Alemanya: la mentida dels “minijobs”
El país que dirigeix Angela Merkel ha estat sempre la musa per als seus veïns del sud, especialment pel que fa a xifres de l'atur es refereix-amb una taxa del 5,4% enfront del 26,8% d'Espanya-. L'últim suggeriment de l'FMI de rebaixar un 10% els salaris al nostre país per 'impulsar l'ocupació' sembla un intent de voler apropar-nos al miracle alemany però, és or tot el que lluu?
Hi ha discrepàncies segons les fonts consultades, però aproximadament set milions d'alemanys, un de cada quatre treballadors, té un contracte de baix salari , els famosos minijobs (minifeines). Per a alguns, un mecanisme d'entrada al mercat laboral i una fórmula per flexibilitzar l'ocupació i els altres, un instrument que fomenta el treball precari i de baixa qualitat. Anem per parts.
QUÈ SÓN ELS 'minijobs'?
Es tracta d' feines amb un salari màxim de 400 euros mensuals, sense límit d'hores. L'habitual és que l'hora es pagui entre 5 i 7 euros però, com a Alemanya no hi ha salari mínim interprofessional, depèn de l'acord a què arribin les parts . Compta, a més, amb una tributació avantatjosa. L'empresari paga el 2% a Hisenda i el 28% a la Seguretat Social (el 15% a l'assegurança de pensions i el 13% al de malaltia), pel que l'aportació total ascendeix al 30% (120 euros per un salari de 400 euros, 520 euros en total). El treballador està exempt del pagament d'impostos, però pot fer una aportació voluntària del 4,5% dels seus ingressos que se suma a l'assegurança de pensions.
Hi ha una altra modalitat, els anomenats midijobs, amb cotitzacions a la Seguretat Social més reduïdes que l'ocupació ordinària i amb un salari que oscil · la entre els 401 i els 800 euros. Les persones sota aquest règim laboral tenen dret a vacances pagades, baixes per maternitat i als terminis de l'acomiadament.
Però, d'on ve aquesta modalitat de contractació? Per arribar a l'origen d'aquest model econòmic hem de remuntar-nos a la dècada dels 90 quan, després de la reunificació, entra amb força al mercat laboral alemany la jornada reduïda: qualsevol empleat que no superés les 15 hores setmanals o els 50 dies anuals i que guanyés menys de 630 marcs. A l'abril de 1999, amb la introducció de la moneda única, es va elevar el límit salarial a 325 euros. Finalment, el 2003, el Govern socialdemòcrata de Gerhard Schröder 'parir' els minijobs per reduir la taxa d'atur i aflorar l'economia submergida heretada de la crisi econòmica després de la reunificació.
En principi, tal com explica a Números Rojos Àngel Goya, conseller espanyol d'Ocupació i Seguretat Social a Berlín, les minifeines estan dissenyats "com a fórmula per entrar al mercat laboral, són llocs de treball a temps molt parcial, no estan pensats per prolongar en el temps ". Encara Moya reconeix que, "en alguns casos, com en els estats del sud del país, és un recurs massa habitual, i en aquestes zones ha contribuït a augmentar les desigualtats salarials ". De fet, segons dades de l'oficina d'ocupació, el nombre de minijobs va créixer tres vegades més ràpid que la resta de llocs de treball entre els anys 2005 i 2010.
En la seva majoria són treballs de baixa qualificació: empleades de la llar, cambrers, cuidadors de nens i ancians, repartidors, dependents, etc. Els col · lectius que més s'acullen a aquesta fórmula són joves, dones que busquen conciliar treball i família i aturats de llarga durada. "No es van idear perquè la gent hagi de sobreviure amb un d'aquests treballs, sinó per combinar amb els estudis o amb una pensió", explica Neus Pérez, periodista espanyola a Berlín.
"El problema és que moltes vegades la gent que acaba treballant en els minijobs no encaixa amb aquest perfil, el prenen com una feina 'normal' i llavors tenen una feina i un salari precari, sense cotitzar", afirma. I és en aquests casos quan aquestes situacions s'enquisten. Segons la Fundació Bertelsmann, Alemanya té una de les taxes de transformació d'ocupació precària en ocupació de qualitat més baixes de la Unió Europea (UE). Per contra, des de la mútua de pensions KBS defensen que una de cada tres persones que té un minijob aconsegueix un treball regular quan conclou la relació laboral. No obstant això, les xifres de subempleats no paren de créixer.
ATRAPATS A LA PRECARIETAT
Els sindicats alemanys sostenen que s'ha convertit en un parany, sobretot per a les dones, que perpetuen la seva dependència de les transferències estatals i els ingressos dels cònjuges. Més de 4,5 milions d'aquests empleats precaris són dones, de les que més de tres milions no tenen una altra font d'ingressos. Per Francisco Trillo, professor de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de Castella-la Manxa, a Alemanya "hi ha un elevat nombre de treballadors amb una ocupació de molt baixa qualificació, i la majoria, entre el 70 i el 80 %, són dones , perquè és una societat on aquestes segueixen abocades a quedar-se a casa a tenir cura dels fills ".
El professor Trillo assegura que "si el que es busca és alterar les xifres d'atur, compleixen amb la seva finalitat. Però la finalitat del treball és donar accés a una sèrie de béns i serveis de la societat, i aquesta funció no la compleixen ". En el mateix sentit s'expressa Ricardo Morón, professor de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat Autònoma de Madrid: "El model alemany de minijobs està consagrant una casta de persones empobrides , encapsula la població i produeix una segregació per edat i per sexe ".
I en aquesta segregació per edat l'alarma ha saltat també entre els jubilats. Segons el diari alemany Süddeutsche Zeitung, prop de 800.000 pensionistes alemanys, 120.000 d'ells majors de 75 anys, tenen un minijob. Per a alguns experts, una gran part d'aquestes persones compta amb una alta qualificació i continua treballant per mantenir-se actius, no per necessitats econòmiques. Però des de l'organisme social Vdk asseguren que la majoria d'aquests majors de 75 anys en actiu "no són precisament professors universitaris que volen treballar més temps. Es tracta més aviat de jubilats que reparteixen diaris, omplen prestatgeries de supermercats i practiquen altres oficis poc atractius per millorar les seves pensions ".
UNA BOMBA DE RELLOTGERIA
L'extensió de la precarietat i el salari baix suposen una bomba de rellotgeria contra el sistema de pensions. Segons un informe del Ministeri de Treball alemany, les cotitzacions a l'assegurança de pensions públic dels empleats de els minijobs només els donaran dret a 3,11 euros de pensió al mes per cada any treballat. Posem l'exemple d'una dona que als 30 anys decideix ser mare i comença a treballar a temps parcial per obtenir ingressos extres. L'edat de jubilació a Alemanya són 67 anys. Si aquesta dona només tingués aquesta font d'ingressos al llarg de la vida laboral, després de 37 anys cotitzant a la Seguretat Social tindria dret a una pensió mensual de 115,07 euros.
Per això, es calcula que milions de treballadors alemanys, la majoria dones, podrien caure en la pobresa quan es jubilin, un col · lectiu que a Alemanya ja anomenen 'vells pobres de solemnitat': tots aquells que tindran una jubilació per sota dels 680 euros, la pensió mínima al país, i que plantegen un enorme desafiament a la Seguretat Social. Des dels sindicats alemanys porten anys reclamant la implantació d'un salari mínim, ja que asseguren que les feines precàries són la via directa cap a la pobresa dels ancians.
La resposta d'Angela Merkel ha estat l'anunci de plans per subvencionar directament les pensions més baixes a partir de 2013 i la ministra de Treball, Ursula von der Leyen, ha parlat de posar en marxa un sistema de pensions paral · lel al ja existent per fer front a les necessitats dels que avui són subempleats i demà seran ancians pobres.
Les veus crítiques són cada vegada més nombroses des de dins de la pròpia Alemanya. El Ministeri Federal d'Assumptes de Família va donar a conèixer un informe a principis de 2011 en el qual assegurava que els minijobs no compleixen la funció de pont cap a l'ocupació a jornada completa i indefinida. L'informe destaca que el salt cap a un treball regular és "summament difícil". Igualment, un informe de la Fundació Bertelsmann assegura que els empresaris no recorren a aquest instrument per afrontar una major demanda de treball de forma flexible, sinó que integren les minifeines a la plantilla, amb risc de mantenir aquest contracte precari de forma indefinida.
En molts casos, com denuncia el professor Morón, "les empreses fan servir els contractes de 400 euros per mantenir persones a temps complet: paguen les hores extres en negre i eviten abonar la Seguretat Social i la resta de cotitzacions obligatòries en els contractes regulars. I tot això no és un problema només d'Alemanya, incideix en la resta d'Europa. El miracle alemany té a veure amb el control dels salaris. Es paguen sous baixos i el país incrementa la seva productivitat, però això fa que la resta de països hagin de retallar els salaris per poder ser competitius ", assegura Morón.
'Minijobs' a l´Estat Espanyol?
Quan el Banc Central Europeu (BCE) va comprar deute sobirà espanyol i italià en els mercats secundaris, Jean-Claude Trichet, el seu llavors president, va enviar una carta a Zapatero que va ser filtrada pels sindicats. Una de les condicions era la implantació d'minifeines a Espanya. La Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE) va defensar la seva introducció, però els sindicats espanyols van anunciar la seva oposició a aquesta mesura.
Pel conseller Àngel Goya, "el model alemany és molt especial i no crec que sigui aplicable a la realitat espanyola. A l´Estat Espanyol ja hi ha el contracte a temps parcial i hi ha mecanismes per flexibilitzar l'ocupació ". És el mateix que opina el professor Trillo, per a qui "en l'ordenament jurídic espanyol hi ha elements més que de sobres. No té sentit l'aplicació aquí dels minijobs ".
Sembla que, de moment, no s'ha estès a l´Estat Espanhyol l'exemple alemany. Mentrestant, el fortí de l'economia alemanya comença a mostrar més punts febles dels esperats. Potser el miracle, al cap ia la fi, no sigui tal.
Text: Sílvia Zancajo. Il · lustració: Turcios. Infografia: Nerea de Bilbao
FONT: PUBLICO.ES
