Els grans despropòsits de les acusacions judicials contra els detinguts del barri del Clot durant la vaga general del 29 de març de 2012

El 29 de març del 2012, a les nou del matí, uns joves són detinguts pels Mossos d’Esquadra acusats de moure uns contenidors d’escombraries al carrer Aragó i de tallar la circulació. Una circulació que era inexistent en aquell moment a causa de la vaga.

La matinada del 15 d'agost del 2004, Aitor Dávila va clavar un ganivet d’escorxar animals al coll de Roger Albert, durant les festes de Gràcia. Aquell mateix dia Dávila va ser detingut i un mes després posat en llibertat provisional. El jove Roger va morir el 10 de desembre, després de quatre mesos en coma.

A la vaga general del 29 M es van produir a Catalunya un centenar de detencions de vaguistes o manifestants, sis dels quals van passar 40 dies en presó preventiva, per evitar que participessin a la manifestació “violenta i mundial” contra una reunió del Banc Central Europeu que segons el Conseller d’Interior Puig s’havia de produir a Barcelona (i que en realitat no es va realitzar) o en els suposats disturbis que hi podia haver a causa del partit Barça-Espanyol.

Aquest és el primer despropòsit: la presó provisional. Com és possible que es doni un tractament similar a un vaguista acusat de moure un contenidor que a un detingut acusat d'intent d'assassinat?

Quines són les peticions a què s'enfronten aquests joves?

A Barcelona, es celebrarà el proper 5 de juny el judici dels detinguts del barri del Clot. Aquest judici i el procediment previ mostren l’arbitrarietat en que s’ha instruït el sumari amb peticions de penes elevades de presó quan, per fets similars, el tema s’ha resolt en judicis de faltes.

A la causa judicial oberta, s’hi presenten tres acusacions: el Ministeri Fiscal i, com acusacions privades, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona.
Amb una sorprenent agilitat, poc habitual en el sistema judicial, el judici oral es farà gairebé 14 mesos després de la realització dels suposats fets. Totes les acusacions extreuen del fet de moure contenidors tres delictes: desordre públic, destrucció de mobiliari urbà i posar en perill la seguretat vial.

Les peticions penals que demanen són les següents:

- Ministeri Fiscal: 3 anys per Desordres públics / 2 anys per Danys al mobiliari urbà / 1 any per Delicte contra la seguretat vial. Total = 6 anys de presó.

- Generalitat de Catalunya: 3 anys per Desordres públics / 1,5 anys per Danys al mobiliari urbà / 8 mesos per Delicte contra la seguretat vial. Total = 5 anys de presó.

- Ajuntament de Barcelona: 4,5 anys per Desordres públics / 2 anys per Danys al mobiliari urbà / 1 any per Delicte contra la seguretat vial. Total = 7,5 anys de presó.

- Previsió legal: Entre 6 mesos i 3 anys per Desordres públics / Entre 1 i 3 anys per Danys al mobiliari urbà / Entre 6 mesos i 2 anys per Delicte contra la seguretat vial. Total = 6 anys de presó.

El segon despropòsit és la gran desproporció entre el fet de moure un contenidor i les peticions d’anys de condemna.

Què fan la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona?

Hi ha casos judicials, però, que han creat una gran alarma social a Catalunya com són: cas Millet, cas Hotel Palau (que veurem més avall), cas ITV (Oriol Pujol), cas Innova de Reus, cas l’Hospital de Sant Pau a Barcelona, etc. Tot això sense comptar els casos sospitosos i coneguts de l’opinió pública, per exemple: les dificultats i obstacles que ha posat la Generalitat de Catalunya per aclarir la pèrdua de l’ull de l’Esther Quintana, o bé l’increment dels contractes de DELOITTE amb la Generalitat de Catalunya des que hi va entrar a treballar David Madí -mà dreta del president Artur Mas-.

I així podríem afegir molts més casos i preguntar-nos quin paper juguen la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. Com actua l’advocat de la Generalitat de Catalunya davant dels casos de corrupció en què l’administració catalana es troba afectada de forma flagrant? S’ha presentat l’Ajuntament de Barcelona com a acusació particular per defensar els interessos de la ciutat i dels seus ciutadans?

Anem a veure la resposta en un dels casos de corrupció més conegut: el cas de l’Hotel Palau, en què estan acusats Fèlix Millet, Jordi Montull i l'ex-cúpula d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona. Es tracta d’un cas en què a Millet i Montull se'ls acusa d’haver tramitat la construcció d’un hotel al costat del Palau de la Música de manera irregular gràcies a que gaudien de la col·laboració de càrrecs municipals. A canvi de les seves gestions van obtenir una substancial comissió.

En aquest cas només es presenten com acusacions el ministeri fiscal, els veïns del barri i la Fundació del Palau. Ni l’Ajuntament de Barcelona ni la Generalitat de Catalunya es presenten com a acusacions particulars. La Generalitat hauria pogut reclamar uns 300.000 € però sembla que aquest cas no afecta els interessos dels catalans ni dels barcelonins en particular.

Però l’actitud de la Generalitat de Catalunya no és la mateixa front els nombrosos casos de corrupció descoberts al nostre país que davant els detinguts per la vaga general del 29M. En aquest cas, tot i que ens haurien d'explicar en que surt perjudicada pel fet de moure un contenidor, la Generalitat no només es presenta com a acusació particular, sinó que a més a més ho fa amb peticions de penes molt elevades. I el mateix es pot dir de l’Ajuntament de Barcelona, que evidentment no compareix com acusació particular en tots els accidents de trànsit que produeixen desperfectes en el mobiliari urbà.

Què hi fan les administracions en el procés judicial dels joves del Clot? Alinear-se amb les polítiques de desprestigiar i criminalitzar les protestes contra les polítiques de retallades i d’ajustament econòmic que els governs central, autonòmic i local estan portant a terme. I ho fan amb la consciència de que les acusacions contra aquests nois són falses, no s’aguanten de cap manera i que per presentar-se com a acusació particular han de malbaratar diners públics en èpoques d'austeritat.
No sorprèn la duresa de la petició del Ministeri Fiscal: obeeix ordres del govern central per criminalitzar les protestes. Però sí que sorprèn que l’Ajuntament de Barcelona formuli una petició encara més contundent. Així doncs, la presència de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona en aquest procediment judicial és el tercer despropòsit.

Encara no ha començat aquest judici i ja s’anuncia el següent: el de cinc joves del barri de Les Corts en un cas gairebé idèntic. I seguirà un llarg degoteig de judicis relacionats amb la vaga del 29-M. Demanar set anys de presó per uns fets que es podrien resoldre en un judici de faltes no és justícia, és repressió. Avui aquesta repressió només s’explica per la voluntat dels nostres governants de reprimir i criminalitzar qualsevol protesta social en un país que estan dirigint a la misèria i a la limitació de drets.

Des d’aquestes línies només podem demanar que es faci justícia i que aquests nois siguin absolts o, millor encara, que els judicis s’anul·lin.

* ANDREU PAGÈS i PERE LIRÓN són afiliats del Sindicat d'Ensenyament de CGT Barcelona