A Metro i arreu, només la lluita i les vagues serveixen

Des de l'inici de la "crisi econòmica" del 2008 hem assistit a la combinació entre una brutal manipulació mediàtica antisindical i una política d’esclafament de les lluites de resistència a les retallades. Per tal de dur-les a terme, ha calgut construir un fals imaginari entre la població per tal de garantir el seu sotmetiment: Les vagues no serveixen.

I és en l’esforç des del Poder per crear aquest imaginari que queda clara la seva falsedat: no manipules el que no t’importa. Mica en mica, però, les tornes han anat canviant i cada cop anem sentint més aquesta frase en un sentit irònic, amb cada avenç i recuperació de drets assolida amb una vaga. A la logística de Coca-Cola de Martorelles, a la principal cristallera de l’auto, Saint Gobain, a la neteja de la ciutat de la justícia, al conflicte de l’estiba, a la vaga de El Periódico, a la recollida d’escombreries de Madrid i un llarg etcètera de casos. Ara en podem afegir un de nou: la vaga dels treballadors/es del Metro de Barcelona.

Han calgut 27 jornades de vaga per fer entrar en raó a un Ajuntament de Barcelona que, en teoria, hauria d’haver estat receptiu des d'un principi a les reivindicacions ara assolides en gran mesura en nou conveni col·lectiu. La proposta d'acord, malgrat els dubtes expresats per una part dels assistents, ha sigut validat per l'assemblea general de treballadores:

-Fi de la congelació salarial

-Compromís de no renovació de contractes privatitzats a vies i catenàries, internalització en 46 nous llocs de treball.

-Incorporació de centenars de treballadors/es de temps parcial a complert.

-Compromís de no afectació en el volum de la plantilla per la implantació de la T-Mobilitat, incorporant literalment la clàusula de la plataforma reivindicativa.

-Protecció per les embarassades podent canviar lloc de treball. Protecció davant incapacitat en lloc de treball.

-Compromís de no fer servir la Reforma Laboral.

-Millora en el servei d’atenció a l’usuari per millora de la contractació, a temps complert.

-Reducció de la jornada màxima anual en 8 hores.

S'han aconseguit aquests avenços passant a l'ofensiva, amb una combinació dels valors que defensem des de la CGT: fermesa, perseverància i assemblea. La forta implantació del sindicat a Metro, la unió de la plantilla en aquesta lluita i la solidaritat social de tants col·lectius ha permés doblegar la línia de bloqueig polític que hi havia des del consistori. I diem bloqueig polític perquè no hi havia cap altra raó al darrera, com ha quedat palès un cop es va substituïr la persona de l'empresa referent d’aquesta forma d’actuar en el procés de negociació.

Caldrà que les persones portantveus d'això que anomenaven "la nova política" repensin quina forma de relació volen tenir amb el sindicalisme combatiu. No serem mai controlats per ningú, vingui d’on vingui. El secretariat permanent de la CGT de Catalunya, i aquesta organització, prenem nota de les criminalitzacions a les obreres, les manipulacions, els silencis còmplices, l’ús d’institucions com la sindicatura de greuges i de tothom que va posar el seu granet de sorra en contra de la vaga. No oblidem el mal realitzat sobre la causa de la classe treballadora i la seva principal eina de lluita.

Hi ha altres conflictes llargs en marxa: El Bicing de Barcelona, RENFE-ADIF, la vaga indefinida a l’empresa Bergés i altres que s’aniran sumant doncs, com ja vam indicar, passem a l’ofensiva allà on podem.

Fem una crida a tota la classe treballadora, a tu: I tant que es pot guanyar! I tant que es pot fer retrocedir a les patronals! El primer pas és trencar el bloqueig mental, el segon organitzar-te en un sindicat que lluiti. I ajudar en tot conflicte, la clau de la nostra força.

No ens queda altra i, a més, lluitar afegeix un petit detall: Funciona.

Visca la lluita de la classe treballadora!

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya
27 de juliol de 2017