A ‘La barbarie deportiva’, Marc Perelman fa una crítica del que defineix com una plaga mundial
La barbarie deportiva
Crítica de una plaga mundial
Marc Perelman
Virus editorial, 2014, 240 pàg.
En pocs decennis, l'esport s'ha convertit en una potència mundial ineludible, la nova i veritable religió del segle XXI. La seva litúrgia singular mobilitza al mateix temps i en tot el món a immenses masses amuntegades en els estadis o congregades davant les pantalles de tot tipus i grandària que els afeccionats visualitzen de manera compulsiva. Aquestes masses gregaries, obedients, moltes vegades violentes, mogudes per pulsions xovinistes, de vegades xenòfobes o racistes, estan assedegades de competicions esportives i reaccionen eufòriques a les victòries o als nous rècords.
La pròpia organització d'un esport d'abast planetari, fonamentat en un ordre piramidal opac, s'ha erigit i consolidat com una manera de producció i reproducció socioeconòmic que ho envaeix tot. L'esport, convertit ja en espectacle total, s'afirma com el mitjà de comunicació exclusiu, capaç d'estructurar en tota la seva profunditat el dia a dia de milions de persones, des de la fisonomia de les ciutats, fins als ritmes de treball i l'estructuració del temps lliure.
Màquina d'apiconar aniquiladora de la Modernitat decadent, l'esport-espectacle ho ofega tot al seu pas i esdevé el projecte d'una societat sense projecte.