A un any de la massacre de Barcelona

A un any de la massacre de Barcelona, volem tindre principalment un record molt especial per a les víctimes i familiars. La gent que treballem als serveis d’urgències i emergències a Catalunya som coneixedors del patiment, tot i que ens és impossible posar-nos en la seva pell.

Per altra banda, tenim un bombardeig continu de notícies sobre els cossos de seguretat, tant espanyols com catalans, sobre la seva actuació i la seva gestió durant aquests durs moments. Sembla ser que és necessari netejar la cara a uns serveis repressors i defensors dels poders més corruptes d’aquesta societat. Sembla ser que és necessari oblidar que aquesta gent protegeix als bancs quan ens fan fora de casa nostra, quan reclamem els nostres drets, tant laborals com socials... i ho arreglem posant flors als seus cotxes.

Volem recordar també, que entre els actuants principals estaven les treballadores dels serveis d’urgències de Catalunya, estaven sanitaris d’empreses subcontractades pel CatSalut i el SEM, i estaven els Bombers de Barcelona. Sobre aquestes companyes no es parla, o es passa per sobre com si no tinguessin res a veure.

Aquest escrit va per elles, per les anònimes heroïnes que van treballar aquell fatídic dia desenvolupant una feina vocacional però mai agraïda, persones que lluiten contra unes condicions laborals moltes vegades precàries, persones que tenen al damunt constantment l’espasa de Dàmocles, persones acostumades a ser valorades solament per els seus errors... Aquí ens agradaria recordar i agrair la seva feina entre d’altres, al personal del Sistema d’Emergències Mèdiques, que degut a un injust repartiment de places, fet a la mida dels sindicats majoritaris, ara mateix estan al carrer o gairebé sense feina. M’agradaria recordar i agrair a totes les companyes d’Ambulàncies Domingo, tant de l’urgent com del programat, que van treballar com a bojos en una situació extrema, oblidant les seves pèssimes condicions laborals. Recordar i agrair la feina desenvolupada no solament el 17 d’agost, sinó també els dies posteriors, a tot el personal hospitalari, que lluita cada dia contra les malalties, els accidents i les cúpules sanitàries que miren més la part econòmica que no pas l’atenció al pacient. A les companyes de la Creu Roja, tant de laboral com voluntari, que van treballar incansablement en l’atenció i l’acompanyament a les víctimes. Als equips psico-socials que van compartir el patiment de les víctimes, perquè l’empatia és una de les seves millors virtuts. I a moltíssima més gent oblidada que va col·laborar aquell dia i en els dies posteriors en minimitzar la tragèdia.

Van haver-hi moltes actuants aquell dia, i no totes portaven “porra”. Per elles, per ells, GRÀCIES.

S.P. de la Federació Comarcal de C.G.T. Baix Llobregat
18 d'agost de 2018