CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Àfrica en venda. La situació a Madagascar

Dijous, 26 febrer, 2009
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Àfrica, un continent espoliat de forma permanent des de fa segles. Un continent enormement ric i divers, en el qual no obstant això la seva població viu gairebé en la seva totalitat en la misèria: fams, guerres, epidèmies… L'única opció que els queda als seus habitants és l'emigració, i ni això se'ls permet.


Fa segles milions de joves i sans africans van ser venuts com bestiar per les potències europees i àrabs. A continuació Europa es va repartir el continent i com el seu propietari va fer el que li va venir en gana amb ell. Avui oficialment els diferents països africans són independents, i oficialment l'esclavitud no existeix. Però Àfrica i els seus habitants segueixen sent esclaus.

Es segueixen saquejant les seves riqueses: petroli, diamants, coltan, recursos pesquers, etc., i les seves terres fèrtils i exuberants solament s'utilitzen per als monocultius destinats a l'exportació: cafè, cacao, cotó, etc. És només una nova forma d'esclavitud.

Els països de l'Àfrica negra, enormement endeutats amb les potències occidentals són ostatges d'aquests deutes. Aquests prestecs van units a polítiques imposades des del FMI, BM i els distints creditors. Molts d'aquests països estan governats per polítics i oligarques corruptes, molt submissos davant les imposicions exteriors. Molts altres no corruptes, es veuen obligats a complir el que se li imposa des de les IFI’s (institucions financeres internacionals).

El paradigma de tota aquesta vergonya el tenim entre altres llocs ara mateix a Madagascar. Corea del Sud, a través de grans corporacions internacionals com Daewoo ha comprat un 40 % del territori fèrtil de Madagascar. Aquest territori es dedicarà en exclusiva al cultiu de gra per a l'exportació, gairebé tot transgènic.

El moviment camperol, molt organitzat a Madagascar, principalment a través de Via Campesina, defensa la sobirania alimentària, una cosa que xoca frontalment amb els principis del gran capital, que condemnen a la fam a milions de persones, per a omplir els nostres obesos estómacs, i la insaciable voracitat dels agrocombustibles dels nostres vehicles. I de camí especular i fer-se rics amb els estocs agrícoles.

El govern mana carregar contra els manifestants pacífics que protesten en contra d'aquesta venda. Ja van diversos centenars de morts, morts absolutament invisibles, absolutament inexistents per a nosaltres. Aquí, no interessa que se sàpiga, que no solament maten les polítiques capitalistes salvatges, condemnant a la fam i a la misèria a tants pobles, en aquest cas a través d'un govern venut, sinó que aquestes polítiques salvatges i aquests governs venuts, maten directament amb les armes als pobles per a fer-los callar.

Si la naturalesa i la humanitat tenen un futur, aquest passa entre moltes altres coses per canviar el model que ens volen imposar d'agricultura intensiva, amb enormes plantacions de monocultius, en molts casos transgènics, que no fan sinó esquilmar les terres i deixar-les desèrtiques. Enormes plantacions dedicades en exclusiva per a l'exportació, per al transport de la qual es consumeixen ingents quantitats de carburant alhora que deixen als pobles sense els mitjans de subsistència tradicionals.

Una agricultura sostenible i una sobirania alimentària, són avui no solament desitjables, sinó absolutament imprescindibles si volem combatre la fam i el canvi climàtic. Però per descomptat, això no és una cosa que en algun moment contemplin els països poderosos. Però pensem, quantes persones han de morir encara sense que ens donem per assabentats?, a qui li importa Àfrica i els seus habitants?

Ana María Rueda Alegre (Secr. Acció Social CGT Córdoba)

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print