CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Alguna cosa fa olor ha podrit en la Privatització de la conservació integral de la jardineria del barri de la Sagrera

Dissabte, 14 agost, 2010
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

La Direcció de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona pretén sumar una nova privatització del servei públic, incomplint d'aquesta manera amb els Estatuts de l'Institut i amb el Conveni Col·lectiu, que diuen que aquests treballs s'executaran de forma directa i amb personal propi. En aquest cas es tracta de la conservació integral de la jardineria del barri de la Sagrera de Barcelona, que inclou el Parc de la Pegaso, Jardí d'Elx, Plaça de la Hispano Suïssa i la resta de zones enjardinades del barri.

El motiu que argumenta la Direcció de l'Institut, excusant-se en la crisi econòmica, per a aquest nova privatització, és la falta de mitjans humans i materials per a portar a terme les tasques encomanades a la brigada de la zona i per això opta per privatitzar el servei a través d'empreses “d'inserció dedicades a treballs de reinserció social i laboral de personis amb especials dificultats”.

Durant molts anys el Comitè d'Empresa ha reclamat Ofertes Públiques d'Ocupació ben nodrides que incorporessin un ampli percentatge de personal discapacitat per a plantar cara a les necessitats de personal i així portar a terme les tasques encomanades a aquest Institut de manera eficient. Ara ens comuniquen que per falta de personal es veuen obligats a privatitzar la jardineria pública d'un barri de la ciutat.

L'aposta d'aquesta ciutat per la jardineria pública des de la sortida del franquisme fins als anys 90 va ser una constant. Parcs i Jardins de Barcelona ha estat referència jardinística a nivell estatal, i ara la gestió política de la Direcció municipal d'ICV-EUiA estan truncant una trajectòria professional que era l'enveja de qualsevol servei municipal de jardineria.

El 27 de juliol de 2010 es va celebrar l'obertura de les ofertes de la contracta destinada a mantenir la zona enjardinada del barri de la Sagrera. S'han presentat 5 ofertes, i curiosament 4 d'elles han estat ofertes de 0.02 euros per sota del preu de sortida. Fantàstica coincidència en la qual totes les empreses ofertants han proposat ofertes de 272.729,38 euros. L'única empresa que ha rebaixat substancialment el preu de sortida de la plica ha estat Barna Verd, l'antiga empresa a càrrec del Parc de la Guineueta que va perdre la contracta en el mes d'abril després de 25 anys.

No és casualitat que totes les persones i personatges als quals se'ls va comentar el tema prèviament a l'obertura d'ofertes van vaticinar que Barna Verd aconseguiria el contracte. No és encara definitiu, però ja ve olorant a podrit. Tots els indicis donen a entendre que a Barna Verd se li va a concedir la contracta, àdhuc a risc d'acusacions de prevaricació, d'amiguisme, de pagament de favors, d'especulació, d'informació privilegiada...

La contractació de serveis a empreses especials per a la reinserció de persones amb discapacitat no és un cas aïllat, ja el 2007 vam veure com el Parc d'Aigües del Guinardó i la seva zona urbana d'influència passava a mans privades. I des de fa molts anys altres jardins com el Parc de la Guineueta, El Putxet, o Vil·la Amelia treballen amb personal discapacitat. Personal que lluny d'integrar-se en l'Institut es perpetuen en les condicions laborals, precàries i amb sous miserables, d'aquestes empreses especials àmpliament subvencionades.

El senyor Ricard Gomà i Carmona, com president del Institut Municipal de Personis amb Discapacitat i company de partit de la presidenta de Parcs i Jardins, la sra. Imma Mayol, expressa de la següent manera les seves funcions: “...impulsar polítiques i actuacions perquè les persones amb qualsevol tipus de discapacitat puguin desenvolupar els seus projectes vitals d’una manera autònoma, en igualtat de condicions, i amb respecte als diferències.” (Vaja, que amb 600€ al mes es pot viure)

L'Institut Municipal de Parcs i Jardins també ha anat incorporant personal d'aquestes característiques i treballen totalment integrats en la plantilla amb els mateixos drets, deures i sou que qualsevol treballador, amb la qual cosa les seves possibilitats d'emancipació, les seves expectatives d'independència i per tant la seva integració tant laboral com social es fan més possibles. Per contra, en aquestes empreses d'integració els sous ronden els 600 euros i els seus drets laborals són els mínims, el que dificulta la integració real d'aquestes persones i crea un assistencialisme no desitjable.

De tot això podem extreure que els motius de la privatització d'aquest servei no parteix de l'ànim de la integració laboral, sinó de desmembrar Parcs i Jardins mitjançant la no contractació de personal propi. Al no contractar personal propi no podem donar el servei en condicions, i això ens durà a poc a poc a una cessió dels espais públics al benefici empresarial.

No hem de deixar que aquest servei municipal passi a mans privades, sinó que hem de tractar de reforçar-nos mitjançant la contractació de personal i l'adquisició dels mitjans necessaris per a poder donar al ciutadà un servei acord a les expectatives; sense excuses; sense deixar que les zones verdes es deteriorin. L'augment en 70 persones del cos tècnic (la majoria d'ells contractats a dit) durant els últims 4 anys i la disminució del personal directe de manteniment i conservació dels jardins públics no és gratuït, respon a una clara intenció de desprestigiar i de malbaratar el nostre servei públic, abandonant les zones verdes.

Les brigades i personal de carrer de Parcs i Jardins no són els culpables de la mala gestió, sinó víctimes de la precarietat de mitjans, de la falta de personal i inversió pública. La contraprestació és l'externalització, els serveis en benefici de l'empresa privada. Amb això volen desprendre's de l'execució directa i adjudicar el servei a qualsevol “Millet” que vulgui aprofitar l'oportunitat d'apoderar-se de la jardineria pública, encarint-la i extraient els seus beneficis de les arques municipals, en lloc d'invertir els impostos de tots a donar un servei municipal directe, de qualitat i digne a la ciutadania.

Males Herbes - CGT Parcs i Jardins

http://malesherbes.blogspot.com/

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció