“Acord Interconfederal per a la Negociació Col·lectiva – 2007”: més del mateix

Com cada dos anys des de ja fa deu, CCOO, UGT i les patronals CEOE i CEPYME van subscriure el passat dia 6 de febrer l'anomenat “Acord Interconfederal per a la Negociació Col·lectiva - 2007”, que estarà vigent durant tot l'any 2007. Són ja amb aquest cinc pactes que, signats o prorrogats, pretenen des de l'any 1997 “orientar la negociació dels convenis col·lectius” en sectors i empreses.

De nou aquest pacte repeteix els objectius dels anteriors: contenir les pujades dels salaris per sota de l'IPC real i aprofondir encara més si cap en la “flexibilitat” i “competitivitat” a costa del salari i dels drets dels treballadors i treballadores.

Sembla que allò que l'AINC 2007 anomena “processos de reestructuració”, i que els altres considerem Expedients de Regulació d'Ocupació o Modificacions Substancials de Treball, no s'aturaran durant el 2007. En previsió d'això, l'AINC “orienta” sobre el procés a seguir, establint que haurien d'explicar-se i justificar-se.

Escomet també l'anomenat “absentisme injustificat”, recomanant aquest Acord el que designa textualment com a “mesures correctores i de control”, això és, d'infraccions i sancions als treballadors i treballadores, oblidant que l'absentisme laboral té a veure amb la precarietat, la falta de mesures de seguretat i salut i els criteris de productivitat.

Quant a les contrates i subcontrates, no recull res de nou més enllà de la nova regulació establerta en 2006; això sí, es creen les bases en l'AINC 2007 perquè els sindicats “més representatius” i signants del conveni col·lectiu, formin part d'una “comissió negociadora” a l'efecte de regular la subcontractació. S'exclou així tant als sindicats que, malgrat tenir representació en els Comitès d'Empresa o tinguin Delegats de Personal no superin el 10 %, així com a aquells que no sigui signants del conveni en qüestió, qüestió manifestament contrària a la doctrina establerta pel tribunal Constitucional.

No és l'anteriorment exposat el més escandalós; s'estableix també en l'apartat de l'AINC 2007 corresponent “Igualtat de Tracte i Oportunitats”, que es “(...) considera adequat (...): Aplicar les mateixes condicions laborals per als immigrants que per a la resta de treballadors en formes i tipus de contractació, retribucions, prevenció i seguretat, classificació i promoció, (...)”. Això és un veritable escàndol, atès que es dóna per fet en l'AINC 2007 que les empreses no apliquen les normes d'obligat compliment als treballadors i treballadores immigrants, el que no és només una infracció laboral, sinó un delicte tipificat en els articles 311 i següents del Codi Penal.

L'AINC 2007 descendeix fins a uns nivells absolutament escandalosos. I el mateix passa amb la reserva del 2% de contractació de persones amb discapacitat que les empreses han de complir. Aquest acord dóna per fet que les empreses no ho compleixen i intenta, altra vegada, fixar “recomanacions” per al seu respecte.

No serveix ni aquest ni els anteriors AINC com instrument de defensa i promoció dels drets dels treballadors i treballadores, sinó més aviat com suport de les tesis que advoquen per la competitivitat, la flexibilitat, els beneficis empresarials i la desregulació laboral. Amb aquest pacte perdem drets.

Des de la Confederació General del Treball entenem que només mitjançant l'acció sindical, la mobilització i la desobediència a aquest AINC 2007 podrem defensar els nostres drets. On hàgim de negociar, ho farem sense la coacció d'aquest instrument, i amb l'afany únic de millorar les condicions dels treballadors i treballadores.

Gabinet d'Estudis - Secretariat Permanent del Comitè Confederal CGT