Alerta nuclear al Japó
Dels sis reactors en actiu de la central de Fukushima-Daiichi, el número 1, el més antic, ha estat el més afectat i el primer a sofrir la fusió del nucli. Aquest reactor BWR de 460 MW de potència és idèntic al reactor de la central nuclear de Santa María de Garoña, a Burgos, tant en la seva construcció interna com en el seu edifici de contenció. De fet es van construir al mateix temps i es van inaugurar amb mesos de diferència.
No és casual, per tant, que hagi estat precisament aquest reactor, i no un altre, el qual hagi sofert els majors danys i el qual ha provocat una radiació en l'exterior de la central de més de 5 Sievert, 100 vegades major de la permesa per a una persona en un any.
El disseny d'aquestes velles centrals BWR de General Electric presenta un edifici de contenció de dimensions menors de les necessàries, per qüestions purament econòmiques. Això provoca que, en casos d'emergència com aquest, l'hidrogen produït en les barres de zircaloi que contenen el combustible surti a l'interior de l'edifici en altes concentracions, per l'escàs volum. Al trobar-se amb l'oxigen de l'aire, a pressió inferior a l'atmosfèrica, però en concentració suficient, produeix una reacció altament exotèrmica.
L'objectiu dels operaris de la central de Daiichi és controlar l'excés de pressió i evitar l'explosió que provocaria el trencament de l'edifici de contenció, el que provocaria un desastre similar al de Chernobyl. Per a això estan fent l'única cosa que es pot fer en aquests casos, alliberar periòdicament a l'atmosfera els gasos acumulats. Però al fer-lo s'allibera també material radioactiu, inherent al funcionament d'una central nuclear, el que ha provocat aquesta radiació tan extremadament gran en l'exterior.
És necessari assenyalar aquí que s'està evacuant una zona a 25 quilòmetres de distància de la central, el que contrasta amb la distància de 10 quilòmetres que es contempla en els plans d'evacuació de les zones nuclears a Espanya.
També és important el paper que està jugant la refrigeració amb aigua del mar. És l'única forma, prevista en les especificacions d'aquest tipus de centrals situades en la costa, de contenir la temperatura del reactor quan el circuit primari està fora de servei, com en aquest cas. Però quan ocorren catàstrofes com aquesta, la mateixa aigua pot no ser suficient i és necessari canviar-la. Són milions de litres d'aigua altament radioactiva, que en cas que el volum necessari sigui molt alt – i en aquest cas ho és – no trobaran cap recipient amb capacitat suficient.
Amb tot, amb el benentès que els professionals nuclears japonesos estan fent tot el possible per impedir una fusió del nucli que provocaria una catàstrofe similar a la de la central russa el 1986, en el millor dels casos hi haurà un escapament de material radioactiu a l'aire i al mar de proporcions gegantesques.
Per a Ecologistes en Acció, l'ocorregut ha de servir de reflexió a tots els queaposten per l'energia nuclear. Segueix pensant el PP a concedir deu anys més a la central de Garoña?. Segueix pensant el Ministre d'Indústria en treure-li de damunt a les nuclears el seu major problema, el dels residus, construint-los un Magatzem Temporal Centralitzat, per a allargar-los la vida?.
En altre ordre de coses, l'organització ecologista ha decidit convocar mobilitzacions en els pròxims dies, amb la finalitat de conscienciar a la societat que l'ocorregut a Japó no és un fet aïllat. Les causes que poden provocar un desastre nuclear són moltes – entre elles un terratrèmol – però l'única forma d'evitar desastres com aquest és eliminar un perill innecessari que deixa un llegat inadmissible a les generacions futures.
Ecologistes en Acció
L'accident nuclear de Fukushima és ja el més greu després de Chernobil
Ecologistes en Acció ha denunciat que la situació en els reactors 1 i 2 de la central Fukushima (Japó) és gravíssima. L'explosió en el reactor 1 ha motivat l'escapament de radioactivitat mentre que els operaris treballen per a refredar el nucli del número 2. Per a l'organització ecologista es tracta d'una situació gravíssima que ve a agreujar els efectes del terratrèmol.
La central nuclear de Fukushima comprèn sis reactors d'aigua en ebullició en funcionament i dos més en construcció, també d'aigua en ebullició. Els reactors 1 i el 2, afligits de seriosos problemes, van començar a funcionar el 26 de març de 1971 i el 18 de juliol de 1974, respectivament, i tenen potències elèctriques de 460 MW i 784 MW. El reactor Fukushima I és, per tant, similar al de la central nuclear de Santa María de Garoña (Burgos).
En les centrals d'aigua en ebullició a l'aigua i refrigeració bull en el nucli del reactor i el vapor s'extreu de la cúpula de contenció per unes canonades que recorren diverses dependències de la central fins a arribar a les turbines, on es genera l'electricitat. L'estabilitat del reactor depèn fortament que es controli la quantitat de vapor en el nucli, el que depèn de la pressió i la temperatura. La situació no pot ser més greu perquè s'està lluitant per a refredar els reactors però no està garantit que s'aconsegueixi mantenir la reacció nuclear sota control.
El treball dels operadors es veu molt dificultat perquè el nivell de radioactivitat s'ha multiplicat per mil en la sala de control, pel que els treballadors que estiguin realitzant les operacions poden estar rebent dosis radioactives per sobre del nivell permès, el que augmentarà l'estrès i la possibilitat de cometre errors.
L'explosió produïda a Fukushima I mostra els intents fallits de refredament del reactor. En les centrals d'aigua en ebullició el nivell de vapor del reactor és clau per a la seguretat, perquè l'excessiva quantitat de vapor que es produeixi en el reactor faria que disminuís la possibilitat de refredar el nucli radioactiu, el que augmentarà el risc i accident. En aquest tipus de centrals, les canonades de vapor radioactiu surten de la contenció i recorren diverses dependències de la central, pel que l'explosió d'una canonada fa que la radioactivitat escapi immediatament al medi ambient.
El que s'eviti un accident amb fusió del nucli i el consegüent descontrol de la reacció nuclear passa per que s'aconsegueixi refredar els dos reactors de Fukushima I i II. Si això no ocorre en les pròximes hores, les conseqüències podrien ser catastròfiques.
Ha estat necessari evacuar 46.000 persones que habiten en un ràdio de 20 km entorn de la central. Per cert que els Plans d'Emergència Nuclear de les centrals espanyoles només preveuen actuacions entorn dels 10 km de ràdio de les nuclears. Tot això se suma als problemes generats pel terratrèmol.
Després d'aquest accident el més assenyat per al Govern japonès és abandonar els projectes de nous reactors i procedir al tancament escalonat dels 55 reactors nuclears que funcionen al Japó.
Ecologistes en Acció
www.ecologistasenaccion.org/article20037.html
L'ACCIDENT NUCLEAR DE FUKHUSIMA
Un article de Ladislao Martínez López
El brutal terratrèmol que ha assotat Japó recentment ha portat un corol·lari inesperat: Un accident nuclear en la central de Fukushima, en la illa principal de Japó i a 240 km al nord-est de Tòquio.
Quan s'escriuen aquestes notes (la situació canvia amb tanta celeritat que el que s'escriu estarà vell quan es llegeixi) el reactor nº 1 del complex atòmic (que consta de 6 grups en funcionament i dos més en construcció) sembla ser el més danyat. Encara que la reacció nuclear es va detenir com a conseqüència del terratrèmol, el sistema de refrigeració del nucli, la funció del qual és extreure la calor residual de la reacció nuclear, s'ha vist severament afectat.
El problema, encara ara, és com aconseguir extreure la calor del nucli del reactor per a evitar que es fongui completament i alliberi una ingent quantitat de radioactivitat?. Però cal aclarir que una bona quantitat de materials radioactius ja han estat alliberats, i en el moment que s'escriuen aquestes notes s'ha publicat que hi ha tres persones hospitalitzades, que entre 70 i 160 estan exposats a nivells de radiació per sobre del previst i unes 200.000 persones, en un radi de 20 km han estat desallotjades de les seves llars.
Encara que l'Agència Internacional de l'Energia ha qualificat el succés com nivell 4 en la seva escala de successos nuclears, no és difícil endevinar que aquesta qualificació serà revisada a l'alça ja que el succés és, en el moment present, més greu que el de la central nuclear de Three Mile Island, Harrisburg (Pensilvania, EE.UU) de 1979, que oficialment té la qualificació de nivell 5.
Hi ha un element de morbo addicional en el nostre país. La central accidentada és bessona de la planta de Santa María de Garoña (Burgos), la més antiga de les que encara funcionen en la península ibèrica i sobre la que pesa una ordre de tancament decretada pel govern actual i que ha de ser executada pel que li succeeixi en les pròximes eleccions. El líder de l'oposició, fins a ara, ha fet gala de pretendre la prolongació de la vida de la central nuclear.
Ambdues centrals són d'aigua en ebullició de patent General Electric de potència similar i de gairebé la mateixa antiguitat. Ambdues es van connectar a la xarxa elèctrica en 1971. L'origen dels problemes sembla haver estat, després de la desocupació de la planta com a conseqüència del moviment sísmic, la pèrdua del subministrament elèctric exterior amb el qual funciona el sistema de refrigeració d'emergència (el qual extreu la calor residual del nucli quan s'ha detingut la reacció nuclear). Per a agreujar les coses es va produir una posterior pèrdua del generador dièsel per a alimentar elèctricament aquest sistema, com a conseqüència del Tsunami que va seguir al terratrèmol.
Hi ha algunes preguntes que mereixen resposta. Per què dels 6 reactors del complex el més severament danyat és el grup número 1?. I una altra no menys important, A què es va deure l'explosió que ha afectat a la contenció exterior de la planta?. Les respostes a aquestes preguntes són, sorprenentment, molt rellevants per al futur de la central nuclear de Garoña.
Una de les moltes mentides que es va explicar a l'opinió pública europea després de l'accident de Chernobil, és que aquest accident no podria ocórrer aquí perquè totes les centrals disposaven de sistemes de contenció que laminarien la fugida de material radioactiu que es produiria després d'un accident nuclear. Es parlava de que totes disposen de sòlids edificis de formigó armat (contencions seques) capaces de suportar l'increment de la pressió i les possibles explosions d'origen químic que seguirien a un accident nuclear.
Això era evidentíssimament fals a Zorita (tancada el 2006) ja que disposava d'una cúpula d'acer de tot just uns centímetres d'espessor, i era també mentida a Fukushima i a Garoña perquè disposen d'un sistema de contenció denominat Mark I que funciona pel mecanisme de relaxació de pressió. En aquest sistema hi ha una doble contenció. La primera és un embolcall hermètic d'acer (veure “Informe sobre les centrals nuclears espanyoles” de març de 1983 del CSN) dotada d'una càmera de relaxació de la pressió que no és sinó un atuell d'acer plena fins a la meitat d'aigua. En l'exterior hi ha una segona contenció de formigó armat de 1 metre d'espessor. Aquesta segona contenció (que com s'ha vist no és una sòlida contenció de formigó armat i que tampoc està dotada d'una sòlida cúpula semiesfèrica) és la que ha estat danyada (sembla que definitivament destruïda) per una explosió que després tractarem d'explicar.
Al contrari del que han dit en moltes ocasions els cínics portaveus de la indústria nuclear i del suposat organisme de control (el CSN), la contenció que funciona de forma eficaç no és la secundària, ja destruïda en l'accident, sinó la primària. En la pàgina 64 del citat informe del CSN es pot llegir que aquesta contenció està dissenyada per a suportar pressions i temperatures que resultarien d'una fallada equivalent a un trencament circunferencial de la canonada principal de refrigeració i la consegüent emissió de gasos del recipient del nucli. Aquests gasos són sobretot vapor d'aigua, però també isòtops volàtils i l'hidrogen que es forma en la pròpia reacció nuclear i a més després de la reacció del metall que forma les beines de combustible amb aigua a l'elevar-se la temperatura del nucli. Aquest hidrogen és el problema.
La filosofia de relaxació de la pressió és que aquests gasos al bombollejar forçosament sobre l'aigua de l'atuell d'acer es refreden (part del vapor d'aigua torna a ser líquid) o es dissolen en aigua. Aquest és el cas de l'iode, un dels radioisòtops més abundants en els productes de fissió de l'urani que presenta una notable solubilitat en aigua. El problema és justament l'hidrogen. Aquest gas ni es liqua ni es dissol i la seva proporció en la contenció primària augmenta. És ben sabut que aquest gas produeix, quan s'arriben a certes proporcions, una reacció explosiva amb l'oxigen de l'aire. Aquest sembla ser l'origen de l'explosió que ha destruït la contenció secundària. La proporció hidrogen/oxigen ha resultat fatal. L'oxigen, poc present en la contenció primària, està no obstant això en l'aire a pressió reduïda de la contenció secundària. L'hidrogen va aparèixer en aquesta contenció per “venteig” de la contenció interior per a alleujar la pressió en l'interior de la mateixa.
No és difícil entendre algunes dels fragments de notícies que s'estan produint. Es parla d'augment de la radiació exterior i això es deu als “ventejos” de gasos que arrosseguen materials radioactius del nucli, sobretot productes de fissió volàtils. Semblen coherents les notícies que parlen de nivells alts de Iode i Cesi en l'entorn. I es veu amb gran preocupació com continuar la refrigeració del nucli. Molt probablement haurien de produir-se nous “ventejos” de gasos radioactius per a evitar que la sobrepressió sobre la contenció primària provoqui una fugida massiva (com la de Chernobil) de radioisòtops. És, sense cap dubte una decisió prudent ventejar, però cada vegada que es fa augmenta l'impacte radiològic de l'accident. Per això el fet d'evacuar a 200.000 persones és una decisió valenta i encertada. S'ha fet prevaldre la seva seguretat malgrat l'evident alarma social que concita la mesura.
Mentre escric aquestes notes desitjo ferventment que els tècnics de Fikushima, que estan sofrint riscos radioactius pels quals molt probablement pagaran en el futur, assoleixin refrigerar la central nuclear. És veritat que el temps corre al nostre favor, que en el nucli cada vegada hi ha menys calor residual i que refrigerar-lo ha de ser cada vegada més fàcil… si la contenció primària no està massa danyada i si no sorgeix un nou imprevist.
Espero també fermament que el succés tingui la transcendència que mereix en el nostre país i que la central bessona de Fukushima, Garoña, compleixi el calendari de tancament establert.
Ladislao Martínez López
* En el moment de publicar aquesta notícia arriben informacions de que en un segon reactor de Fukushima s'ha produit una explosió igual a la que es va produir en el primer.