CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Acords agredolços a Seat, on queda el compromís del reingrés?

Dilluns, 16 abril, 2007
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

El més positiu dels Acords de Prejubilacions, Baixes Voluntàries i Excedències signats el passat 4 d'Abril és la tornada a una via que mai hagué d'abandonar-se: el caràcter “No traumàtic o no forçós” de les mesures per a reduir plantilla, és a dir, el respecte a la voluntarietat dels treballadors per a acollir-se o no a qualsevol de les mesures pactades.


Dit això, la valoració dels Acords ens deixen una sensació agredolça, on el positiu es combina amb aspectes dels continguts que són insatisfactoris i frustrants.

Insatisfacció: l'acord de prejubilació als 60 anys significa una reculada en el social respecte de la jubilació parcial amb contracte de relleu. Tampoc s'expliciten les condicions de les futures contractacions que l'empresa haurà d'efectuar per a complir els objectius de producció programats, obrint-se el perill d'un aprofundiment de la doble escala salarial i precarització dels nous contractes de treball, i per tant, d'una major divisió de la plantilla que solament beneficia a la multinacional.

Frustració: el compromís efectuat per tots els sindicats a l'inici de les negociacions per a fer realitat el reingrés de tots els acomiadats sense exclusions, no s'ha complert. A més, la interrupció dels contractes de relleu obre noves interrogants i preocupacions sobre els futurs reingressos.

Per altra banda, que no se'ns vengui dues vegades la mateixa moto….del Pla Industrial. I menys encara, quan la credibilitat de la Direcció de Seat està sota mínims, no oblidem que estava incomplint els compromisos d'inversions i produccions pactats en l'ERO de desembre del 2005!

En fi, les circumstàncies feien esperar uns millors resultats. En efecte, la Direcció de Seat i VW havien perdut gran part de la seva credibilitat davant l'opinió treballadora i ciutadana i davant l'Administració Pública com a conseqüència de l'escàndol produït per la “llista d'acomiadaments” de 660 treballadors/es que incloïen treballadores embarassades, disminuïts físics, i una neteja sindical que atemptava a drets fonamentals, la qual cosa va provocar una forta resistència dels afectats i una àmplia solidaritat que encara perdura, i ha contribuït a una pèrdua de credibilitat de Seat davant els tribunals de justícia com evidencien les nombroses sentències de nul·litat emeses pel tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

En definitiva, el marge de la Direcció de Seat per a pressionar i fer xantatge als uns i els altres era molt menor que en el 2005, i explica que en aquesta ocasió no hagi persistit per mitjà dels acomiadaments forçosos i hagi plantejat mesures de caràcter voluntari.

UN DEUTE PENDENT: EL REINGRÉS DE TOTS ELS ACOMIADATS SENSE EXCLUSIONS

La signatura del recent acord posa en relleu la injustícia comesa contra els 660 treballadors i treballadores que no vam tenir cap opció de voluntarietat i vam ser acomiadats a la fi del 2005. Diversos centenars d'ells, els que es van acollir en un clima de por i desmoralització a l'opció b) mai més tornaran a Seat. Dels que optem pel reingrés encara queda prop d'un centenar i mig fora de l'Empresa.

Teníem esperances que el compromís de tots els sindicats de plantejar en aquesta negociació el reingrés dels acomiadats sense exclusions tindria un resultat feliç. No ha estat així! Els signants de l'Acord “d'acomiadaments” de 2005 tenen un deute moral amb els acomiadats i el conjunt de la plantilla. És hora que compleixin els seus compromisos. És hora que la plantilla també els hi recordi. Per la nostra banda, seguirem lluitant pel reingrés sense exclusions de tots els acomiadats.

Assemblea Acomiadats i Acomiadades de Seat

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció