CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Algunes lliçons de la lluita de classes a ESSA-Palau

Divendres, 4 setembre, 2009
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Poc abans del letàrgic agost els companys i companyes d'ESSA-Palau van portar a terme la lluita contra l'Expedient de Regulació d'Ocupació que pretenia deixar al carrer dos cents vint-i-tres treballadores. Aquest article pretén sintetitzar algunes de les que, pensem, han estat les lliçons fonamentals que haurem de tenir en compte per a les properes lluites.

La primera lliçó és que és només mitjançant la unitat, l'autoorganització obrera i la lluita que podem avançar cap a quotes més altes del procés de la lluita de classes. És només mitjançant el camí de la lluita i la confrontació que podem avançar cap a un grau més alt de conscienciació de la classe treballadora. Conscienciació de que ella mateixa, amb les seves pròpies armes i recursos, pot presentar batalla i sortir victoriosa de l'enfrontament.

La segona, que és imprescindible i determinant el treball constant i dedicat de les nostres seccions sindicals. És imprescindible que els delegats i els militants del nostre sindicat facin de motor de la lluita, elaborant propostes, mantenint unida i amb moral a la plantilla, allunyant els discursos pactistes i derrotistes que provoquen por i desconcert, mantenint sempre el rumb correcte de la lluita. Més encara quan al centre de treball hi ha presència de sindicats grocs, ja que tot i que en determinades fases del conflicte poden caminar amb nosaltres, hem d'estar atentes, la CGT s'ha d'identificar per la seva pràctica assembleària i sempre combativa.

Que cal la unitat dels moviments socials i les treballadores en lluita seria la tercera lliçó. És imprescindible la unitat de classe. És a dir, la unitat entre els treballadors dels centres de treball, i el jovent precari autoorganitzat de la ciutat, que són també treballadors. S'ha de trencar amb la inèrcia precedent, i crear ponts de solidaritat i confluència, compartir les armes i les pràctiques militants de cadascú per a que mai més una lluita quedi sola o aïllada a la nostra ciutat.

La quarta no és cap secret, la lluita serà llarga i dura. Els companys d'ESSA-Palau han guanyat una batalla, però no la guerra. No podem badar. Hem d'estar alerta perquè la burgesia, els amos de l'empresa, tornaran a la càrrega amb més determinació, i haurem d'estar preparades, tant el nostre sindicat, com la resta d'organitzacions polítiques i juvenils de la ciutat. Hem de mantenir la constant de solidaritat i lluita entre tots els actors polítics compromesos de la ciutat.

La quinta lliçó, i potser la més important, és que ESSA-Palau és la primera empresa del Vallès que es planta davant d'un ERO, la primera que diu: “per aquí no passo, em lio a bufetades”. Aquesta és una lluita exemplar que ens ha de servir de precedent per a la resta de seccions sindicals i per a la classe obrera en general. Els companys d'ESSA-Palau ens han mostrat que és possible aturar un ERO. Aquesta lluita mostra que les decisions de la burgesia no són fatals, irreversibles. Però el que encara és més important que això, que les treballadores tenim la força per incidir i poder prendre un trocet de justícia al capital, que si ens ho proposem, podem ja no sols presentar resistència, sinó guanyar. És un pas de gegant que els treballadors d'ESSA-Palau siguin conscients de les seves forces i que coneixin i sàpiguen que en última instància seran ells qui aturarn o no un ERO, un acomiadament, o simplement aconseguirsn millores en les seves condicions de vida. Que sigui conscient la resta de treballadores, és la nostra feina. Perquè serà la consienciació del subjecte i la seva capacitat d'incidència al conflicte –i aquí te un paper determinant els militants del nostre sindicat– la que determinarà la balança en l'hora decisiva de la lluita.

La sisena i última lliçó és que el sindicalisme no ha mort. Aquest conflicte ens ha mostrat que el sindicalisme continua sent una arma valuosa per a la classe treballadora, útil i eficaç per a lluitar per unes condicions de vida més dignes. És exemple també de la superioritat qual·litativa del sindicalisme combatiu i de classe vers el pactisme-burocratisme i el sindicalisme groc. Practicar un sindicalisme solidari, compromès, combatiu i de classe és ja una petita victòria i una garantia de democràcia, participació i lluita, i per tant, d'avanç en la correlació de forces de la lluita de classes en general, però també en l'escenari concret on es desenvolupa. La confiança de la classe treballadora en el sindicalisme combatiu es crea, també i sobretot, practicant un sindicalisme combatiu, donant-li validesa pràctica en situacions i escenaris concrets, mostrant com de perjudicial és el pactisme i el sindicalisme groc. En definitiva, mostrant la viabilitat de la lluita i la solidaritat com a únic camí per afrontar el conflicte amb unes mínimes perspectives d'èxit.

Amb totes les seves contradiccions i limitacions, els companys d'ESSA-Palau ens han donat un exemple de dignitat, valentia i lluita. Siguem dignes i continuem avançat! Contra la crisi, solidaritat, dignitat i lluita!

Article extret del bloc de la CGT de Sabadell:

cgtsabadell.blogspot.com/2009/09/algunes-llicons-de-la-lluita-de-classes.html

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció