritat de pagament, per la reforma-expres de l'article 135 de la Constitució, que de manera servil varen muntar amb una celeritat inaudita PP i PSOE.

- El govern segueix retallant drets laborals i socials malgrat les mobilitzacions i vagues dels sindicats. Com ho valores, què es pot fer?

Cal continuar, reforçar i ampliar la lluita. El missatge desmobilitzador del règim és que protestar no serveix de res, però no és així. Sabem que la lluita sempre paga. El govern d'Aznar va caure un any després de les lluites contra la guerra d'Iraq, i el govern de Rajoy també caurà. Però, mentrestant, se van aconseguint alguns fruits de la lluita. Dels darrers, el canvi del vot del PP en la tramitació parlamentària de la ILP sobre els desnonaments, és un exemple.

- La CGT i altres organitzacions i moviments socials estan en el punt de mira de la policia? Què en penses?

La repressió és el darrer instrument de les dictadures. És clar que hi ha un allau de mesures repressives, policials, judicials i de multes, que intenta propagar la por a les conseqüències d'enfrontar-se al sistema. Les xifres de l'augment de la despesa en material i personal repressiu de la policia sembla que són espectaculars, i això demostra l'estat terminal del règim sortit del 78. Per fer front a tot això, la millor eina és la solidaritat amb la gent represaliada. La informació, la denúncia i les mesures de suport, a través de plataformes antirrepressives, és la millor manera de demostrar que se pot plantar cara a la brutalitat del sistema i combatre la por. A Mallorca, com a altres territoris, s'ha constituït Mallorca Antirrepressiva, una bona passa endavant.

- Hi ha democràcia directa i autogestió a la CGT? Què es pot millorar en aquests àmbits fonamentals per a l'anarcosindicalisme?

La CGT és un sindicat de base, horitzontal i assembleari. La democràcia directa funciona si se és fidel a aquests principis. Quan es produeix alguna situació conflictiva dins la CGT, quasi sempre és degut a qüestions personals entreverades en les decisions col·lectives. Per tant, es millorarà bastant si som capaços de separar de la vida del sindicat les diferències personals que puguin aparèixer.

- Quins son els problemes més importants avui dintre de la CGT? I quines les alternatives?

A parts iguals, la participació i els desequilibris de gènere. La gent que formem part de la CGT hem de participar més activament en les assemblees, per fer realitat l'autèntic funcionament horitzontal. D'altra banda, la igualtat de gènere ha de ser un objectiu prioritari, i això tant en el sentit qualitatiu, de la relació entre els companys i les companyes del sindicat, com en la pròpia presència de les nostres companyes al si de la Confederació. Basta comparar les dades de l'afiliació entre homes i dones, dels delegats i les delegades de personal i membres de comitès d'empresa, de la composició dels òrgans de gestió del sindicat, fins i tot el propi Comitè Confederal de la CGT, per saber de què estic parlant.

- Quins son els punts forts que destacaries de la CGT avui?

CGT està recollint els sectors decebuts amb el sindicalisme domesticat, perquè representa allò que ha de ser el sindicalisme: llibertat, lluita i recolzament mutu, i tot això plantant cara al sistema corrupte i depredador del capitalisme. D'aquestes premisses emana la nostra eficàcia, perquè hem demostrat que un sindicalisme útil per a la gent treballadora no és el més gran, sinó el que té les mans més lliures. La CGT és, avui en dia, l'organització sindical anticapitalista més important amb implantació estatal, i cal fer-la més gran i més forta, per ser aviat el referent majoritari que la gent treballadora necessita.

- Creix l'afiliació de la CGT? S'afilien precaris, immigrats, aturats, joves. El sindicat dóna resposta als problemes de molts treballadors sense possibilitat d'exercir els seus drets?

Tot i que el sindicat creix, segons avança el grau d'agressió amb l'excusa de la crisi, ens estem adonant que la precarietat i l'atur generen més submissió que rebel·lia. A la CGT ens costa molta de feina apropar el sindicat als treballadors i treballadores exclosos. És un debat urgent, el de l'organització de les persones aturades i precàries, sobretot joves i dones, si no volem convertir-nos en un sindicat només per a la gent que té feina. Però tot passa per l'autoorganització d'aquests sectors de treballadors i treballadores, per la seva voluntat d'emancipació i de lluita.

- En què esteu treballant actualment en el Secretariat Permanent? Com funcioneu?

En l'ordre intern, en la descentralització i dotar d'autonomia als diferents sindicats que composen la CGT-Balears. Hi ha sectors molt dinàmics, actualment dins el SOV, que estan a una passa de poder constituir sindicat propi, com ja s'ha demostrat en el procés de consolidació del Sindicat de Transports. A més de recolzar l'acció sindical dels diferents sectors i empreses, en l'ordre extern estem treballant per consolidar la lluita unitària anticapitalista, i convertir-la en una opció social necessària, per a sectors majoritaris de la població de les Illes Balears.

- Com estan les relacions entre el Secretariat Permanent i les diverses Federacions Locals?

Els problemes que hi va haver al darrer Congrés crec que s'han anat superant. S'ha avançat molt en el funcionament estatutari del sindicat, venint d'un model gairebé de sindicat únic. No ens podem permetre el luxe, amb tot el què està caiguent, de distraure'ns ni tudar forces en conflictes interns que es poden evitar. Cal recolzar solidàriament les noves organitzacions de la CGT, com ara el SOV de Menorca.

- Com veus les divisions dintre l'anarcosindicalisme? Com estan les relacions entre CGT i les dues CNT i altres sindicats anticapitalistes?

CNT i CGT responen a dos conceptes distints de l'anarcosindicalisme: un més tancat i l'altre més obert. Compartim el bessó anticapitalista, i estic convençut que bona part de les nostres diferències desapareixen quan compartim lluites en comú, com s'ha demostrat en les tres darreres vagues generals. Fora de CNT i CGT, el sindicalisme anticapitalista és gairebé testimonial, a les Illes Balears

- Com estan les relacions amb els moviments socials i demés grups llibertaris, en un context com l'actual en que les retallades ens afecten a tots i cal anar junts?

A partir d'aquestes convocatòries anticapitalistes unitàries, s'ha generat un debat força interessant, sobre quina ha de ser la convergència i les eines de lluita de les organitzacions socials, llibertàries i anticapitalistes. El que en la manifestació anticapitalista de la darrera Vaga General se'ns reconegués per la mateixa policia 10.000 manifestants, demostra que, ara i aquí, si caminem junts podem ser un referent majoritari de lluita, contra les retallades, el deute i la crisi, i a favor de les persones.

- Què penses de la lluita electoral i de confiar lluites a representants? És una opció vàlida avui o una opció que minva la lluita directa dels treballadors?

El sistema electoral està podrit de partitocràcia i bipartidisme, i cada vegada més esdevé un carreró sense sortida, inútil per a canalitzar les reivindicacions de la gent. D'altra banda, no podem ignorar la importància que encara tenen els processos electorals en la vida de la gent, basta mirar qui ens governa i les conseqüències de tot plegat. És un llarg debat, però la democràcia directa que reclamem passa per dinamitar les actuals regles de joc electorals, una autèntica trampa al servei del sistema.

- Està en crisi el sindicalisme? I els sindicats revolucionaris? Segueix tenint sentit organitzar-se en un sindicat o és una forma d'organització que s'ha quedat desfasada davant altres fórmules organitzatives?

Amb la situació social que vivim, d'atur, precarietat, explotació i robatori de recursos públics a gran escala, està clar que el model sindical majoritari, basat en la recerca de la pau social, ha fracassat. No obstant això, crec que és en el sindicalisme on es troba l'eina més potent de resistència contra el sistema. La prova la tenim en la necessitat que té el poder, de desprestigiar les organitzacions obreres. Amb una classe política totalment al seu servei, l'organització dels treballadors i la seva autonomia són el darrer bastió de resistència. Els sindicats revolucionaris no només són compatibles amb les noves fórmules de lluita, sinó que les han de nodrir de sentit de classe. Per això és necessària la participació en les noves plataformes i moviments. Compartim la mateixa lluita.

- Com veus les privatitzacions d'aigua, llum, salut, educació, que generalment són espolis dels bens bens públics pels corruptes de sempre?

Els serveis bàsics d'educació, sanitat, atenció social, aigua, energia, infraestructures, transports, finances, etc., han de ser públics, al servei de tothom. Qualsevol procés de privatització és un robatori als interessos col·lectius, i una passa enrere per a la justícia social. El patrimoni, els espais i els serveis públics són i han de ser al servei de tothom, sense que ningú en faci negoci d'això. Els beneficis privats d'un servei públic surten de la manca de la qualitat, dels drets dels treballadors que els presten, o de totes dues coses. Cal una gestió eficient dels serveis públics, no una privatització. En els serveis públics ha de primar la rendibilitat social, per damunt de l'econòmica.

- Com valores els mitjans de comunicació de la CGT (Catalunya/Papers, els diferents Webs, Twitter, Facebook,...). Com valores el treball que s'està fent des de l'Equip de Comunicació, què es pot millorar?

Tot és molt millorable. La comunicació és una eina bàsica del sindicat, i hem de posar esment en cuidar-la i fer-la útil. Per exemple, la gent de CGT-Balears hem de participar molt més en el Catalunya-Papers. És molt d'agrair la intensa feina que estan duent a terme els companys que coordinen aquests mitjans.

- El teu lema de vida

És molt bàsic: intentar deixar, als qui venen darrere, un món millor que el què hem rebut nosaltres.

- Unes paraules als militants, afiliades i simpatitzants de la CGT i als lectors i lectores del Catalunya/Papers

Que no cal afluixar. Els temps són molt durs i la lluita cansa, però està en joc la dignitat de la vida humana i la pròpia supervivència del planeta i dels éssers vius. Tenim la força de la raó, i la societat futura depèn de quin grau de resistència oposem, a hores d'ara, a la dictadura del capital.

- Si Madrid i els mercats ens fessin el favor de deixar-nos decidir, votaries independència?

Soc defensor del dret d'autodeterminació, dels processos d'emancipació dels pobles oprimits, però veig inseparables aquests drets del de l'alliberament de classe. Si no caminen cap a una societat més igualitària i justa, la independència no serà sinó una altra maniobra de distracció.

- Un desig per aquest any 2013

Consolidació i extensió de les lluites socials, i molts ànims i salut per a totes aquelles persones que lluiten, que no renuncien als drets socials i planten cara al sistema.

- Alguna cosa cosa que vulguis afegir?

No, potser cauria en la redundància.

* Entrevista realitzada per Pep Torres i Txema Bofill publicada al núm. 148 de la revista Catalunya / Papers.