CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

A la guerra amb «la Michelin»

Diumenge, 28 gener, 2007

A començament de la Guerra Civil, a causa de la precarietat de la cartografia de l'època, els exèrcits republicà i franquista es van veure obligats a utilitzar guies de carretera Michelin, com es mostra en una exposició de l'Institut Cartogràfic de Catalunya


E. CASANOVA. Barcelona


+ Dues imatges de l'exposició de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. Foto: ANDREU PUIG

L'escena ha quedat immortalitzada en una fotografia de l'agència Efe i resulta, per si mateixa, molt il·lustrativa: mentre el dirigent anarquista Buenaventura Durruti parla amb el corresponsal del diari Pravda, Mikhaïl Koltsov, un milicià a la seva esquena consulta el full 45 del Mapa Michelin de carreteras de España. La imatge, presa el 14 d'agost de 1936 a Bujaraloz (Saragossa), dóna testimoni de la precària situació de partida, en matèria cartogràfica, dels exèrcits republicà i franquista a l'inici de la Guerra Civil. La fotografia es pot veure a l'exposició 1936-1939. Els mapes en la Guerra Civil espanyola, inaugurada aquesta setmana a l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), que recull el gran avenç experimentat en la producció cartogràfica com a conseqüència del conflicte, fruit d'un esforç sense precedents en la història de la cartografia espanyola. La mostra ha estat organitzada en col·laboració amb la direcció general de la Memòria Democràtica, amb una part del fons documental de l'ICC i material procedent de la col·lecció de la Reial Acadèmia de Ciències de Barcelona i el Centre Geogràfic de l'Exèrcit.

La precarietat va marcar la primera fase del conflicte, quan els dos bàndols es van limitar a utilitzar la cartografia disponible, que era pobra, escassa i incompleta. Va ser un període especialment dur per als militars sollevats, que en l'avanç cap a Madrid van utilitzar gairebé de manera exclusiva els mapes de la guia Michelin, la simplicitat dels quals «mostra l'esforç d'adaptació que es va realitzar en temps de guerra per transformar les eines de sempre en eines per al combat», com indica el conseller de Política Territorial i president de l'ICC, Joaquim Nadal, en el catàleg que acompanya l'exposició. Per la seva banda, tot i haver conservat les institucions oficials, el govern republicà també es va veure obligat a utilitzar els mapes de la Michelin, i fins i tot va haver de «posar ninotaires a fer de cartògrafs, com indica Carme Montaner, una de les comissàries de la mostra. Aquesta situació va canviar a començament del 1937, quan ambdós exèrcits comencen a acceptar que caldran bons mapes per guanyar la guerra. Així, a partir d'un mateix mapa del territori encara inacabat (el mapa d'Espanya a escala 1:50.000), cada bàndol va fer un esforç per obtenir informació cartogràfica, processar-la i publicar-la, tal com es mostra a l'exposició, que es podrà visitar a Barcelona fins al 30 de març.

Els mapes oblidats pels teòrics

Malgrat la seva importància històrica, la cartografia generada durant la Guerra Civil ha estat objecte de poca atenció per part dels investigadors i, en conseqüència, n'hi ha hagut un coneixement públic encara més escàs. L'exposició de l'ICC s'estructura en deu àmbits temàtics que ajuden a proporcionar una visió global de la matèria. S'explica, en primer lloc, la situació de la cartografia militar a Espanya en el moment d'esclatar la guerra, i es mostra, després, en dos apartats, la reorganització posterior dels serveis cartogràfics d'ambdós exèrcits; en quart lloc es parla de la internacionalització de la pràctica cartogràfica, amb la participació de la Sezione Topocartografica del Corpo Truppe Volontaire enviada l'any 1937 per Mussolini; el cinquè àmbit aborda la formació dels oficials; els àmbits del 6 al 9 mostren els mapes a diferents escales que es van utilitzar; i, finalment, es descriu la utilització de les fotografies aèries en el conflicte.