Almenys 1.200 catalans ja s’autogestionen amb moneda, educació i sanitat pròpia

Tenen una moneda pròpia, un sistema sanitari autogestionat, una xarxa educativa i una oficina d'habitatge. Són cooperatives d'autogestió i autoorganització, grups de persones que viuen al marge del sistema , prenen decisions en assemblea i basen l'organització en la confiança. A Catalunya, ja hi ha 1.200 ciutadans que han optat per aquesta manera de viure i la implantació d'aquestes comunitats s'està estenent. La crisi i el moviment dels indignats els ha donat ales .

Al carrer Sardenya de Barcelona, ​​a prop de la Sagrada Família, ja fa tres anys que s'ha establert la Cooperativa Integral Catalana (CIC ), al centre Aurea Social. En un edifici de tres plantes i un terrat amb un hort urbà acabat d'estrenar, es coordina i es duen a terme tant activitats d'educació, de salut i d'habitatge , com tallers i cursos per a totes les edats.

Obre el primer CAP

Poden pagar amb hores de treball o amb ressons, la seva moneda pròpia Acaba d'obrir el primer CAPS, que per als socis de la cooperativa no és un ambulatori, sinó un Centre d'Autogestió Primària de Salut . Allà poden trobar «facilitadors de salut», persones que acompanyen als pacients per buscar solucions als problemes mèdics seguint la Holomedicina. No són persones titulades i tampoc donen un diagnòstic . «Si ens trenquem una cama anirem a urgències», aclareix Xavier Borràs, un dels primers socis de la Cooperativa.

En una de les espaioses i modernes sales de l'edifici, cada dia s'ubica una guarderia per a nens d'entre zero i tres anys. Els pares del barri s'han organitzat per cuidar i educar els seus nens . A més dels 30 euros que costa donar-se d'alta de la Cooperativa (que retornen si el soci ho deixa), no hauran de pagar més diners. Poden pagar amb hores de treball o amb ressons, la seva moneda pròpia .

Es tracta d' una «moneda lliure», que no s'imprimeix de manera física i que serveix per a qualsevol canvi que es vulgui fer dins de la xarxa o fins i tot a tercers que els presten serveis, com per exemple un oftalmòleg o productors agrícoles. La CIC usa el Community Exchange System (CES), un programari en línia per gestionar la moneda.

El ressò és la «moneda lliure» que han adoptat les cooperatives, ecoxarxes, Nuclis d'Autogestió Local i Projectes Autònoms d'Iniciativa col · lectivitzada. Els serveix per comprar productes 100% ecològics, per pagar el dentista, part del lloguer social o la llar d'infants dels fills. Cada eco equival a un euro del mercat lliure , aproximadament. Un soci actiu de la Cooperativa explica a 20 minuts que pot viure amb uns 150 ecos-bàsics al mes . El terme «bàsics» ve a dir que els ha de intercanviar en productes durant aquell mes. Amb aquesta aportació sufraga el menjar i la contribució voluntària al sistema de salut pública mancomunat.

No es tracta d'anar contra el sistema, sinó de sortir del sistema Disposen també d'una oficina d'habitatge, on s'assessora als que corren el perill de ser desnonats. Se'ls informa de les bretxes que hi ha al sistema perquè es puguin beneficiar d'això. S'està incentivant el lloguer social i les "masoveries urbanes", una fórmula que ve a recuperar la figura catalana del "masover", una persona o família que resideix i explota un "més", casa de camp propietat d'un altre.

En positiu

«No es tracta d'anar contra el sistema, sinó de sortir del sistema», explica Borràs. Després d'anys de protesta, «ara és el temps del sí» , continua aclarint aquest membre històric de la CIC, que va néixer amb un centenar de socis i s'ha multiplicat ja per 12. L'organització ha rebut l'impuls de l'activista Enric Duran, el Robin Hood dels bancs .

Aquest sistema s'està expandint per tot el territori català i peninsular i, fins i tot, a Itàlia i França s'han interessat per fer una rèplica.

FONT: 20MINUTOS.ES