CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Als jardins de Barcelona falten mans

Dijous, 11 agost, 2011
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Els jardins, els parcs i les zones verdes de Barcelona composen un patrimoni ciutadà irrenunciable, herència de diverses generacions de barcelonins i fruit de molts anys de reivindicacions veïnals i d’esforç en el manteniment d'aquests espais per part de les treballadores i treballadors públics de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins i són elements clau per mantenir una bona qualitat de vida a les ciutats i afavorir el benestar de les persones.

El I.M. de Parcs i Jardins de Barcelona ha estat històricament un servei públic que s’ha encarregat per tal de donar la cura necessària al verd de la ciutat. De fet som una de les poques ciutats europees que poden enorgullir-se del seu servei de jardineria. Tot i això hem patit l'intent de l’últim govern municipal, PSC i IC-EUA que ha degradat el servei intencionadament per vendre-ho als interessos privats, que miren més per omplir-se les butxaques que per la qualitat de les zones verdes o que pels drets dels seus treballadors.

Ara per ara estem voltant al 30% del nostre pressupost dedicat a privatitzar diferents serveis propis (poda d'arbrat, aplicacions fitosanitàries, obra nova, etc..) i renunciant fins i tot a exercir un control de qualitat de les privatitzacions, que també s'externalitza.

Unes privatitzacions del servei amb unes contractacions com a mínim moltes vegades “estranyes”. Serveixi com a exemple la privatització durant els mesos d'estiu del servei de reg amb tona per a l'arbrat viari adjudicat a URBASER per un import de 71320€ i que encara no han començat a efectuar-ho. Estrany és que, havent gastat recentment més de 85000€ a arreglar dos camions tona d'11 anys d'antiguitat regalats per una empresa privada, es privatitzi ara el servei.

Utilitzant fins i tot hipòcritament la integració de persones amb disminució a Parcs i Jardins per privatitzar ja 7 zones verdes, les quals han passat a estar gestionades per empreses privades (fundacions). Però hem de dir que es difícil la integració amb un sou de 600 euros i sense les condicions laborals mínimes. Es per això que aquests treballadors amb discapacitat no poden aspirar a fer una vida independent i a integrar-se de manera normal al món laboral i a la societat. Per altre banda a Parcs ja tenim incorporats un gran número de persones amb discapacitat en les mateixes condicions que els treballadors que no les pateixen, i incorporats a brigades sense discriminació de cap mena.

Durant aquests anys hem constatat que d'algunes zones i parcs de la Barcelona s'han anant reduint el número de jardiners, deixant que es deterioressin fins al punt en que era necessària una gran remodelació, que han suposat milionàries inversions que han estat gestionades per empreses privades.

Malgrat els avenços dels últims anys en creixement de zones verdes a Barcelona, que són fonamentals per al benestar integral de les persones, encara estem molt lluny -6,6m2 quadrats per habitant- del que recomana l'Organització Mundial de la Salut que són, com a mínim, d'entre 10 i 15 metres.

Les polítiques desenvolupades per l'anterior govern municipal, de les quals ja va ser extensament informat l’actual govern municipal de l’alcalde Sr. Trias i la receptivitat que ens varem mostrar com a oposició, hauria de transformar-se amb urgència en mesures de xoc que evitin l'augment del deteriorament del verd de la ciutat i la resta de problemes que relacionem a continuació:

* Transformació de Parcs i Jardins en una Entitat Pública Empresarial, l'any 2005, amb l'excusa de tenir més opcions per contractar treballs a tercers.

* Eliminació de la contractació de substitució d'estiu, per cobrir els torns de vacances del personal fix. Des de fa tres anys no es contracta a ningú, quan abans es contractava a més de 80 eventuals, amb el conseqüent deteriorament del verd públic.

* Incompliments dels acords de conveni i dels Estatuts de l'entitat:

* No es dota del personal i els mitjans materials necessaris per realitzar el manteniment de totes les zones verdes assignades, fomentant la seva degradació.

* No realitza ofertes públiques d'ocupació, obertes a tots els ciutadans, i mantenint pràctiques opaques en la contractació de personal, preferentment de tècnics.

* Nega el dret a treballar als integrants de la borsa de peons de l'Institut, fruit d'un procés selectiu legal, tot i la càrrega de treball existent i els acords signats.

* Aposta pel cobrament d'entrades per accedir a parcs de la ciutat. Un fet que des de fa anys es dóna al Parc del Laberint d'Horta, pot continuar pròximament amb el Parc Güell, i ampliar-se a altres parcs si el criteri és l'ús turístic massiu, en lloc del dret dels ciutadans a l'accés lliure i gratuït i un manteniment adequat a l’ús.

Fins ara l'única mesura que coneixem que ha pres l'actual govern municipal respecte a l'Institut, és la confirmació com a gerent de l'entitat a Jordi Campillo, que precisament ha gestionat la degradació de l'Institut durant els últims anys, i no és en absolut, “l’interlocutor vàlid" que varem demanar els representants del treballadors al Sr Trias per carta el dia del seu nomenament com a alcalde.


Secció Sindical de CGT Parcs i Jardins

Barcelona 10 d’agost de 2011

Més informació:

Arévalo 630-44.02.20 delegat comitè d’empresa CGT

Bartolo 650-58.86.32 delegat comitè d’empresa CGT

malesherbes.cgt(arroba)gmail.com

malesherbes.blogspot.com

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció