Altes laborals per ‘racionalitzar la despesa’

El cas de Natividad López, a qui la Justícia ha donat la raó, posa de manifest el drama dels treballadors que reben l'alta mèdica quan estan incapacitats per treballar

Patir una malaltia que obliga a una llarga baixa laboral pot ser un calvari. No només per la malaltia en sí, sinó per les pressions que sovint exerceixen les mútues sobre el pacient per donar-lo l'alta. Un mecanisme que s'ha denunciat repetidament com a pervers en què hi participen les pròpies mútues, l'administració catalana i l'estatal. I que, també sovint, obté el seu objectiu: fer més curtes les baixes -tot i l'opinió en contra del metge que l'ha concedit-, amb els greus perjudicis que això pot comportar pel malalt.

És el cas de Natividad López, la treballadora que va acampar dos mesos davant l'organisme de la Generalitat que gestiona les baixes laborals per protestar contra una alta que considerava indeguda, a qui la Justícia ha donat la raó. I és el cas de Maria (nom fictici), diagnosticada pel sistema públic de salut d'un quadre d'ansietat i angoixa d'origen laboral, que va haver de tornar a la feina durant sis mesos en contra del parer de la seva metgessa de família, cosa que va agreujar els seus símptomes.

'Mobbing', ansietat, baixa i alta

Els problemes de la Maria van començar la primavera del 2016, quan, després de ser mare, va demanar a l'empresa la reducció de jornada a què tenia dret. L'empresa no va respectar el nou horari reduït, i la treballadora va començar a ser objecte d'assetjament laboral, segons afirma en la demanda judicial que va interposar aleshores. Un assetjament que li va provocar un quadre d'ansietat que va ser degudament diagnosticat per la seva metgessa de família, que li va concedir la baixa per incapacitat temporal (IT) a començaments de juny del 2016. Una baixa que va durar menys de dos mesos.

A tot l'Estat, les mútues de la Seguretat Social -nom amb què des del 2014 es denominen les antigues 'Mútues d'Accidents de Treball i Malalties Professionals'- tenen la potestat de fer el seguiment de les baixes laborals dels treballadors. Aquest seguiment es fa en forma de controls periòdics -paral·lels a les visites al metge del sistema públic- als quals el treballador ha d'acudir-hi obligatòriament. Maria relata que, després de només dues d'aquestes visites "de seguiment", i "amb molt bones paraules, perquè deien tota l'estona que em volien ajudar en el meu problema", va accedir que un facultatiu designat per la mútua l'avalués. Només tres dies després li comunicaven que havia de tornar a la feina.

Les mútues no poden donar directament d'alta el treballador que pateix una malaltia comuna -sí en cas d'accident laboral-. Un cop l'examinen, però, poden fer un informe que recomani o desaconselli l'alta, i la paraula final la té aleshores, a Catalunya, l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques, que depèn de la conselleria de Salut de la Generalitat. I la seva decisió acostuma a ser donar l'alta "automàtica", segons denuncia Xavier Tarragón, membre de la Plataforma d'Afectats per l'ICAM i l'INSS (PAICAM).

Qüestió de diners

"Creiem que hi ha criteris econòmics", explica Tarragón. L'activista recorda que l'import de les baixes per incapacitat laboral les paga el ministeri, però que la seva gestió depèn de la Generalitat. I que, segons un conveni signat entre les dues administracions el 2013 -i que s'ha anat renovant anualment-, la quantia que rep la Generalitat -prop d'uns 60 milions d'euros- per aquest concepte depèn en un 40% del "grau de compliment dels objectius de racionalització de la despesa", segons resa el BOE. "Aquesta racionalització de la despesa vol dir reduir el nombre de baixes i el temps que dura cada baixa", denuncia l'activista.

Aquests criteris econòmics de les administracions, a més del paper central que juguen les mútues en la gestió de les baixes -sobretot, a partir d'una reforma del Govern del PP del 2014 que les va donar més poder-, expliquen la situació que viuen molts pacients, com Maria, que va haver de tornar al seu lloc de treball -"amb els meus assetjadors", puntualitza- en contra del criteri del metge que li havia diagnosticat una ansietat justament causada per causes laborals. "Vaig haver d'aguantar amenaces i de tot, però no podia fer-hi res, perquè fins després de sis mesos no podia tornar a demanar la baixa", es queixa. I és que aquest és un altre problema que es troben els malalts en una situació semblant a la seva: que, durant un període de mig any després d'una baixa laboral, és l'ICAM qui ha de validar les baixes que donin els metges de família. Cosa que rarament fa, segons lamenten des de la PAICAM.

Les pressions

Passats aquests sis mesos, en què la situació d'ansietat "no només no havia desaparegut sinó que s'havia agreujat", la metgessa de família de Maria va tornar a donar-li la baixa, el passat mes de gener, ja sense haver de passar per l'ICAM. I aleshores va començar una segona part de l'odissea de la treballadora: les pressions de la mútua.

"M'han convocat vuit cops. Estàs malament, i t'has d'estar justificant tota l'estona, i això et fa posar-te encara pitjor", explica la treballadora. Que afegeix que, en totes aquestes visites obligatòries -no acudir-hi significa la suspensió de la prestació-, l'objectiu sempre era el mateix per part de la mútua: tornar-la a examinar, amb l'objectiu, explica, de tornar-la a donar d'alta en contra de l'opinió de la seva metgessa de família. Si cal, amb certes pressions. "M'acusaven de no voler col·laborar, i em recordaven constantment que en qualsevol moment podia perdre la prestació", recorda.

"Les mútues tenen molt d'interès que les baixes durin el menys possible, i quan no poden elles, ho fa l'ICAM, moltes vegades basant-se en els informes de les mútues, que invariablement recomanen l'alta", relata Tarragón. "Ells no diuen mai que la malaltia no existeixi, sinó que la persona està capacitada per treballar", precisa Tarragón, que critica aquests criteris, especialment en "determinades malalties invisibilitzades, que limiten molt el malalt".

Menys temps de baixa a Catalunya

Tarragón reparteix les culpes d'aquestes situacions que viuen molts malalts entre l'INSS, l'ICAM i les mútues. Especialment, per part dels primers, perquè "la Seguretat Social és qui paga i contracta l'ICAM perquè gestioni les baixes a Catalunya, i qui imposa el seu pla de racionalització de la despesa". Però apunta que alguna responsabilitat hi deu haver també per part de l'administració catalana, perquè "la mitjana de dies d'incapacitat laboral a Catalunya, que és del voltant de 26 dies, està molt per sota de la mitjana a la resta de l'Estat, que és de prop de 40, i això s'ha d'atribuir, evidentment, al paper que hi juga l'ICAM"

L'activista recorda també que "més de la meitat d'aquests casos d'altes indegudes s'acaben guanyant quan arriben als jutjats". És exactament el que li ha passat a la Natividad López, una jove catalana que va patir un ictus el 2014, que li va deixar greus seqüeles. No obstant això, des de l'ICAM es va avalar la seva alta el 2015, i la dona va respondre acampant davant la seu de l'organisme durant dos mesos. La seva lluita, de fet, va originar la creació de la PAICAM, en agrupar-se altres treballadors en situació similar. El periple de Natividad va acabar el passat dia 29 de maig, quan un jutjat va reconèixer la seva situació d'incapacitat permanent per a la seva professió habitual, i va sentenciar que l'INSS li ha de pagar una pensió equivalent al 55% de la base cotitzada.

* Article de Carles Bellsolà publicat al diari Público
http://www.publico.es/public/treball-altes-laborals-per-racionalitzar.html