CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Acció sindical en el camp de les tecnologies de la informació i la comunicació

Dijous, 17 abril, 2008
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

En l'actualitat, la CGT està aconseguint tenir una presència cada vegada més forta en empreses de consultoria i desenvolupament de programari, però aquesta no és una lluita fàcil, ja que el sector té unes característiques que, a pesar de l'explotació soferta per molts/es dels treballadors, és molt difícil mobilitzar a persones sense cap cultura sindical i que, massa vegades, tenen una percepció de si mateixes molt elitista, ja que en la seva gran majoria no es consideren obrers a l'ús.

A això cal afegir que les empreses empren de manera constant una brutal repressió per a intentar impedir o entorpir al màxim els processos d'eleccions sindicals, sigui amb la pressió sobre les i els integrants de les llistes, acomiadaments dels candidats i fins i tot de seccions sindicals completes, i presentació de candidats “grocs”. Segons un informe de CCOO sobre Eleccions Sindicals, el cens de treballadors del sector que participen en aquestes és del 46,40 %, pel que més de la meitat dels treballadors/es no tenen representants que reivindiquin millorar les seves condicions de treball.

Al ser un sector on es treballa amb noves tecnologies, es tendeix a pensar que els seus problemes són nous i molt diferents a la resta, quan la veritat és que són comuns a altres sectors i lluites. Per a començar, la subcontractació: moltes empreses reben el qualificatiu de “càrniques”, ja que es limiten a comerciar amb els seus empleats per a subcontractar-los per hores en altres empreses. Com deien en un comunicat els “intrusos” del Kernel Panic, les ETTs no estan desapareixent, es “maquillen” amb aparença d'una empresa real i s'especialitzen en determinats sectors productius, com el de les TIC. A més de les subcontractacions, en moltes empreses s'han impulsat segregacions i externalitzacions de serveis amb l'objectiu clar de retallar drets laborals i econòmics. CGT ha de posar tota la carn en la graella per a detenir i denunciar aquests processos tan nocius.

Una altra característica del sector és la descentralització: les i els treballadors estan dispersos en un elevat percentatge per diverses oficines, pel que és summament difícil l'accés a aquests companys. És exemplar el treball dels companys de CGT a Atos Origin i Coritel, que editen i distribuïxen respectivament “La Botica Sindical” i “El Picador”, dues vies de comunicació que es llegixen amb molta atenció tant pels treballadors com pels directius. L'èxit d'iniciatives com aquesta és una cosa a tenir molt en compte i a imitar en altres empreses.

A més d'aquestes característiques comunes a altres sectors, el sector té algunes característiques pròpies que convé ressaltar. L'enorme quantitat d'hores extres sense remunerar que es realitzen és una enorme xacra que cal començar a eliminar, i una via amb la qual fàcilment es podria començar l'aproximació amb les i els treballadors en principi menys conscienciats. Hi ha projectes en els quals s'excedeixen de bon tros el nombre d'hores que legalment ha de realitzar un treballador, una cosa il·legal i fàcilment denunciable. Hi ha també una elevadísima rotació, i no és rar que s'aconsegueixin pujades de sou a força de canviar d'empresa, les vegades que faci falta, sense que ningú es plantegi millorar les condicions en l'empresa en la qual ha estat explotat. Hi ha poca consciència de classe, i conceptes com “Negociació Col·lectiva” sonen a marcians a les treballadores. La CGT hauria d'anar posant les bases perquè, cada vegada més, en el sector es percebin els conflictes i l'explotació com una cosa col·lectiva a la que es pot donar resposta i que no caigui en l'habitual “salvi's qui pugui”, que tant beneficia a les empreses.

També vull cridar l'atenció sobre dues “temptacions” que operen en el sector i que, sota l'aparença de ser beneficioses, amaguen molts perills. La primera és “la corporativa”: moltes veus clamen per la creació d'un Col·legi d'Informàtics per a ajudar a regular el sector. Per a qui escriu aquestes línies, un “informàtic” és algú que treballa com a tal, independentment de la seva formació o títol. Intentar acabar amb els problemes del sector a força de corporativisme és bastant absurd, però molt estès entre les i els Enginyers Informàtics recién titulats o amb menys experiència, pel que no és desgavellat que aviat apareguin sindicats o iniciatives corporativistes abanderant propostes d'aquest tipus.

Per a acabar, molts treballadores, al percebre els nivells de subcontractació i el poc salari que reben en comparació del que l'empresa factura pels seus serveis, decideixen donar el salt i ser el seu propi patró. Per desgràcia, en la majoria dels casos aquestes iniciatives deriven en l'autoexplotació, a més d'apuntalar un sistema pervers en el qual moltes vegades es llencen els preus per a obtenir projectes, amb el consegüent perjudici en treballadors i salaris. La CGT ha d'implantar-se empresa a empresa, conscienciant, denunciant i mobilitzant, per a començar a donar la volta a la truita en un sector on encara semblen hegemònics altres sindicats. És l'hora que CGT demostri que es pot arrencar a la patronal millores substancials per a totes les treballadores i treballadors del sector.

David García Aristegui

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció