A la deriva (por los circuitos de la precariedad femenina)
"A la deriva (por los circuitos de la precariedad femenina)" (2003) és un documental del col·lectiu "Precarias a la deriva", un vídeo d'instantànies i collages sobre la precarització de l'existència explicada en femení.
Una experimentació de narració coral i inacabada, en nom propi, a la recerca de noms comuns que parlin de les nostres precarietats i mobilitats, però que parlin d'elles lluny dels fetitxes i de les icones: que expliquin de quins cossos, temps i espais estan fetes, que diguin quins desitjos, trajectòries i rebuig les conformen...
Durada: 51.35 minuts.
El podeu veure anant a:
http://vimeo.com/3766139
A la deriva (por los circuitos de la precariedad femenina). from Colectivo Roig i Negre on Vimeo.
Tota la feina de recórrer i acompanyar els itineraris de les treballadores precàries ha quedat plasmada en aquest vídeo: a la deriva pels circuits de la precarietat femenina, on el nom del col·lectiu es confon amb el títol del treball, amb un doble efecte: alhora que dilueïx l'autoria de la investigació (veritablement coral i polifónica, tramada entre moltes dones), posa en relleu que la precarietat més que un adjectiu del treball és una manera de l'existència actual. El vídeo està confeccionat com un tapís de relats, cròniques, entrevistes i conceptualitzacions que teoritzen el que les derives van tornant visible. El projecte està situat en la ciutat de Madrid.
El treball de Precàries a la deriva insisteix a cartografiar la precarietat femenina per a identificar vies d'acció política. Contra la privatització de les cures s'obre tot un repertori de pràctiques: enfront dels discursos securitaris i criminalitzadors d'esquerra i dreta hem de tematitzar la seguretat com un bé col·lectiu, proclamen. Un altre dels objectius explicitats és produir espais de trobada contra la fragmentació i la solitud de les vides trencades per la flexibilitat i la desesperació: Això suposa construir i sostenir aliances. Aquest impuls s'ha concretat en l'obertura de "Azien" una agencia d'assumptes precaris. En aquest sentit, el treball de visibilització i enunciació pública es torna clau -sostenen- per a fer de la precarietat i la seva connexió amb la sexualitat i les cures un conflicte.