A les portes de la Fira de Barcelona, una proposta educativa alternativa
J.R. - Setmanari Directa
El Saló Alternatiu de l'Ensenyament (SAE) és una iniciativa popular que neix de la Plataforma L'H per l'Educació Pública i que va ser debatuda a l'Assemblea General d'Educació del Rectorat de la UB el dia 3 de març (durant el tancament reivindicatiu de tres dies després de la manifestació del 29 de febrer). Les impulsores volen donar continuïtat a l'esclat reivindicatiu estudiantil per mantenir viva la confluència de les lluites de diferents sectors de la comunitat educativa. Han convocat tots els sectors de l'educació pública, des de les escoles bressol, primària o secundària, fins als estudis superiors, el tercer sector o el lleure. L'espai també servirà per fer una crida unitària a la vaga general del 29 de març. El 21 de març a les deu del matí es va fer una acció a les portes del pavelló principal del Saló de l'Ensenyament per denunciar la presència militar i el model elitista. A les quatre de la tarda es llegia un manifest de presentació del SAE. Dissabte, 24 de març es viurà el gruix de la iniciativa, amb una jornada que arrencarà a les deu del matí i que finalitzarà al vespre, amb debats, xerrades, assemblees i una xocolatada popular.
Les crítiques a l'elitisme
El manifest elaborat per la SAE parteix de la màxima: “L'educació no és un negoci, eduquem-nos col·lectivament!”. Asseguren que la comunitat educativa “ha encès l'espurna d'una primavera que serà calenta” i, davant les polítiques educatives de la Generalitat de Catalunya en forma de retallades, privatitzacions i reformes, prometen una resposta organitzada i unitària. Manifesten que el Saló “és símbol i bandera del seu model educatiu mercantilitzat, elitista, productiu i acrític”. Afirmen que posa de manifest “la doble contradicció entre el model educatiu precari que ens imposen; l'aparador educatiu que volen mostrar gràcies a inversions milionàries que paga tothom i beneficia unes poques, i l'educació que volem”. Sentencien que “el Saló és una ofensa als milers de professionals i estudiants i al conjunt de la societat” i argumenten que això és així en un context en què “les joves estudiants es veuen obligades a treballar en condicions més precàries; les mares i pares veuen com s'aprimen i s'esfumen les beques de transport, de menjador o de llibres; les escoles bressol es troben en perill d'extinció; el professorat interí incrementa les llistes de l'atur i les universitats pateixen l'augment de les taxes”.
* Notícia publicada al web del setmanari Directa
El Saló de l'Ensenyament cobra 3.549 euros als estands dels projectes educatius
JESÚS RODRÍGUEZ | 20/03/2012
El Saló de l'Ensenyament de la Fira de Barcelona es presenta al públic com una mostra transversal i diversa de tota l'oferta educativa que hi ha a Catalunya. És així realment? Fa anys que les organitzacions estudiantils i de mestres asseguren que l'encontre ha degenerat en “un espai mercantilitzat”, enfocat només a les sortides laborals i a les grans empreses. Per contrastar-ho, truquem al telèfon del servei de premsa que apareix a la web oficial del Saló, que té com a llengua preferent el castellà. A l'altre banda del fil telefònic, ens atén –en català, després de tres intents infructuosos–, un operador que ens deriva fins a Marta Juvé, cap de premsa de la Fira de Barcelona. Aquesta responsable ens confirma que el Saló de l'Ensenyament és una oferta més de la Fira de Barcelona, organisme de titularitat pública que gaudeix d'una gestió empresarial autònoma.
El president de la fira és Xavier Trias, l'actual alcalde de Barcelona, però es tracta d'un càrrec merament honorífic. Els seus gestors reals són els membres del consell d'administració i del comitè executiu. Al capdavant i com a president, hi trobem Josep Lluís Bonet i Ferrer (president del Grup Freixenet) i, entre les vocals, hi ha persones com Enrique Lacalle (home de negocis vinculat al PP) o Bruno Figueras (constructor que va pagar 2,6 milions d'euros a les famílies per eludir l'ingrés a presó arran de la mort de cinc treballadors). A la direcció general, hi ha Agustín Cordón Barrenechea (diplomat a IESE, exconseller d'Spanair i assessor de la patronal Foment del Treball). La responsable de premsa ens diu que, en algunes ocasions, la Fira de Barcelona fa intercanvis comercials i col·laboracions amb altres empreses o entitats. A la pregunta de com pot exposar les seves propostes educatives algú que no tingui prou diners per gaudir d'un estand, la resposta és la següent: “Donim un mail i el reenviaré als encarregats comercials de la fira, jo, d'aquests temes, no me n'encarrego”.
Entre 3.549 i 37.723 euros
Anem al gra i esbrinem quin és el valor real que s'haurà d'abonar al compte corrent de La Caixa, BBVA, Banc de Sabadell o Banco Popular en el que es domicilien els rebuts de les persones, empreses o institucions que vulguin tenir presència al Saló. El format d'estand més econòmic és el que es coneix com a "pack econòmic" i suposa un desemborsament de 3.549 euros. Si vols un estand més gran i també econòmic, el preu és de 9.578 euros. A més, trobem altres opcions per a les butxaques més adinerades i que, per tant, gaudiran de més visibilitat en els pavellons del recinte firal. Si optes per tenir un pack premium L, la despesa s'incrementa fins a 37.723 euros. En cas que tot això et sembli inassumible, sempre pots llogar la fira per metres quadrats; surten a 150 euros la unitat, això sí, les cadires, taules o qualsevol infraestructura te l'has de portar de casa o de l'escola.
La presència militar
Amb aquest plec de condicions sobre la taula, és lògic que es construeixi –per una simple qüestió de capacitat adquisitiva– una imatge distorsionada de les ofertes educatives de Catalunya, tal com va ser denunciat el 3 de març en el marc de l'Assemblea General d'Educació celebrada al rectorat de la Universitat de Barcelona. Els grans estands d'ESADE, IESE o, fins i tot, de l'exèrcit espanyol, són alguns dels més visibles i centrals del saló, així com d'altres de grans marques comercials que no tenen res a veure amb l'ensenyament.