A RENFE, més de 1.000.000 d’hores extraordinàries; a ADIF, 1.600.000
La realitat econòmico-laboral dels treballadors d'aquest país està sofrint una trasformació en la qual l'augment progressiu i brutal de l'atur i la pèrdua de les perspectives per a trobar ocupació s'han convertit en el desastre de les economies domèstiques. Això es tradueïx en més de 1.000.000 de famílies amb tots els seus membres en atur i en el començament d'una infinitat de tragèdies personals i familiars els resultats de les quals estan encara per fer-se sentir i que no es poden obviar.
El Sindicat Federal Ferroviari de la Confederació General del Treball ha realitzat un estudi detallat sobre els excessos de jornada realitzada i abonada en l'any 2008 en les Entitats Públiques Empresarials RENFE-Operadora i ADIF. Del resultat d'aquest estudi, hem comprovat que en l'any 2008, en RENFE s'han realitzat aproximadament 1.004.000 Hores Extraordinàries. D'elles, un gran nombre correspon a descansos no gaudits (DNDs) realitzats, sobretot, per personal de conducció, arribant l'any passat a la xifra de 62.591 DNDs. Durant el mateix període, a ADIF s'han realitzat aproximadament 1.600.000 Hores Extraordinàries.
A la CGT estem en contra de la realització d'hores extres, o qualsevol altre concepte que signifiqui excessos de jornada, i a favor que el treball es reparteixi sota cotes de solidaritat. Eeredats en la vorágine de les hores extres, es prefereix obviar que la seva concessió i realització depèn exclusivament de la voluntat de l'empresari, i s'acaba assumint com propi un nivell adquisitiu/consumista que no es correspon amb la realitat econòmica, servint com vàlvula d'escapament a la lluita per millorar les condicions salarials.
Però, per desgràcia, això és solament una part del problema originat per la profusa –i rebutjable- realització d'excessos de jornada en moltes empreses d'aquest país. L'altra part queda encadenada a la indubtable pèrdua de condicions de treball, en l'aspecte laboral, i de qualitat de vida en l'aspecte personal. Independentment de les causes, sembla innegable que els efectes són igualment nefasts:
- Reduccions de plantilla.
- Augment de la precarietat.
- Empitjorament de les condicions de treball.
- Una volta de rosca més en la consolidació del concepte insolidari entre els treballadors.
A més la realització d'hores extres té un eminent contingut insolidari:
1. Mentre alguns fan hores extres, l'índex d'atur augmenta en cotes altíssimes.
2. Està al servei dels interessos empresarials; permetent afrontar increments de producció sense augmentar plantilla, així com preparar reconversions.
3. Es tracta d'un component desmobilitzador en mans de les empreses: se substitueïx la mobilització per a aconseguir millores reals pel servilisme de qui depenen dels favors d'un cap.
4. Serveixen per a emmascarar el fracàs del model sindical majoritari, permetent als treballadors mantenir ritmes de consum per sobre de les seves possibilitats reals.
5. Dispara el nivell d'explotació, retornant-nos a temps passats i inutilitzant els anys de lluita pel dret a viure més enllà de l'obligació laboral.
6. Van en detriment de la resta de la plantilla que pateix, amb això, una precarietat salarial amb sous fixos irrisoris i insuficients.
7. La reducció dels descansos setmanals i diaris, no compensats amb temps de descans, sobretot del personal relacionat directament amb la circulació ferroviària, comporta un greu risc per a la seguretat en el tràfic ferroviari i, en major mesura, per als treballadors.
Així mateix s'ha constatat que, la Direcció d'aquestes Entitats Públiques Empresarials, han comès incompliments escandalosos de la legalitat vigent, referent a depassar àmpliament els límits de la jornada laboral i abonar la disminució de descansos tant entre jornades com setmanals, que estipula l'Estatut dels Treballadors, Reial decret sobre Jornades Especials, Normativa Laboral d'ambdues Empreses, en definitiva, el propi Ordenament Jurídic.
D'això s'evidencia que, d'haver estat compensats aquests excessos de jornada en descansos, s'haguessin necessitat aproximadament 900 treballadors més en la Plantilla de ADIF i 580 en la de Renfe. Per tant, queda al descobert l'enorme falta de Plantilla que necessiten aquestes Entitats Públiques, amb independència de la necessària taxa de reposició provocada pels expedients de regulació d'ocupació existents en les Entitats, per a seguir realitzant el servei que presten a la societat.
Per tot això, el SFF-CGT posa al servei de la creació d'ocupació les eines sindicals i jurídiques d'actuació per a restringir al seu àmbit legal els excessos de jornada, per al que hem iniciat una campanya d'informació i denúncia social.
PEL REPARTIMENT DEL TREBALL I LA RIQUESA
PELS AVANÇOS LABORALS I SOCIALS
VINE A LLUITAR AMB CGT
SFF-CGT