A Telefónica els dividends repartits dupliquen el cost dels acomiadaments

Els dividends que César Alierta reparteix entre els accionistes de Telefònica, 6.755 milions d'euros, dupliquen el cost total de l'ERO aprovat, xifrat en 2.700 milions d'euros, que destruirà 6.500 ocupacions.

El que César Alierta escalfi la butaca del consell d'administració li costa a Telefònica gairebé el mateix que l'acomiadament de cadascun dels 6.500 treballadors que s'acullin a l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) plantejat per l'operadora: uns 400.000 euros. En concret, 415.000 euros és el preu que pagarà l'operadora per enviar a l'atur a 6.500 persones amb més de 53 anys i amb un futur més que incert.

“El propi president de Telefònica podria haver-se acollit a un d'aquests ERO, ja que té 66 anys”, ironitza Álex López, secretari de la Federació de Transports i Comunicacions (FETYC) de CGT, a qui li sembla indecent que una empresa amb beneficis (10.167 milions d'euros el 2010) anunciï alhora la destrucció de 6.500 ocupacions (el 20% de la plantilla a Espanya) i un bonus per a directius de 450 milions d'euros. “Sembla que s'estan rient d'un país amb un 20% d'atur”, protesta López.

En la mateixa línia de contrastos, mentre l'ERO de Telefònica rebaixa al 66% del salari la remuneració dels treballadors acomiadats, la retribució total del consell i de la Direcció de Telefònica va ser superior als 42 milions d'euros el 2010. De fet, l'operadora –privatitzada l'any 1999– és la tercera companyia de l'Ibex 35 amb una retribució més alta, només per darrere del Santander de Botín (101 milions d'euros) i de ACS de Florentino Pérez (47,8 milions d'euros). Encara més, Alierta és l'executiu del seu sector millor pagat d'Europa, amb 8,6 milions d'euros en efectiu i en accions, més una aportació al fons de pensions d'altres 6,6 milions d'euros, segons El País, que cita fonts coneixedores de l'empresa. Telefònica no fa pública la retribució del seu president.

“Els treballadors de Telefònica estan molt indignats”, afirma Álex López. “Aquests 6.500 llocs de treball dignes no tornaran. Però és que els que es queden haurien de suportar un conveni col·lectiu regressiu, si no el pitjor, que empobreix la garantia de l'ocupació, les externalitzacions, la mobilitat geogràfica forçosa o el manteniment del poder adquisitiu. “La gent té por al trasllat forçós o al canvi d'activitat”, confirma López. A més, l'ERO afecta molt negativament a nivell organitzatiu, perquè “hi ha zones on podria anar-se'n un 50% de la plantilla, com Burgos, o un 35%, com Extremadura”. López es tem que una petita part d'aquests llocs se substituiran per subcontractats, que és “treball més barat, més precari, amb més risc, amb pitjor formació i menys seguretat”.

CGT ja ha anunciat que presentarà un recurs d'alçada contra l'ERO. “No només perquè falten les dades econòmiques del primer semestre d'aquest any i perquè s'aporten causes econòmiques en una empresa amb beneficis”. A més, explica el sindicat en la seva web, la redacció del Pla Social “és inconcreta, molt imprecisa, i no dóna plenes garanties dels compromisos de creació i garantia d'ocupació, ni solució als problemes que causarà la destrucció d'ocupació massiva a Telefònica”.

Malgrat tot, l'operadora informa als seus accionistes com compensarà la pèrdua de 2.700 milions d'euros, atur inclòs, que suposaran els 6.500 treballadors acomiadats: “Els resultats de la Companyia en els pròxims exercicis es veuran afavorits per la major eficiència en costos de personal”. Per si no quedés clar, en els seus resultats semestrals de 2011, Telefònica reitera que no perillen “tots els seus compromisos de remuneració a l'accionista”.

La veritat és que els dividends de Telefònica, operadora que havia estat pública, són escandalosos: 6.755 milions d'euros el 2010, entorn de 1,40 euros per acció. I la política per als pròxims anys és seguir augmentant-lo, fins a 1,6 euros per acció el 2011 i un mínim de 1,75 per acció en 2012. Tan alts són aquests dividends, que fins i tot l'agència de rating Standard & Poor’s li va rebaixar la nota en un graó a l'agost, des de A- a BBB+, al considerar que la reducció del deute de Telefònica serà inferior a la que es preveia per una política de dividends agressiva.

Per cert, el deute financer net de Telefònica, a desembre de 2010, ascendia a 55.593 milions d'euros. Una altra de les vies per a aconseguir fer caixa, de moment frustrada, és la sortida a borsa d'Atento, la filial d'atenció telefònica de Telefònica. La sortida a borsa va ser avortada al juny, quan, enmig de les turbulències dels mercats, Telefònica es va veure obligada a rebaixar el preu mínim en el qual podia quedar situada cada acció fins a 17,25 euros, enfront dels 19,25 euros previstos, des d'un màxim de 25 euros. Aquesta banda de preus suposava valorar la companyia entre 1.155 i 1.500 milions d'euros. A finals de juliol, el seu responsable financer explicava a analistes que la sortida a borsa d'Atento es reprendrà quan les condicions del mercat millorin.

Telefònica justifica que “l'única via” per a assegurar la rendibilitat és la reducció de costos de personal. L'actual Direcció argumenta que en un entorn competitiu amb preus a la baixa i avanços tecnològics, cal reduir costos de personal (via ERO o convenis col·lectius més precaris). Segons César Alierta, Telefònica s'hauria trencat si no hagués aplicat els ERO anteriors. Referent a això, Álex López xifra en 50.000 llocs de treball, si no més, els que s'han destruït des de la privatització de Telefònica. Des d'aquest sindicat sostenen que “mai hauria d'haver-se privatitzat”.

Més sobre els negocis de Telefònica

Cada vegada més internacionalitzada Telefònica ha anunciat una remodelació, la més agressiva des que César Alierta es va endollar a l'operadora el 2000. La divisió espanyola s'integra a Europa, amb el que només quedaran dues unitats geogràfiques: Europa i Llatinoamèrica. Una altra de les novetats és la creació de Telefònica Digital, una divisió amb seu a Londres i 2.500 treballadors que s'encarregarà dels serveis d'Internet.

El ADSL més car

Segons la comparativa anual que realitza l'Associació d'Internautes, l'ADSL d'Espanya és el sisè més car i el novè més lent de la Unió Europea. Espanya és el país més car de la UE en telefonia i serveis de comunicacions, amb preus gairebé un 30% superiors a la mitjana europea, segons un informe d'agost de 2011 realitzat per l'oficina estadística comunitària Eurostat.

Com oferir el ADSL més car d'Europa com una ganga: www.diagonalperiodico.net/Como-ofrecer-el-ADSL-mas-caro-de.html

Alierta sempre cau dempeus

Mentre era president del exmonopoli públic Tabacalera, el president de Telefònica, César Alierta, va comprar accions de la companyia en borsa, conjuntament amb la seva dona i el seu nebot, en una operació provada per la justícia com “delicte d'informació privilegiada” que els va reportar un benefici de 1,86 milions d'euros. Tota aquesta informació està recollida com “fets provats” en la sentència de l'Audiència Provincial del 17 de juliol de 2009, que va absoldre a Alierta i el seu nebot “per haver prescrit el delicte d'ús d'informació privilegiada de l'article 285 i 286 tercer del Codi Penal”. Finalment, el Tribunal Suprem va confirmar l'absolució del president de Telefònica en el cas Tabacalera, al considerar prescrit el delicte.

* Article extret del núm. 157 de la revista Diagonal

www.diagonalperiodico.net/Los-dividendos-duplican-el-coste,16093.html