A les AMPAs i al conjunt de la comunitat: L’ensenyament públic no es ven!
El Document de Bases de la Llei d’Educació Catalana (LEC) perfila un model de sistema educatiu adaptat als preceptes neoliberals que emanen d’institucions com el Fons Monetari Internacional (FMI) o el Banc Mundial (BM) -i es concreten en les directives de l’Organització Mundial de Comerç i de la UE en els tractats de Lisboa o la directiva Bolkestein- que responen bàsicament a dues consignes:
1) Els ciutadans que poden pagar determinats serveis (com sanitat o ensenyament) han de contribuir al seu finançament, de manera que l’estat oferirà aquest servei, de forma gratuïta i amb caràcter assistencial, únicament als segments de la població que no disposin dels recursos econòmics suficients.
2) Sempre que la prestació d’un servei públic pugui generar un benefici econòmic es transferirà la seva prestació al sector privat. Així es considera desitjable el traspàs de fons del sector públic al sector privat amb l’objectiu més o menys encobert de privatitzar els beneficis que generin i socialitzar les càrregues associades.
D’altra banda, el model d’organització i gestió dels Centres Educatius descrits en les Bases de la LEC respon a un seguit de criteris que inicialment es van desenvolupar en la indústria de l’automòbil al Japó, que de seguida es va aplicar a tota l’activitat industrial i posteriorment a les empreses de serveis. Aquests nous sistemes de gestió i d’organització industrial, lluny d’aprofitar els avantatges que ofereix la tecnologia per millorar les condicions sociolaborals dels treballadors i les treballadores, són utilitzats per incrementar de manera exponencial el benefici econòmic de les empreses. Aplicar aquests mètodes als serveis públics serveix al doble objectiu de desregular les condicions laborals dels treballadors i les treballadores i, al mateix temps, dóna la coartada ideològica per a la seva privatització.
La LEC associa el fracàs escolar a la gestió pública i responsabilitza al professorat.
Partint d’una diagnosi tramposa del sistema educatiu, en el capítol I de la LEC se citen, entre les raons educatives que aconsellen un canvi, que»el fracàs escolar continua essent massa elevat i l’abandonament prematur (...) i sobretot un model organitzatiu escolar, encara massa rígid i poc eficient, que no tradueix l’increment de recursos en resultats suficientment positius.» L’informe PISA demostra que els factors «exògens» són determinants en el rendiment acadèmic de l’alumnat. Aquests factors «exògens» es mesuren amb l’índex ESCS –Econòmic, Social i Cultural- en el qual es quantifiquen els ingressos familiars, el tipus de treball i estudis dels pares, les mares o les i els tutors. Si es vol millorar seriosament aquest index, cal una política per apujar sous, reduir la precarietat i potenciar l’educació de mares, pares i tutors. En canvi les bases de la LEC s’assenyalen com a principals responsables del fracàs escolar, el professorat i, sobretot, una gestió ineficaç de l’escola pública. Ignoren que qualsevol millora del sistema educatiu, te com a «prerequisit» la inversió educativa. El percentatge català d’inversió en educació
[((2,1% del PIB) està molt per sota de la mitjana de l’OCDE
(5,4% del PIB). CGT considerem que la primera base hauria de ser incrementar aquesta inversió fins el 6% del PIB per recuperar, en part, el retard crònic que patim.)]
La LEC postula la privatització de l’ensenya- ment prenent com a model la concertada.
Les bases de la LEC diuen textualment: «Els criteris que s’han determinat (...) sobre l’organització dels centres públics han tingut un caràcter excessivament uniformitzador, deixant poc marge de decisió als equips directius i pedagògics. Aquesta rigidesa contrasta amb la més alta capacitat d’autoorganització que demostren els centres privats concertats.» És a dir, s’opta per la privatització de l’escola pública sota la premissa d’equiparar excel•lència i concertada. El PISA demostra que això no és així: la privatització no genera més qualitat, sinó més desigualtat. La màxima excel•lència educativa correspon a Finlàndia amb un 98% d’alumnat a l’escola pública. Per contra, el sistema britànic amb un fort traspàs de fons públics a mans privades no arriba als resultats de Finlàndia quant a qualitat educativa, però sí a un màxim de desigualtat. A més a més, Catalunya i Euskadi, que són les comunitats amb més escola privada concertada han tret pitjor puntuació que les altres comunitats de l’Estat espanyol. Per tant, atribuir l’excel•lència a la gestió privada com fa el Conseller Maragall, no és més que un pretext per ampliar el ventall de privatitzacions, però això no augmentarà la qualitat del sistema sinó que aprofundirà la segregació i la formació de guetos educatius a l’escola pública.
La LEC aposta per la gestió empresarial i elimina la participació en els centres públics. Segons el Document presentat»la Llei caracteritzarà la funció directiva en un sentit professionalitzador i amb unes condicions de treball pròpies i clarament diferenciades de la resta de personal docent.» En relació amb l’autonomia de gestió, es diu el següent: «Les direccions dels centres disposaran d’un marge d’acció rellevant per consolidar un equip professional suficient que asseguri la gestió del centre, tant a nivell pedagògic com administratiu i de recursos.» Així s’estableixen les noves característiques de la funció docent, creant una estructura piramidal en el cim de la qual es troba el director o directora del centre i on organismes de gestió col•lectiva i participació democràtica com el claustre de professors o el consell escolar no tenen cabuda.
La LEC suposa la desregulació de les condicions laborals del professorat.
La LEC desregula les condicions laborals del personal, elimina el treball en equip i avalua i finança en funció dels «resultats». Ni esmenta treballs en equip, coordinacions... Tampoc mesures pedagògiques com garantir reforços i desdoblaments, però sí les tasques educatives quotidianes de caire individual, afegint que «La Llei establirà un marc general per a l’avaluació de l’exercici de la docència dels funcionaris públics docents.» Així com els centres seran avaluats i finançats segons els «resultats», les situació laboral del professorat també estarà condicionada pels resultats acadèmics de l’alumnat, de manera que el nombre d’aprovats serà un element de pressió de les direccions sobre el professorat. L’informe PISA demostra clarament que no hi ha cap relació entre la desregulació laboral i la qualitat del sistema educatiu. Un altre cop, les receptes neoliberals no es basen en dades objectives sinó en el pressupost ideològic que la desregulació laboral i la mà dura amb els treballadors i les treballadores són el mètode més eficient per millorar resultats.
La LEC perpetua la marginació i priva- tització de l’educació pública no obligatòria.
OCDE i PISA valoren els nivells educatius de la població en el conjunt. En canvi, quan la LEC defineix l’abast i la gestió del servei públic d’educació, margina clarament i privatitza encara més les etapes educatives no obligatòries: 0-3, FP, artístic i adults, la LEC proposa continuar incrementant el sector privat –ja majoritari a Catalunya- amb les «iniciatives socials», segons «demanda del mercat»; i també de la gestió municipal de les llars d’infants públiques i la formació d’adults. Malgrat tots el informes coincideixen en la baixada de qualitat d’aquesta mesura i dels seus efectes privatitzadors. En relació a la formació professional, el mateix document diu: «la Llei preveurà diferents possibilitats en la provisió de la formació professional, en la qual han de poder intervenir els diferents agents educatius, territorials, empresarials i sindicals que estiguin interessats en la mateixa definició i titularitat del centre.» Si l’actual sistema de Formació Professional està més atent a la cobdícia de la patronal que no pas a les necessitats formatives dels joves; ara, un cop expulsats del sistema els alumnes que no superen l’ESO, es lliuren als empresaris també els centres, per aprofundir el finançament públic de la preparació de la seva mà d’obra.
La CGT en defensa de l’ensenyament públic.
Creiem que les mancances reals del sistema educatiu públic són el resultat d’una desinversió continuada aplicada pels governs de tots els colors, que han descapitalitzat una escola pública catalana que va sortir de la lluita contra el franquisme com a referent educatiu de qualitat. Les receptes neoliberals que vol aplicar el tripartit condemnen l’escola pública a diluir-se en una xarxa majoritàriament privatitzada, que aprofundirà en la diferenciació cultural, la desigualtat econòmica i la injustícia social; i no serviran per pujar el nivell acadèmic i cultural dels nostres joves, ni tampoc per recuperar el prestigi i la qualitat que la nostra escola pública es mereix. Per tot això, volem comptar amb el vostre suport a la VAGA DEL 14F I LES MOBILITZACIONS DE TOTA LA COMUNITAT QUE ES PREPAREN.
Feu públics els posicionament contra les Bases des dels organismes on hi sigueu: AMPAs, AAVV, comités d’empresa... i feu-nos arribar còpies a cgtense@cgtcatalunya.cat.
- Teniu un power point amb cites i dades sobre les Bases i el PISA a http://www.cgtcatalunya.cat/cgtense/
- També podeu contactar amb nosaltres per a que anem a donar xerrades on calgui